El Suprem dels Estats Units manté l'accés a la píndola abortiva restringit per un tribunal

La mifepristona, un fàrmac abortiu comercialitzat amb el nom de Mifeprex, continuarà estant disponible com fins ara als Estats Units.

Ho ha ordenat el Tribunal Suprem, que ha tombat la decisió d'un tribunal d'apel·lacions de restringir-ne temporalment l'accés.

Aquest tribunal d'apel·lacions ha de pronunciar sobre la decisió d'un jutge federal de Texas de prohibir completament l'accés a la mifepristona, recorreguda pel govern dels Estats Units i per Danco Laboratories, fabricant del Mifeprex.

El cas començarà a examinar-se el 17 de maig, però la setmana passada el tribunal va considerar oportú imposar algunes restriccions a la mifepristona fins que emeti sentència.

Amb l'ordre emesa aquesta nit, el Suprem s'ha pronunciat per primera vegada sobre l'avortament des que al juny va revocar la protecció federal del dret a interrompre l'embaràs que havia establert la històrica sentència "Roe contra Wade".

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha celebrat la decisió del Suprem i ha assegurat que continuarà "lluitant contra els atacs políticament motivats contra la salut de les dones".

També la vicepresidenta, Kamala Harris, que ha valorat que "ningú hauria d'immiscir-se entre una dona i el seu metge".

La decisió del Tribunal Suprem de mantenir inalterat l'accés a la mifepristona no ha estat unànime: dos dels jutges més conservadors s'hi han pronunciat en contra, Clarence Thomas i Samuel Alito.

Alito, promotor de la sentència que va tombar "Roe contra Wade", considera que haver mantingut les restriccions temporals a la mifepristona no hauria suposat cap "dany irreparable".

Argumenta que "simplement, hauria restaurat les circumstàncies que existien entre 2000 i 2016", quan l'Administració d'Aliments i Fàrmacs nord-americana (FDA) va autoritzar-lo per primera vegada.

Aquelles "circumstàncies" inicials eren que estigués disponible fins a les set setmanes d'embaràs i que s'havia de recollir en persona.

A partir del 2016, la FDA va ampliar el termini fins a les deu setmanes i des del 2021 va permetre enviar-la per correu, que són les condicions que ara el tribunal d'apel·lacions havia tombat i el Suprem ha restaurat.

Tot plegat no suposa res definitiu en la batalla a favor i en contra del dret a avortar: de moment, qui primer tindrà la paraula al respecte serà el tribunal d'apel·lacions, que ha de decidir si dona la raó al jutge de Texas que vol prohibir completament la mifepristona, o al govern dels Estats Units i a Danco, que volen mantenir-ne l'accés en les condicions actuals.

Digui el que digui la sentència, la part que es consideri perjudicada podrà recórrer i, previsiblement, la decisió definitiva acabarà estant en mans del Suprem.

El jutge de Texas que va decidir tombar l'autorització de l'FDA i va suspendre l'accés a la mifepristona és Matthew Kacsmaryk, molt conservador, antic activista cristià contra el dret a l'avortament, designat jutge federal per Donald Trump.

Amb la sentència del 8 d'abril, Kacsmaryk va donar la raó a una sèrie de grups i metges antiavortistes, que havien presentat una demanda contra l'FDA al novembre.

Consideren que la mifepristona és un fàrmac perillós i que l'FDA va aprovar-la de manera il·legal.

L'FDA, per la seva banda, defensa que la mifepristona és segura i que el seu ús durant dècades per part de milions de nord-americanes demostra que és efectiva i que molt rarament té efectes adversos.

El govern dels Estats Units va recórrer la sentència de Kacsmaryk en considerar que prohibir l'accés a la mifepristona tindria greus conseqüències per a les dones i per a la indústria farmacèutica.

La mifepristona acostuma a utilitzar-se juntament amb un altre fàrmac, el misoprostol, per dur a terme avortaments no quirúrgics durant les primeres deu setmanes de gestació.

El 2022, el 54% dels avortaments que es van fer als Estats Units van ser farmacològics, segons dades de l'Institut Guttmacher, que defensa el dret a interrompre l'embaràs.