El Suprem britànic no permet un nou referèndum a Escòcia sense el vistiplau de Londres

El Tribunal Suprem del Regne Unit ha decidit aquest dimecres no autoritzar Escòcia a fer un segon referèndum d'independència i donar la raó al govern britànic, que s'hi havia oposat.

Ho han decidit per unanimitat els cinc jutges que fa només un mes van escoltar els arguments dels governs de Londres i d'Edimburg, i ho han argumentat basant-se en la dependència del Parlament escocès respecte al britànic:

"El Parlament d'Escòcia no té el poder de legislar per fer un referèndum sobre la independència d'Escòcia sense l'aprovació del Parlament britànic."

La sentència, que ha arribat abans del que s'esperava i que ha llegit el magistrat Robert Reed, assegura que "no és una decisió política", però admet que ha tingut en compte "les conseqüències pràctiques" d'un referèndum, més enllà de les legals.

En aquest sentit, assegura que "tindria conseqüències polítiques importants" a tot el Regne Unit i que, per tant, "reforçaria o debilitaria la fortalesa democràtica de la Unió."

Pel que fa a les argumentacions sobre el dret a l'autodeterminació utilitzades pel govern escocès, la sentència afirma que aquest dret només pot ser invocat per excolònies o per pobles ocupats i oprimits per un país estranger.

No hi haurà referèndum d'aquí un any

Això tanca el camí per fer el referèndum el 19 d'octubre de l'any que ve, la data que va fixar la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, i hauria estat 9 anys després del primer referèndum, celebrat el 2014, i que va guanyar el NO amb el 55% dels vots.

A diferència d'ara, llavors no va caldre portar el cas al Tribunal Suprem, perquè el govern britànic del conservador David Cameron el va autoritzar.

"El mite del Regne Unit com a associació voluntària"

Sturgeon ha reaccionat ràpidament a Twitter dient que està decebuda, però que respecta la sentència perquè "el Suprem no fa la llei, només la interpreta":

"Una llei que no permet a Escòcia escollir el nostre propi futur sense el consentiment de Westminster exposa com a mite qualsevol noció del Regne Unit com una associació voluntària i justifica la independència."

"La sentència d'avui bloqueja una via perquè la veu d'Escòcia sigui escoltada, però en una democràcia la nostra veu no pot ni serà silenciada."

2/ Scottish democracy will not be denied.
Today's ruling blocks one route to Scotland's voice being heard on independence - but in a democracy our voice cannot and will not be silenced.
I'll make a full statement later this morning - tune in around 11.30am

— Nicola Sturgeon (@NicolaSturgeon) November 23, 2022

"Un referèndum de facto" abans del 2025

Poc després Sturgeon ha comparegut davant la premsa i ha dit que encararà les pròximes eleccions a Escòcia com "un referèndum de facto":

"Les pròximes eleccions previstes a Escòcia són, es clar, les eleccions generals del Regne Unit, i per això són la primera i més obvia oportunitat per de buscar el que vaig dir el juny, com un referèndum de facto."

Les últimes eleccions generals al Regne Unit es van celebrar el 2019, i les pròximes s'han de fer, no més tard del gener del 2025.

La reacció del govern britànic

Per part del govern britànic ha reaccionat Alister Jack, ministre per a Escòcia, que ha assegurat que els escocesos no estan interessats en la independència:

"Prenem nota i respectem el dictamen unànime del Tribunal Suprem, la gent a Escòcia vol que els dos governs concentrin tota la seva atenció i recursos a les qüestions que els importen més."

Jack ha dit que el seu primer ministre, Rishi Sunak, "ha deixat clar que seguirem treballant constructivament amb el govern escocès per abordar tots els desafiaments" que afronta el Regne Unit.

El Brexit va posar el referèndum sobre la taula

La victòria del referèndum del Brexit, el 2016, va fer revifar les aspiracions escoceses de fer un nou referèndum, perquè la majoria d'escocesos s'hi va oposar, i la sortida de la Unió Europea ha canviat molt la situació.

El Partit Nacionalista Escocès, liderat per Sturgeon, l'SNP, es va presentar a les eleccions escoceses del maig del 2021 amb la promesa de fer un segon referèndum, i la victòria va deixar el camí obert.

L'agost d'aquell any l'SNP va pactar formar govern amb els Verds fixant un termini de 5 anys per celebrar aquest segon referèndum, preferiblement abans de finals del 2023.

El govern britànic s'hi oposa

Al juny Sturgeon va anunciar que la intenció era celebrar-lo el 19 d'octubre del 2023 i que demanaria permís al govern britànic, llavors encapçalat per Boris Johnson.

La resposta de Londres va ser negativa, i el govern escocès va portar el cas al Tribunal Suprem, que el 10 d'octubre va escoltar els arguments d'una banda i l'altra.