El Suprem canvia la doctrina dels interins: què implica per a milers de treballadors?

El Tribunal Suprem ha canviat les regles del joc per a milers i milers d'interins. Si porten més de tres anys cobrint una vacant, passaran a considerar-se indefinits no fixos. D'aquesta manera, si perden la plaça, podran reclamar judicialment una indemnització.

A més, i segons advocats laboralistes, això obre la porta perquè les diferents administracions resolguin d'una vegada per totes aquest problema. Molts interins que fa anys que treballen a l'administració poden perdre la plaça si es convoquen concursos públics. I reclamen que es tinguin en compte els mèrits.

La Generalitat té uns 60.000 interins, més d'un terç de tot el personal (sense incloure personal d'ajuntaments, diputacions i administració de l'Estat), i a Espanya es calcula que ara n'hi ha més de 700.000. Hi ha molts sectors, com el de l'educació o la sanitat de les comunitats autònomes, on les xifres de personal interí es disparen, i entre el col·lectiu de treballadors socials hi ha més interins que funcionaris amb plaça.

La sala quarta del Tribunal Suprem dona resposta així a una sentència del Tribunal de Justícia de la UE, molt crítica amb l'alta taxa de temporalitat a les administracions espanyoles. En la seva sentència, el Suprem reconeix de facto un abús per part del sector públic, perquè considera "injustificadament alta" una durada de l'interinatge superior als tres anys.

Indefinit "no fix"

Aquest és un terme jurídic que defineix els treballadors públics que no són fixos en plantilla, però tenen els mateixos drets laborals que els indefinits (promocions internes, etc.). Ara bé, ocupen una vacant que s'ha de cobrir, i si per concurs públic no guanyen la plaça, han de deixar el lloc de treball. Segons alguns advocats, la sentència del Suprem donaria peu a cobrar una indemnització per any treballat.

Concurs públic

La sentència ja avisa que cada plaça d'indefinit no fix s'haurà de regularitzar mitjançant un concurs públic. Advocats d'associacions d'interins creuen que el cost d'indemnitzar milers i milers de treballadors pot portar les diferents administracions a convocar concursos de mèrits, on es tindrà en compte l'experiència dels interins. L'altra opció és un concurs oposició, amb exàmens.

La UE demana solucions

Des de fa temps la Unió Europea exigeix a Espanya que rebaixi les altes xifres d'eventuals o interins que hi ha a les diferents administracions públiques. Ara s'ha fet més urgent i el govern de Pedro Sánchez s'hi va comprometre en el pla de recuperació. Aspiren a fer-la baixar fins al 8%.

El ministre de Política Territorial i Administracions Públiques, Miquel Iceta, busca la manera amb els sindicats per evitar garantir, per exemple, indemnitzacions als interins que perdin la feina.

Però no és fàcil, les diferents administracions, després de molts anys de no fer-ho o fer-ho amb comptagotes, han tornat a convocar oposicions. Són oposicions obertes i alguns interins les poden suspendre i perdre el seu lloc de feina d'anys sense poder reclamar ni el seu lloc, ni indemnització.

Interina des del 1995

És el cas de la Montse Bonilla. Des de l'any 1995, ha encadenat contractes d'interinatge com a treballadora social. L'últim, de prop de quinze anys, en l'àmbit de l'atenció a persones amb malalties avançades.

En vint anys, la Generalitat no havia convocat oposicions per a treballadors socials. Ara n'hi ha unes en marxa per assignar 173 places, quan actualment hi ha 300 interines treballant d'això. La majoria s'han presentat a les oposicions, que són obertes a tothom. Però el neguit és que si no les aproven poden perdre la feina perquè les places s'assignen a les persones que aproven les oposicions. "Ara per ara, un interí no té dret a res, a anar-se'n al carrer el dia que li diguin, res més", assegura.

Per això ella està en una de les moltes plataformes que s'han creat per fer sentir els seus drets, i ha portat el seu cas als advocats. Alguns que porten milers de demandes sostenen que les diferents administracions estan obligades a reduir la temporalitat, perquè així els hi ha exigit el Tribunal de Justícia Europeu en una sentència del març passat.

Javier Arauz, advocat:

"Se'ls haurà d'indemnitzar, perquè el que diu el dret de la UE és que és indispensable sancionar, i les úniques vies possibles són estabilització o indemnització. Parlem de 800.000 interins a tot l'Estat, i de milers de milions d'euros en indemnitzacions."

Agafant-se també a la sentència del Tribunal de Justícia Europeu, la Plataforma d'Interins de Catalunya ha anat una mica més enllà i ha presentat una denúncia penal contra dues responsables de Funció Pública de l'anterior govern de la Generalitat per "haver vulnerat i obviat" els drets dels treballadors interins. La jutgessa va admetre la denúncia i les ha inclòs a la causa com a investigades.

Justament aquest dilluns, la consellera de Funció Pública, Laura Vilagrà, ha assegurat en una compareixença al Parlament que un dels grans reptes que té aquesta legislatura és l'estabilització dels interins. Tot i que ha reconegut que no es podrà fer amb tots en quatre anys, ha considerat que "sí que es podran posar les bases, el calendari i la priorització".

"Ho farem amb molt de diàleg amb tots els afectats i també amb el Parlament, amb la proposició de llei d'estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic."