El Suprem absol Millet i Montull en el "cas Hotel del Palau"
El Tribunal Suprem revoca la condemna a un any de presó imposada per l'Audiència de Barcelona i el cas es queda sense cap condemnat
La sala penal del Suprem absol Fèlix Millet, expresident de la Fundació Palau de la Música, i Jordi Montull, exdirector de la Fundació, en el "cas Hotel del Palau".
Els exresponsables del Palau, se'ls acusava de tràfic d'influències en la tramitació urbanística de l'hotel del Palau. Havien estat condemnats a un any de presó pel delicte de tràfic d'influències, tot i que el fiscal demanava per a ells 10 anys de presó. L'alt tribunal afirma que ni els exresponsables del Palau de la Música van influir en les decisions de l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona ni era una il·legalitat el canvi de qualificació urbanística de les finques on es volia fer l'hotel. El Suprem ratifica l'absolució de l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, que el fiscal acusava de no haver actuat en funció del bé comú.
El Tribunal Suprem revoca la condemna a un any de presó imposada per l'Audiència de Barcelona. És la segona vegada que el Suprem anul·la les sentències emeses per l'Audiència de Barcelona en aquest cas. Aquesta és només una part de les diligències obertes contra Millet i Montull pel saqueig del Palau, que encara queda pendent de judici.
El cas
La fiscalia demanava 10 anys de presó per a Millet i Montull, i 4 anys i 7 mesos per als exresponsables municipals per l'intent fallit de construir un hotel de luxe al costat de l'edifici de Domènech i Muntaner. El fiscal va dirigir la seva querella per tràfic d'influències i apropiació indeguda el maig del 2010 contra Millet i Montull. En el seu escrit remarcava que van fer valer el prestigi, el reconeixement i l'estimació que l'Orfeó Palau de la Música tenia en la societat catalana per aconseguir que es canviessin els plans urbanístics i que unes finques catalogades i protegides pel seu valor arquitectònic poguessin anar a terra i en lloc seu aixecar un hotel luxós.
Van trigar més de sis anys, des que l'Escola la Salle Comtal, propietària de la finca, els va cedir els drets edificatoris fins que l'ajuntament va aprovar el pla de millora urbana dels entorns del Palau de la Música. La regidora de Ciutat Vella Itziar González es va oposar al projecte i va engegar un procés de consulta als veïns.
A canvi d'una comissió de 900.000 euros, Millet i Montull, segons la fiscalia, van atorgar de sotamà la propietat de la finca a un promotor hoteler privat, Manuel Valderrama, que sempre ha negat haver pagat això.
La investigació a Millet i Montull per presumpte frau fiscal, que el jutge del cas Palau va unir a la mateixa causa de l'espoliació, va començar el 2011 arran d'una querella de la fiscalia, que va acusar els saquejadors confessos del Palau d'haver deduït en nom de la institució cultural, que té un tracte fiscal especial, obres i subministraments per als seus habitatges particulars. Per aquest procediment, els querellats van defraudar presumptament 128.155 euros en les quotes de l'IVA mitjançant factures que van girar a la Fundació Palau de la Música una dotzena d'empreses que van fer serveis i obres als seus domicilis.
Al costat d'aquest frau, la fiscalia acusa Millet i Montull d'haver ordit un sistema per obtenir compensacions improcedents de les deduccions de l'IVA per valor de 549.749 euros i d'haver-ne defraudat 7.034 més en quotes repercutides no declarades, l'any 2007.
En la seva declaració davant del jutge, els imputats van atribuir el frau als seus assessors fiscals, però l'Advocacia de l'Estat considera en el seu escrit que en la sol·licitud de les devolucions improcedents "van participar activament" tant Millet com els Montull, "com a gestors de fet i dret de la Fundació".
