El Suprem ordena repetir el judici a Otegi anul·lat arran d'una sentència d'Estrasburg

El Tribunal Suprem ha ordenat aquest dilluns a l'Audiència Nacional repetir el judici contra Arnaldo Otegi per l'anomenat "cas Bateragune". La decisió s'ha pres per unanimitat dels 16 magistrats de la sala segona del Suprem, que presideix Manuel Marchena. El Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg va sentenciar el 2018 que el judici no havia estat imparcial i va deixar en mans de la judicatura espanyola la reparació. Tot i que els acusats ja havien complert les penes, el Suprem no vol que els cas quedi "imprejutjat", o sigui sense una sentència vàlida. 

El cas Bateragune (del basc "punt de trobada") és el nom amb què es coneix el procés judicial contra Arnaldo Otegi, Sonia Jacinto, Rafa Díez, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez, acusats de pertànyer a organització terrorista, de voler reconstruir Batasuna.

En conèixer la notícia, Arnaldo Otegi ha reaccionat així al seu compte de Twitter, on diu, en basc, "Em fan riure. Guanyarem!"

El diputat de Bildu al Congrés, Jon Iñarritu ho ha qualificat de "vergonya" al programa "En Jake" d'ETB.

El passat mes de juliol, el Tribunal Suprem havia anul·lat la condemna de sis anys i mig de presó a Otegi i als altres acusats de pertinença a organització terrorista dictada l'any 2012 per l'Audiència Nacional.

Ho va fer perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar el 2018 l'estat espanyol per la parcialitat d'una de les jutges que va portar el cas i considera que no van tenir un judici just.

El tribunal europeu va donar la raó al líder basc i als quatre demandants més que havien presentat el recurs on acusaven de falta d'imparcialitat la jutge de l'Audiència Nacional Ángela Murillo, que els va enviar a la presó acusats de ser membres d'ETA.

Perquè el cas no quedi "imprejutjat"

La sentència del TEDH d'Estrasburg no implicava cap multa per a l'Estat ni cap obligació de revisar la sentència, ja que "la conclusió d'aquesta violació és satisfacció suficient en aquest cas", segons els magistrats europeus. A més de considerar que a Espanya ja hi ha "legislació interna" sobre com s'han d'aplicar les decisions d'Estrasburg.

Precisament, per aquesta legislació interna de l'Estat espanyol, el Tribunal Suprem ha pres aquesta decisió, ja que només en supòsits com aquest es pot jutjar un cas dues vegades, i es farà un nou judici perquè els fets no quedin "imprejutjats".

Ja han complert la condemna

L'Audiència Nacional va condemnar inicialment Otegi en una sentència del 16 de desembre del 2011 a 10 anys de presó, que posteriorment el Suprem va rebaixar a 6 anys i mig i 10 anys d'inhabilitació. El Suprem va condemnar Díez a sis anys i sis mesos de presó, i Rodríguez, Zabaleta i Jacinto a sis anys.

Quan el TEDH va emetre el seu judici, els cinc condemnats ja havien complert les penes. Arran de la sentència d'Estrasburg aquest juliol, el Tribunal Suprem va suspendre el judici. Aquesta nul·litat va acabar amb la inhabilitació de 10 anys d'Otegi, que s'acabava el febrer del 2021. La decisió del Suprem va arribar dues setmanes després de les eleccions a Euskadi del diumenge 12 de juliol, a les quals Otegi no es va poder presentar perquè encara estava inhabilitat.