El Suprem critica la resolució alemanya i planteja extradir Puigdemont per sedició
La interlocutòria alerta que l'1-O podria haver-hi hagut "una massacre" si hi hagués intervingut "un nombre més gran de policies"
La sala penal del Suprem ha obert la porta a la possibilitat de dictar una nova petició d'extradició de Puigdemont pel delicte de sedició.
En la resposta al recurs que va presentar Jordi Sànchez contra la negativa del jutge Llarena d'anar al primer ple d'investidura, la sala assegura que la violència es va produir.
El text de la interlocutòria aprofita per criticar la resolució del tribunal alemany que va rebutjar el delicte de rebel·lió per a l'extradició de Carles Puigdemont. El text considera que, si l'1 d'Octubre hi hagués hagut una presència més forta dels cossos de seguretat, es podria haver parlat d'una "massacre".
En el text es ressalta que l'1 d'Octubre van sortir al carrer i van defensar els col·legis electorals 2 milions de persones, i que amb el desplegament de 6.000 agents dels cossos de seguretat no es va poder impedir que es fes el referèndum davant el gran nombre de gent. A la pàgina 28 del text de la resolució, diu que:
"Donat que per impedir la conducta de dos milions de votants als quals s'ha convençut subreptíciament del seu dret legítim a votar, s'haguessin necessitat un nombre superior de policies, sis mil policies no podien de cap manera evitar que la decisió del govern no fos doblegada"
(...)
"Però si haguessin intervingut un nombre bastant més gran de policies és molt probable que tot acabés en una massacre, i aleshores sí seria factible que el resultat de l'euroordre hagués estat molt diferent."
Crítica al tribunal alemany
I és que la resolució dedica part del text a criticar la resolució del Tribunal alemany de Schlesvig- Hölstein que va rebutjat el delicte de rebel·lió perquè no es podia considerar que hi hagués hagut violència.
El text considera que el Tribunal no va voler aprofundir en el cas amb "material probatori adequat", que no va tenir temps "d'examinar reposadament" les actuacions processals perquè es va fer molt de pressa.
El Suprem considera que no es pot comparar el supòsit de rebel·lió del que ha passat a Catalunya amb el que va passar en un aeroport alemany.
Segons el redactat en les pàgines 29 i 30, assenyala que el tribunal alemany en la seva resolució passa de puntetes del supòsit que els mateixos fets haguessin passat amb el president d'un Land i considera que "fuig del pantanós exemple comparatiu". I afegeix que, si haguessin seguit aquesta via d'anàlisi argumental, "el desenllaç hagués acabat amb la concessió de l'euroordre".
Euroordre per sedició
En aquest sentit, la interlocutòria obre la porta que, si "no es constatava suficientment l'element de la violència", es podria "subsumir la conducta dels subjectes investigats en el tipus penal de sedició".
Recurs denegat
Pel que fa al recurs de Jordi Sànchez contra la decisió de Llarena de negar-li l'assistència al seu primer ple d'investidura, se li torna a negar.
El text, a banda de considerar que ja no té raó de ser perquè el president del Parlament va suspendre la sessió, insisteix en el perill de reiteració delictiva. Considera que Sànchez es va presentar a les eleccions en una llista electoral que "s'ha oposat, expressament i permanentment, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d'implementar la república que van declarar".
La sala del penal del Suprem també avala també el risc d'alteració social i ciutadana que podria suposar la seva presència. I, per corroborar-ho, cita els "recents actuacions violentes dels anomenats Comitès de Defensa de la República".
En el capítol de fonaments de dret previ al dictamen de la interlocutòria, es recuperen els plantejaments en què es basa la causa. Sobre les actuacions violentes que s'imputen a Jordi Sànchez (i a Jordi Cuixart) sobre els fets del 20 de setembre, es posen en dubte les intencions i la finalitat del seus pensaments.
Tot i que van fer crides, "amb nombroses proves", demanant un comportament no violent als manifestants, l'instructor diu que el que "és explícit en els missatges no permet concloure la voluntat interna dels investigats".
"Una al·legació de la defensa que se sustenta, encertadament, en les nombroses proves recollides en la investigació, en les quals es reflecteixen els incomptables moments en els quals els líders secessionistes van reclamar dels ciutadans el comportament no violent que va observar la major part d'ells.
Adverteix, no obstant l'instructor, que el que és explícit en els missatges no permet concloure que la voluntat interna dels investigats fos precisament el que reflectien els seus discursos."
Text íntegre de la Interlocutòria del Suprem desestimant l'apel·lació de Jordi Sànchez by Moderador Noticies Web on Scribd