El Suprem dubta dels efectes d'eliminar la sedició del Codi Penal

El Tribunal Suprem considera inqüestionable la derogació el delicte de sedició. Ho han afirmat fonts de l'alt tribunal a TV3. Ara bé, asseguren que ara hauran d'estudiar què passa amb el delicte de malversació, que també es va aplicar als líders independentistes.

En la sentència del Suprem, la malversació sempre va estar vinculada a la sedició, i ara, un cop desaparegut aquest delicte, caldrà veure si es manté aquesta vinculació o no.

Els jutges ho hauran de discutir quan toqui revisar i recalcular les penes del judici del procés, un cop la reforma del codi penal proposada pel PSOE i Podem quedi aprovada.

Les mateixes fonts del Suprem deixen la porta oberta a diferents tesis. Una és que la malversació caigui, perquè en la sentència no es va considerar un delicte independent sinó lligat al de sedició, que ja no existirà. 

Una altra tesi, apunten, és que es pugui mantenir la malversació com a acte d'administració deslleial de fons públics, com a delicte individual.

En tot cas, es dona per fet la rebaixa de penes per la desaparició de la sedició, i podria ser que tota la sentència del procés quedi en no res. Una sentència que va descartar el delicte de rebel·lió i també el de desordres públics.

Oriol Junqueras, un dels sentenciats, diu que és difícil fer vaticinis. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president d'ERC ha dit que és "molt difícil de dir" encara si la derogació del delicte de sedició i la modificació del delicte d'ordres públics permetrà el retorn a Catalunya de Puigdemont i Rovira i ha apuntat que, per tant, dependrà de com el Suprem interpreti el nou marc jurídic.

 "Ens van acusar de rebel·lió només per impedir que poguéssim exercir els nostres càrrecs, quan era evident que el delicte no existia", ha afegit abans de recordar que els vots particulars de tres magistrats que argumentaven que no havien vist delicte de rebel·lió. "És evident que els jutges de l'Estat, una part sobretot del TS, interpreten les coses com els sembla oportú", ha recalcat.
 

Com afectarà la reforma del delicte de desordres públics?

Hi ha un ampli consens en el moviment independentista que la derogació de la sedició és un avenç, però la reforma del delicte de desordres públics, que s'inclou en la proposta de reforma del codi penal que aboleix la sedició, ha obert una nova escletxa. 

El text presentat inclou la intimidació o violència, que hi hagi ocupació d'instal·lacions, preparació i multitud. Per Junts, la CUP i entitats independentistes, això pot suposar un pas endavant en la criminalització de la dissidència.

De fet, l'Assemblea Nacional Catalana ha convocat una manifestació contra la reforma de la sedició i el nou delicte de desordres públics agreujats pactat entre govern espanyol i Generalitat. Creuen que "té un doble objectiu no dissimulat com és castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més còmodament fets com els de l'1-O per ocupar instal·lacions o edificis".

Per contra, segons Junqueras, "la millora substancial" del delicte de desordres públics es traduirà en una reducció en la seva aplicabilitat i en les penes. "Ho hauran de retorçar molt més i, com més ho retorcin, més fàcil serà guanyar des de la perspectiva política, la consciència social i el dret i justícia internacional", ha afirmat.

En la línia contrària, l'eurodiputat de Junts Toni Comín ha carregat durament contra la reforma. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha afirmat: "S'està eixamplant la base de les persones que poden ser perseguides".

Caldrà veure com quedarà el redactat final després de la tramitació parlamentària i quina lectura en faran jutges i fiscals.