El Suprem confirma que no amnistiarà la malversació i es trasllada la decisió al Constitucional

La sala penal del Tribunal Suprem ha ratificat la decisió de no aplicar l'amnistia al delicte de malversació als líders independentistes en la causa de l'1-O.

El tribunal ha rebutjat els recursos presentats per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i els condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. 

La sala presidida pel jutge Manuel Marchena reitera que tots ells van cometre una malversació en la qual va haver-hi un benefici personal de caràcter patrimonial, un supòsit que la llei exclou de forma explícita de l'amnistia.

Els condemnats poden presentar un incident de nul·litat davant el Suprem. Després d'això, tindran via lliure per demanar empara al Tribunal Constitucional.

Mentrestant, la decisió manté l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras inhabilitat fins al juliol del 2031; l'exconsellera Bassa, fins a l'octubre del 2031, i els exconsellers Romeva i Turull, fins al juliol del 2030.
 

Junqueras: "Un cop més el poder judicial actua per sobre la democràcia"

L'exvicepresident Oriol Junqueras ha confirmat que lluitaran "des de totes les instàncies" per assolir l'amnistia i, en una piulada, ha acusat el poder judicial d'actuar "per sobre de la democràcia" i de "vulnerar" la llei.

També ha reaccionat a les xarxes l'exconseller i actual secretari general de Junts, Jordi Turull, qui ha acusat els jutges d'endarrerir la decisió "tant com han pogut" i de no aplicar la llei "com els correspondria".

El Suprem carrega contra la llei

En la seva resolució, el tribunal es mostra molt crític amb la llei i es queixa que no ha d'interpretar-la tal com els polítics van redactar-la. "No n'hi ha prou amb voluntat política per amnistiar un fet", asseguren. 

Els magistrats insisteixen que "les lleis no poden interpretar-se com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges" i que la sala no és "un simple vehicle formal per a una resposta algorítmica, aliena a l'hàbit argumentatiu que presideix les seves deliberacions".

"Demanar-nos que interpretem la llei d'amnistia sense cap altra referència que la que proporciona la voluntat del legislador és demanar que abdiquem de la nostra funció com a jutges."

La sala rebutja "l'aplicabilitat mecànica del dret", i subratlla que és una teoria que ha "captivat els absolutismes al llarg de la història". A més, remarquen que l'imperi de la llei "només pot garantir-se un cop el text legal publicat és sotmès a una interpretació judicial".

Sobre la qüestió de la malversació, la resolució argumenta que la noció tradicional de patrimoni personal no només inclou l'actiu, sinó també el passiu (deutes i obligacions). La resolució posa l'exemple d'un funcionari que contracta la celebració del banquet de casament d'un fill, assumint una obligació de pagament.

"Si abona l'import amb fons públics, l'obligació que es trobava en el passiu desapareix, el patrimoni (actiu i passiu) s'incrementa i el funcionari s'enriqueix personalment en aquest import", indica.

Un vot particular en contra

A més de Marchena, la sala que ha dictat la resolució la conformen Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Anna Ferrer. Aquesta última ha emès un vot particular, perquè discrepa de la decisió dels seus companys.

La magistrada Anna Ferrer considera que els exemples que posa la resolució "poc tenen a veure" amb el cas de l'1-O. "En aquest cas no pot apreciar-se l'ànim d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, previst com a causa excloent de l'amnistia, ni encara menys que aquest benefici es materialitzés", diu la magistrada.

A parer seu, el raonament de la resta "es mou en el terreny de la ficció jurídica" i considera que l'increment del patrimoni que s'assenyala és una "entelèquia". "No podem apreciar un altre benefici personal que el de donar satisfacció a un projecte polític legal", opina Ferrer.

El Suprem també ha rebutjat un recurs de Vox, que pretenia que el delicte de desobediència també s'exclogués de l'aplicació de la llei d'amnistia.

La decisió de la sala penal del Suprem coincideix amb el que havia defensat el jutge Pablo Llarena, que també nega l'amnistia a Puigdemont, Comín i Puig per malversació.

Fa unes setmanes, Llarena va rebutjar els recursos de l'expresident i dels exconsellers i es va reafirmar en l'opinió que la malversació no entra dins de l'amnistia.