El sou dels expresidents de la Generalitat: el cost de les oficines i quant reben anualment

Pere Aragonès ha estrenat fa poc la seva oficina d'expresident. Com tots els que han ocupat el seu càrrec, el govern està obligat per llei a facilitar-los aquest espai. És la mateixa norma que regula les retribucions que reben un cop deixen el Palau de la Generalitat. Tot, segons diu el text, perquè "puguin atendre llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides".

En total, són set expresidents vius, quatre dels quals de l'última dècada, fruit de la convulsió política.

Quant cobren els expresidents?

La llei fixa dos tipus d'assignacions, incompatibles entre elles: una per als anys immediatament posteriors a la presidència i una altra un cop es jubilin. La primera és una assignació mensual que els expresidents tenen dret a rebre per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec, amb un mínim de quatre anys.

És un salari equivalent al 80% del que rebien com a presidents de la Generalitat. És el que rebrà Pere Aragonès --fins al 2028-- i el que ha rebut Quim Torra --fins aquest any.

El president Carles Puigdemont hi va renunciar i, de fet, tampoc l'hauria pogut cobrar després en ser eurodiputat.

D'altra banda, quan compleixen 65 anys, tenen dret a percebre el 60% de la retribució que rebien com a president, com a pensió de jubilació vitalícia. És el que reben Artur Mas i Pasqual Maragall.

Jordi Pujol va renunciar-hi amb la confessió sobre la deixa que va fer el 2014. En tot cas, va rebre l'assignació del 80% des del desembre del 2003 fins al juliol del 2014.
 

Cap de les atribucions es pot cobrar si ocupen un càrrec públic, tenen una feina o activitat en l'àmbit públic o privat o participen en consells d'administració d'empreses públiques o privades.

És el cas de José Montilla, que va deixar de rebre l'assignació quan va ser senador i ara tampoc cobra la pensió perquè és conseller d'Enagás.

Quines despeses tenen les oficines dels expresidents?

Segons la llei, els expresidents també han de rebre "els mitjans necessaris per al sosteniment d'una oficina adequada a les responsabilitats i a les funcions exercides, i la dotació pressupostària per al funcionament ordinari d'aquesta oficina i per a les atencions de caràcter social i protocol·lari que corresponguin".

Ara hi ha cinc oficines obertes, les d'Aragonès, Torra, Puigdemont, Mas i Montilla. Totes a Barcelona, menys la de Quim Torra, que es va establir a Girona.

I totes en edificis propietat de la Generalitat, excepte la de l'expresident Montilla, que és de lloguer. Costa 117.053,64 euros l'any, més 8.019,74 euros de despeses comunitàries, com es detalla als pressupostos d'enguany.

Segons es recull al portal de la transparència, aquestes són les despeses que va generar cadascun dels expresidents, a través de les seves oficines, l'any passat.

A aquestes xifres s'ha d'afegir el cost del personal. Són tres persones per a cada expresident amb oficina oberta. Una d'elles, el cap de l'oficina, té un sou anual de 116.506,70 euros bruts.

En què es gasten els diners?

Segons es detalla a les memòries d'activitat que tots estan obligats a fer públiques cada any, la majoria dels diners es destinen a partides com la seguretat --excepte el cas de Puigdemont.

Així, el president Torra hi va destinar 8.573,41 euros l'any passat. La segona despesa més alta, en el seu cas, van ser els 7.260 euros invertits en serveis de comunicació.

Pel que fa a José Montilla, la quantitat més alta declarada el 2023 també són 16.311,99 euros destinats a seguretat, seguida dels 7.986 per al manteniment de la seva pàgina web.

El cost de la seguretat d'Artur Mas va ser de 16.385,75, el més alt de les despeses declarades. Hi ha també una partida de 14.326,40 euros per al projecte de videopòdcast que va estrenar fa tres anys.

En el cas de Pasqual Maragall, malalt d'Alzheimer, no té personal d'oficina al seu servei des del 2019 i, des del 2020, rep una aportació directa que es destina a l'assistència que requereix pel seu estat de salut.

Jordi Pujol va renunciar a la seva oficina també el 2014.

Què cobren la resta d'expresidents autonòmics?

No tots cobren el mateix. De fet, n'hi ha que no tenen regulada una paga quan deixen el càrrec. És el cas de les Balears. Quan un president plega, tant si perd les eleccions com si ho deixa, no té contemplada cap retribució.

Al País Valencià, els expresidents són membres nats del Consell Jurídic Consultiu durant quinze anys, en cas que hagin estat presidents una legislatura o més. En cas que no hagin acabat la legislatura, seran membres nats el temps que hagin estat presidents amb un mínim de dos anys. La seva retribució és de 80.000 euros bruts. Exactament la mateixa que els consellers d'aquest òrgan.

La Comunitat de Madrid fa anys que vol regular les retribucions dels expresidents. La figura està definida i compta amb suport i mitjans semblants als dels expresidents catalans. L'any passat l'Assemblea de Madrid, a proposta de la presidenta Isabel Díaz Ayuso, va modificar la llei perquè el seu govern pugui regular les retribucions dels presidents quan deixen el càrrec.

També hi ha comunitats, com Extremadura, on està regulat exactament igual que a Catalunya. Una retribució del 80% del sou durant quatre anys i una pensió de jubilació del 60%.