El Suprem fixa que un petó "robat" és una agressió sexual

Fer un petó no consentit és una agressió sexual en ser una "intromissió en la llibertat sexual" de la víctima amb el propòsit d'obtenir una satisfacció sexual a costa de l'altre.

El Tribunal Suprem ha sentenciat que no cal un "no" de la víctima i que "el contacte fugaç d'un petó no consentit suposa una invasió corporal de l'autor sobre la víctima".

És el que ha dictat el tribunal en confirmar la condemna d'un any i nou mesos de presó que l'Audiència Provincial de Sevilla va imposar a un policia per fer un petó sense consentiment a una detinguda als calabossos de Sevilla el 2020.

La decisió judicial sobre el petó "robat" s'afegeix a la jurisprudència de cara al judici que té pendent l'expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, pel petó a la boca a la jugadora Jenni Hermoso durant l'entrega de medalles després de guanyar el Mundial.

Rubiales, que s'asseurà al banc dels acusats el febrer de l'any que ve, s'enfronta una petició de la Fiscalia de dos anys i mig de presó acusat d'un delicte d'agressió sexual i de coaccions a la jugadora.

No cal un "no", la clau és el consentiment

L'Audiència Provincial de Sevilla va condemnar el policia per un delicte d'abús sexual, que, ara, després de la llei del només sí és sí, és un delicte d'agressió sexual. La sentència considera un agreujant l'abús de superioritat que suposava el rol del policia davant la detinguda, i un atenuant el fet que l'agent havia begut alcohol aquella tarda.

En la sentència del Suprem, els magistrats declaren provat que va existir un contacte físic de contingut sexual, després d'haver intentat guanyar-se la confiança de la denunciant i buscar certa intimitat. El condemnat li va fer un petó a la galta i després va intentar fer-n'hi un als llavis, però la víctima es va apartar.

"No pot entendre's que hi hagi un dret de qualsevol persona a apropar-se a l'altre i fer-li un petó quan la víctima no l'admet com a prova d'amor o afecte, ja que suposa un atac personal a la seva intimitat i llibertat sexual de decidir amb qui es vol fer un petó."

El Suprem conclou que el policia era conscient que no hi havia consentiment per part de la noia i que es va aprofitar de la situació de vulnerabilitat de la detinguda en un medi hostil.

La sentència també reflecteix que li va enviar missatges en trossos de papers --que després estripava-- demanant-li que l'abracés i que es va mirar els genitals i va rebufar perquè la detinguda es fixés en l'estat d'excitació en què es trobava.

El TS conclou que ara ja no s'ha d'avaluar si hi va haver oposició de la víctima a l'acte sexual, sinó que ara la clau està en si hi va haver consentiment. I, en aquest sentit, la sala considera que les circumstàncies del cas no avalen el consentiment de la víctima, sinó "tot el contrari".

Segons la Sala, "no hi ha cabuda per un acte corporal no consentit sota cap pretext" i subratlla que, si no hi ha consentiment exprés o tàcit, el que es produeix és una agressió sexual.

Els magistrats puntualitzen que seria molt diferent si entre les dues parts existís un vincle personal que admetés aquesta situació com a normalitzada. Si no, "aquest acte tan privat suposa un excés".