"El sucre ha pujat d'1 a 13 dòlars": les dificultats de sobreviure a Gaza sense ingressos

"Els desplaçats de Rafah no tenen cap opció". Així de contundent es mostra el periodista palestí Mohammed Nateel quan se li pregunta pel que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha qualificat d'ordre d'evacuació de Rafah. En aquesta zona s'hi concentren més d'1,3 milions de palestins desplaçats per la guerra.

Ell està a menys d'una vintena de quilòmetres de Rafah, a Deir al-Balah, a l'àrea central de Gaza. Ara intenta acostar-se a Rafah sempre que pot per documentar quina és la situació. Però no sempre és fàcil, ja que, tot i que oficialment no ha començat l'ofensiva militar, hi ha bombardejos constants que ja han deixat desenes de morts. 

Parlem amb ell per missatge de text i ens descriu la situació que es viu des de dins de Gaza i tot el que veu. Tot i que hi ha talls constants d'electricitat i de les telecomunicacions, aconsegueix enviar notes de veu i algunes fotografies.

"Els periodistes hem de treballar en condicions molt dures, ja no ens importen les amenaces, perquè hi ha perill a tot arreu, siguem periodistes o no, tot és un objectiu aquí."

Treballar com a periodista a Gaza és més complicat cada dia. Per això, cal posar en valor testimonis com el d'en Mohammed, des de dins de la Franja. O quan TV3 va poder parlar amb Mohammed Salha, un dels coordinadors de la maternitat d'Al-Awda. 

El Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) porta el recompte d'aquests professionals que han mort des de l'inici de la guerra. Les investigacions preliminars mostren que, com a mínim, hi ha 85 periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació assassinats des que Israel va iniciar la guerra a Gaza. Tot i això, apunten, la xifra podria superar el centenar. 

"El mar davant i les bombes darrere"

Els refugiats de Rafah, diu Mohammed Nateel, "tenen el mar davant i les bombes i la destrucció darrere". A més, afegeix, "l'experiència que han tingut com a desplaçats des del nord no els encoratja a tornar-se a desplaçar cap allà --com demana Netanyahu-- a menys que tinguin garanties de seguretat i que no moriran". Per això veu poc futur a aquests desplaçaments constants. 

"Tot el que estan vivint i tot al que estan exposats els palestins és inimaginable per a la ment humana. Quan comenci l'ofensiva ens trobarem davant d'una escena que no hem vist abans." 

Ell mateix ha viscut en primera persona el que explica. Amb la seva família, estan refugiats a Deir al-Balah. Però fins abans de l'esclat de la guerra vivien al nord de Gaza, a Al-Sudania, a l'oest del barri de Karama. Amb l'inici del conflicte, com milers de persones, van haver de fugir en direcció cap al sud, perquè casa seva va quedar destrossada pels bombardejos.

Tot i això, diu, "el que més ens va impactar va ser que ens vam trobar en un lloc encara més perillós que està diàriament exposat a bombardejos brutals".

"Cada dia a Deir al-Balah es bombardegen cases, no és diferent d'altres llocs d'arreu de la Franja. Això passa a Deir al-Balah, a Rafah, a Khan Yunis i al nord de la Franja de Gaza."

Refugiar-se i sobreviure també té un preu

Els bombardejos i els constants moviments forçats de desplaçament per buscar refugi han fet que milers de persones, com Mohammed Nateel, s'hagin quedat sense feina i hagin de sobreviure com poden. Això comporta que, des de fa quasi cinc mesos, no cobrin un salari ni tinguin cap mena d'ingrés.

A això s'hi suma que amb prou feines hi ha menjar. De fet, segons l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA), prop de 300.000 palestins estan en risc de morir de fam i "pràcticament tothom a Gaza està famèlic", han denunciat des de l'OMS. 

Israel està dificultant l'arribada d'ajuda humanitària a les zones pràcticament inaccessibles del nord, "on l'escassetat d'aliments, aigua potable i assistència mèdica són especialment greus", han dit en un comunicat conjunt entitats com l'Unicef o l'OMS. 

Aquest còctel de poca oferta i molta demanda ha fet pujar el preu dels aliments fins a xifres exorbitants, cosa que provoca que molta gent no tingui la capacitat de comprar menjar. Mohammed Nateel hi posa xifres:

"Abans de la guerra un quilo de sucre valia 1 dòlar. Ara en costa 13. Amb prou feines hi ha llet de fórmula per als infants, un aliment bàsic per sobreviure. I la poca que hi ha, ha pujat de preu fins als 15 dòlars el quilogram." 

Per això, per en Mohammed es preveu un "desastre". "Hi ha moltes famílies que no reben cap mena d'ingrés ni de salari i no poden accedir als aliments necessaris", remarca. 

Però per als que tenen diners, tampoc és fàcil. Els caixers que queden estan operatius molt de tant en tant. Això ha provocat que molta gent hagi perdut els estalvis. Els que poden operen amb diners en efectiu, però no sempre n'hi ha.

"Quan necessitem diners en efectiu i no en tenim, fem transferències als comptes de les persones que en tenen i ens cobren diners per fer-ho. Avui mateix he pagat 50 dòlars per aquesta operació", ens explica. 

Refugiar-se i sobreviure té un preu. Moure's per fugir, també. Anar de Deir al-Balah fins a Rafah només es pot fer per la carretera de la costa, l'única segura ara mateix. Té uns 24 quilòmetres. Aquest desplaçament, explica Mohamed Nateel, es pot fer "amb grans vehicles i camions que transporten passatgers a canvi d'una tarifa de transport desorbitada".

Viatjar estret i de qualsevol manera en un camió costa 2 dòlars per persona, amb els riscos que comporta. Fer-ho de manera una mica més segura, en un cotxe privat on entren fins a set persones, pot costar fins a 100 dòlars per família, un preu molt elevat ara mateix. 

Amb tot, en Mohammed es mostra preocupat per les evacuacions que demana Netanyahu. "Si es confina a tothom al centre de Gaza, on ningú té sortida, arribarem a una etapa de fam", considera. Per això, remarca que "el desplaçament no és una opció, l'única opció és que s'acabi la guerra". Però tot i aquestes paraules, relata com fa dies que arriba més gent cap a Deir al-Balah:  

"No hi ha lloc per a res més ni ningú a Deir al-Balah. Ja no hi caben més tendes de campanya i cada dia la situació empitjora més. Hi ha desplaçats vivint al carrer, no hi ha lloc per a més gent a les tendes, però la gent de Rafah no sap on anar". 

Tot i que Mohammed Nateel es mostra "orgullós de la solidaritat arreu del món", confia i espera que hi hagi "passos reals sobre el terreny per part dels governs mundials per aturar la guerra".

"El que esperem és justícia per al nostre poble i el retorn dels drets que li han estat robats durant més de 76 anys, des del 1948 fins ara, mentre estem sotmesos al genocidi." 

Mentrestant, però, la xifra de morts segueix augmentant i ja hi ha 28.600 palestins morts pels atacs israelians i més de 68.300 ferits. Segons la UNWRA, prop del 75% de la població, uns 1,7 milions de gazians, han hagut d'abandonar casa seva per la guerra. L'Unicef també ha xifrat en 17.000 els menors de Gaza que estan sols, sense l'atenció de cap adult o, almenys, separats dels pares.