El Suprem busca una sentència per unanimitat i decidirà les penes al final

Segons fonts del Tribunal Suprem, el tribunal que jutja els líders independentistes acusats de rebel·lió i sedició han deixat per a l'últim moment la concreció de les penes.

Bàsicament per dos motius: per evitar filtracions abans de la publicació de la sentència, i sobretot, per aconseguir unanimitat a l'hora de decidir-les, clau per al president del tribunal.

Per bé que el "vist per a sentència" del 12 de juny marca el final de la vista oral del judici, les deliberacions dels 7 jutges que formen el tribunal ja feia setmanes o, més aviat, mesos que havien començat.

Deliberen des del febrer

De fet, les deliberacions arrenquen després de la primera sessió, la de les qüestions prèvies, en què es tracta la suposada vulneració de drets fonamentals en el procés judicial.

Els advocats dels acusats argumentaven llavors que s'havia vulnerat el dret a la llibertat d'expressió, per considerar delicte els fets del 20S.

O que se'ls havia vulnerat el dret al jutge natural, en portar la causa directament al Suprem i haver-los deixat sense segona instància judicial i, per tant, sense possibilitat de recurs.

Revisar aquestes queixes prèviament és clau. Perquè, si s'han vulnerat drets fonamentals, el judici s'hauria d'anul·lar i la sentència hauria d'argumentar-ho.

Marchena, protagonista absolut

Però, tot i el canvi de la fase de vista oral a deliberació, l'atenció s'ha mantingut al voltant de la mateixa persona, el president del tribunal, Manuel Marchena.

Marchena ha passat de president del tribunal a ponent, és a dir, redactor de la sentència.

I també de director -i en part, protagonista dels debats- amb algunes de les seves intervencions, a jutge ficat, segons fonts del tribunal, en una feina de reclusió i estudi profund.

Des del 12 de juny, només ha fet dues aparicions públiques: una, al juliol a El Escorial per parlar de la responsabilitat penal de les formacions polítiques, en què va assegurar que "només podia guardar silenci al voltant de la sentència".

La segona, en l'obertura de l'Any Judicial al Suprem, al setembre, amb reconeixement explícit a la seva feina durant el discurs del president del Suprem, Carlos Lesmes.

L'esborrany de Marchena, base per deliberar

Marchena ha redactat durant aquests gairebé quatre mesos un esborrany de sentència que ha anat discutint amb els seus companys.

Ho ha fet buscant, per la transcendència de la sentència, la màxima unanimitat, una unanimitat no gens fàcil d'aconseguir.

Els debats girarien més aviat al voltant de la sedició que no pas de la rebel·lió, però amb res tancat per les diferents sensibilitats dels membres del tribunal.

Res es donarà per vàlid, diuen, fins a l'últim moment, quan es firmi la sentència. Serà llavors quan tocarà veure què ha quedat jurídicament demostrat en els quatre mesos de vista oral i què no.

Violència física o normativa; sedició, desobediència, malversació, politització dels Mossos... conceptes que haurien de quedar recollits en un sentit o un altre. I que les defenses es miraran amb lupa, la lupa del Tribunal d'Estrasburg.