El Suprem fa marxa enrere i decideix que els clients paguin l'impost hipotecari
Els 28 magistrats del ple han estat molt dividits: la decisió s'ha pres per 15 vots contra 13
El Suprem ha decidit per 15 vots a 13 que siguin els clients els que paguin l'impost de les hipoteques, i desestima així els tres recursos per tornar a la jurisprudència anterior.
Després de dues jornades de deliberacions, el 28 magistrats de la sala tercera del Tribunal Suprem han arribat a una decisió molt dividida. Per tant, la sentència del 16 d'octubre, que obliga el banc, i no pas el consumidor, a pagar l'impost d'actes jurídics documentats quan es firma una hipoteca no crearà jurisprudència.
Això suposa tirar per terra les sentències de l'octubre, que suposaven un gir de 180 graus i donaven la raó al client fent pagar aquest import als bancs. El president de la sala, Luis María Picazo, va decidir frenar l'aplicació d'aquestes sentències i portar aquest cas al ple. Els arguments de la sentència es divulgaran els pròxims dies.
Els bancs es revaloritzen a la borsa
Bancs espanyols com el BBVA o el Santander han augmentat el seu valor amb pujades al voltant del 2% a la borsa nord-americana després de la decisió del Suprem.
Hores després d'haver cotitzat a la baixa a la borsa de Madrid, les accions del BBVA i les del Santander han experimentat avenços del 2,20% i l'1,97%, respectivament, en tancar les operacions a la borsa de Nova York.
De manera similar, en el mercat OTC ("over the counter"), extraborsari i també amb seu a Nova York, el Sabadell s'ha disparat un 15,66%, Bankinter un 2,34% i Caixabank un 0,50%. Bankia, en canvi, ha caigut un 2,53%.
Agents bursàtils de Wall Street, en una imatge de la setmana passada (EFE)
Debat intens
Durant les dues sessions, els magistrats han estat dividits en un debat tens i controvertit. La meitat ha estat a favor de la sentència del 16 d'octubre que diu que els bancs han de pagar l'impost hipotecari. L'altra meitat ha estat a favor de continuar l'actual sistema: que siguin els hipotecats els que paguin l'impost.
En el que sí sembla que hi havia unanimitat és que, si es decidia que fossin els bancs els que paguessin l'impost, la retroactivitat fos de 4 anys, extrem que no ha estat necessari.
La sessió d'ahir va dedicar gran part del seu temps ens qüestions prèvies, com el plantejament d'alguns magistrats que es preguntaven la raó de ser de la reunió si ja hi havia hagut una sentència de companys seus.
En aquesta deliberació, hi han faltat tres membres del plenari de la sala, formada per 31 magistrats. No hi són el magistrat Segundo Menéndez, ocupat en la Junta Electoral andalusa; Rafael Fernández Valverde, que està de viatge, i Octavio Herrero, apartat de la decisió perquè té familiars amb casa a Rivas-Vaciamadrid, d'on l'Ajuntament ha fet els recursos que es tracten en el ple.
El debat ha estat sotmès a la pressió per "l'enorme repercussió econòmica i social" que la decisió representa. I és que la sentència del Suprem va donar expectatives a milers d'usuaris, va provocar daltabaix a la borsa en les entitats bancàries i va provocar unes inèdites disculpes del president de l'alt tribunal.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha xifrat aquest dimarts en 5.000 milions d'euros l'impacte de la devolució de l'impost hipotecari.
