El Suprem acusa la justícia belga de falta de col·laboració

La Sala Penal del Tribunal Suprem, de la que és membre el jutge Pablo Llarena, acusa la justícia de Bèlgica de falta de col·laboració per la decisió de no extradir els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig.

Fonts de l'alt tribunal asseguren que no comparteixen els arguments que esgrimeix la fiscalia per denegar la seva entrega a Espanya i afegeixen que podria interpretar-se com una absència de compromís per prestar la col·laboració demanada.

La fiscalia de la capital belga ha desestimat entregar els polítics a Espanya amb un argument de forma, ja que l'ordre europea de detenció no està basada en cap ordre de detenció espanyola. És un dubte pel qual les autoritats belgues van demanar fa unes setmanes un aclariment al jutge Llarena i que finalment no els ha convençut.

Aquesta decisió de la justícia belga de no entregar els tres consellers destituïts ha fet reaccionar el Tribunal Suprem. Tot i reconèixer que encara no tenen sobre la taula la resolució del tribunal, han volgut mostrar el seu malestar.

Fonts de la Sala Penal o Sala Segona han interpretat la decisió com una "absència de compromís" de la justícia belga de voler col·laborar amb els seus homòlegs espanyols. Les mateixes fonts recorden que el 21 de març es va dictar una interlocutòria de processament. En el cas de Comín, Llarena el processava per rebel·lió i malversació i en el cas de Puig i Serret per desobediència i malversació.

En aquella interlocutòria, a més, es ratificava la mesura cautelar de presó preventiva dictada contra tots ells. En la reacció del Suprem, els magistrats recorden a Bèlgica que una interlocutòria de processament és -per darrera d'una sentència- la resolució que té "més desenvolupament argumental" en l'ordenament jurídic espanyol.

Per això, defensen que quan Llarena va processar Comín, Serret i Puig va "expressar els fets i arguments jurídics" per voler-los portar a judici. Afegeixen que, posteriorment, l'euroordre dictada el dia 23 es sustentava en la interlocutòria de processament.

"L'euroordre té una clara resolució de suport, que és la interlocutòria de processament."

Els magistrats consideren que la justícia belga no ha sabut interpretar bé l'euroordre.

Ara, si Llarena vol insistir en l'extradició de Comín, Puig i Serret des de Bèlgica hauria de tornar a començar de nou tot el procediment de l'euroordre.

Aquesta és la segona vegada que el procediment de l'euroordre no prospera com la justícia espanyola espera. La magistrada de l'Audiència Nacional va dictar una primera ordre de detenció el 3 de novembre però, quan la causa va passar al Suprem, el jutge Llarena va decidir retirar-les per por que els investigats a l'estranger fossin entregats per menys delictes o per delictes menys greus que la resta dels que s'havien posat a disposició de la justícia espanyola.

El ministre Catalá acata la decisió, "com sempre" fa el govern de Rajoy

La reacció del ministre de Justícia ha estat molt diferent a la del Tribunal Suprem. Rafael Catalá acata la decisió de Brussel·les:

"Sempre respectem les decisions judicials, les que ens agraden més i les que ens agraden menys, però sempre des del respecte a la independència del poder judicial"

Catalá ha recordat que el procediment de l'euroordre és "purament judicial", és a dir, que a diferència dels processos d'extradició, els governs no hi intervenen.

És una "petició de jutge a jutge en la qual participen també els fiscals", ha afirmat el ministre, que ha remarcat que, "com sempre", l'executiu de Mariano Rajoy la respecta i l'acata.

El ministre ha assenyalat que, "si els tribunals espanyols consideren que es pot esmenar l'error de forma" de les euroordres que el tribunal belga ha pres en consideració, "ho posaran en coneixement" de la justícia belga. "Sino, és una decisió judicial i cal acatar-la", ha afegit.