Millet i Montull aniran a presó: el Suprem confirma la condemna contra ells pel cas Palau

El Tribunal Suprem ratifica les penes per l'espoli del Palau de la Música. L'alt tribunal ha confirmat la condemna de 9 anys i 8 mesos de presó, i una multa de 4,1 milions d'euros, per a Fèlix Millet, i 7 anys i sis mesos de presó per a Jordi Montull, a més d'una multa de 2,9 milions. Tot dos hauran d'ingressar a la presó. 

A més, hauran de retornar, com ja havia dictaminat l'Audiència de Barcelona, 23 milions d'euros a les estructures del Palau de la Música.

El Suprem també confirma la sentència per a Convergència Democràtica de Catalunya, que haurà de retornar 6,6 milions d'euros, ja que la sentència confirma que van aconseguir aquests diners de Ferrovial a canvi d'obres públiques adjudicades.

La pena sí que canvia per a Gemma Montull, que passa de 4 anys i 6 mesos de presó a 4 anys. Sí que se li manté la multa de 2,6 milions d'euros. També rebaixa onze mesos la pena per a l'extresorer de Convergència Daniel Osácar.

Ara queda pendent com s'executa l'entrada al centre penitenciari dels dos principals condemnats.

Cinc jutges s'han pronunciat sobre els 16 recursos que es van presentar contra la sentència per l'espoli de 23 milions del Palau, que l'Audiència de Barcelona va fer pública el gener del 2018. La deliberació, que ha presidit el jutge Julián Sánchez Melgar, va començar a mitjans de novembre i s'ha allargat molt.
 

La sentència del cas Palau

L'Audiència de Barcelona va condemnar a 9 anys i vuit mesos de presó l'expresident de la institució, Fèlix Millet; a 7 anys i mig la seva mà dreta, Jordi Montull; a 4 anys i mig l'exdirectora financera del Palau i filla de Montull, Gemma Montull; i a 4 anys i cinc mesos l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar. A més, l'Audiència va obligar Convergència Democràtica a tornar 6,6 milions d'euros per les comissions il·legals cobrades a través del Palau.

Tant l'expresident com l'exgerent del Palau van ingressar a la presó de Brians 1 després de la sentència. Millet en va sortir al cap de 25 dies, després de pagar una fiança de 400.000 euros. Sumant els dies que va estar empresonat el 2010 pel cas de l'hotel del Palau, Millet va passar 38 dies a la presó, dels quals 8 van ser a l'hospital penitenciari de Terrassa.

Tant a Millet com a Montull se'ls va condemnar pels delictes continuats de malversació, apropiació indeguda, falsedat documental, falsedat comptable, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública. Se'ls van aplicar els atenuants de confessió i dilació indeguda del procediment, entre altres.

En el cas de Gemma Montull, un pacte amb la Fiscalia va permetre que les peticions inicials de pena per a ella es rebaixessin.

L'Audiència de Barcelona va considerar que, entre els fets provats, hi havia que Millet va pagar a càrrec del Palau els casaments de les seves filles, Clara i Laila, que van costar a la institució musical més de 164.000 euros.

Tots aquests implicats van presentar recurs contra la decisió dels jutges, però també ho va fer la Fiscalia Anticorrupció, per l'absolució dels antics directius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elízaga. Anticorrupció va al·legar que els delictes no estaven prescrits, en contra del que va considerar el tribunal.

La sentència també va condemnar els exassessors fiscals del Palau de la Música, així com els exresponsables de les empreses New Letter, Mail Rent i Letter Graphic, Altra Forma i Hispart.

Anys d'investigació del cas Palau

La sentència va culminar una investigació que es va allargar anys, amb diversos jutges al capdavant, i que va arribar a l'opinió pública amb la imatge impactant dels Mossos d'Esquadra entrant al Palau, a la recerca de proves del saqueig.

En el judici, que va començar el març de 2017, Millet i Montull van admetre, després de pactar amb la Fiscalia, el finançament irregular de Convergència a través del Palau, amb el pagament de comissions del 4% de la constructora Ferrovial. Els pagaments es vehiculaven com a patrocinis i eren a canvi de rebre adjudicacions d'obra pública.

L'extresorer de CDC Daniel Osàcar va ser condemnat a més de 4 anys de presó

Va ser en l'època en què Jordi Pujol va ser president de la Generalitat i CDC, el partit hegemònic a Catalunya. Mentre durava la investigació, es va reconvertir en el PDeCAT. Arran del cas, es va canviar el Codi Penal per castigar els partits que es financin il·legalment.