El Suprem rebutja amnistiar els líders de l'1-O pel delicte de malversació
Manté les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig, i la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa fins al 2030 i el 2031
El Tribunal Suprem ha decidit aquest dilluns no aplicar la llei d'amnistia al delicte de malversació amb el qual va condemnar la tardor del 2019 els líders independentistes per organitzar el referèndum de l'1-O del 2017.
Les interlocutòries que ho han formalitzat afirmen que la malversació per la qual se'ls va condemnar està inclosa dins les excepcions que preveu la mateixa llei d'amnistia, en concret diuen que hi va haver enriquiment personal i també va afectar la UE.
Per això manté les ordres de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, i també la inhabilitació que està vigent per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa fins al 2030 i el 2031 dependent dels casos.
El Suprem també ha decidit posar una qüestió d'inconstitucionalitat respecte al delicte de desobediència pel qual havien condemnat a tots quatre.
Pel que fa a les ordres de detenció de Puigdemont, Comín i Puig, en la seva interlocutòria el jutge instructor Pablo Llarena afirma que "el comportament" de tots tres entra dins les excepcions de la llei.
Segons aquest jutge, la malversació que considera que van cometre va comportar-los un benefici personal de caràcter patrimonial que, a més, afecta els interessos de la Unió Europea.
Sobre el patrimoni aliè i el propi
La interlocutòria que manté la inhabilitació de Junqueras i dels altres tres inhabilitats està signada per Manuel Marchena com a ponent, i cinc jutges més del tribunal del judici del procés al Suprem.
Per justificar la no aplicació de l'amnistia, afirma que tots quatre condemnats "van fer amb el patrimoni aliè que els va ser confiat el que no van poder o no van voler fer amb el seu patrimoni":
"El van destinar als seus propis objectius personals, que no per ser polític deixen de tenir aquella vessant també particular o sectària."
En aquest sentit, assegura que això implica "un benefici personalíssim" que comporta "caràcter patrimonial quan ha reportat un estalvi significatiu."
"Un tractament excepcional i personalitzat"
L'altre argument que utilitzen els magistrats en la interlocutòria, relatiu a l'afectació a la UE, és que, segons ells, la llei d'amnistia xoca amb la lluita contra la corrupció a escala europea:
"És especialment difícil conciliar l'esforç de la UE per eliminar els marges d'impunitat pels malversadors amb la voluntat del legislador espanyol de dispensar un tractament excepcional i personalitzat a uns delictes d'especial gravetat pel simple fet d'haver estat comesos per uns responsables concrets."
En aquest sentit, critiquen que la llei hagi "obert un parèntesi a cent anys de jurisprudència" per a "uns fets i uns protagonistes molt concrets", parèntesi que "es tornarà a tancar per a la resta de ciutadans".
No és l'única crítica que fan els jutges del Suprem a la llei, i sobretot, als que l'han redactada, afirmant que "el ritme d'alta velocitat" amb què s'ha fet els ha dificultat la feina d'interpretar-la:
"La precipitació amb la qual aquest text legal ha vist la llum, reflectida entre altres aspectes en la visible distància entre la redacció inicial i la que finalment s'ha publicat, contribueix de manera decisiva a dificultar la labor interpretativa."
Un vot particular discrepant
La interlocutòria inclou un vot particular, el de la jutge Ana Ferrer, que discrepa de la decisió dels altres 5 jutges perquè considera que vulnera el contingut de la llei d'amnistia.
Segons Ferrer, "l'única interpretació raonable" és que la llei precisament vol amnistiar "el benefici orientat a procurar el projecte independentista català".
"És en aquest sentit que surt de la lletra de la norma, excloent només els casos en els quals en el curs del mateix haguessin pogut produir-se desviacions cap a casos de corrupció personal."
Aquesta magistrada conclou que la interpretació que n'ha fet la interlocutòria "és contrària a qualsevol orientació "pro-reo"", és a dir, en favor de l'acusat o condemnat, cosa que s'hauria d'haver respectat.
El Suprem rebutja consultar al TJUE
La interlocutòria descarta posar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE perquè els autors consideren que no hi ha marge d'interpretació per a la seva conclusió que s'ha afectat a UE:
"No té sentit promoure un dubte prejudicial sobre la interpretació d'una qüestió fàctica, no jurídica, relacionada amb la inferència a la qual arribem sobre els efectes que per al pressupost comunitari tindria la creació d'un estat independent que trenqués les actuals fronteres de la UE."
En el seu vot particular la jutge Ferrer, en canvi, considera que sí que s'hauria d'elevar una qüestió prejudicial al TJUE precisament perquè aquest tribunal decideixi si el que conclou la interlocutòria és veritat o no.
Contra aquesta interlocutòria només es pot posar un recurs de súplica a la mateixa sala, que es resoldrà al mateix Suprem, i després un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
Pel que fa a la interlocutòria de Llarena, només es pot posar un recurs de reforma a ell mateix, i un recurs d'apel·lació davant la sala d'apel·lacions del mateix Suprem.
La valoració global del Suprem del delicte de malversació contrasta amb la que va prendre la setmana passada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb relació al conseller d'Interior, Miquel Buch, i el sergent dels Mossos Lluís Escolà. Per l'alt tribunal la malversació dels que van ser condemnats estan sota el paraigua de l'amnistia en ser fets vinculats amb el procés.
El judici del procés al Suprem
El tribunal presidit per Marchena, va condemnar Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, a més de Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a penes d'entre 9 i 13 de presó i inhabilitació per delictes de sedició i malversació.
Les penes de presó van quedar indultades el juny del 2021, quan ja havien passat tres anys i mig engarjolats, i pel que fa a les d'inhabilitació, ara mateix només n'hi ha quatre que encara l'estan complint.
En concret, són Romeva i Turull, que estan inhabilitats fins al juliol del 2030, i Bassa i Junqueras, pels quals la inhabilitació s'acabaria el juliol del 2031.
Més tard, la reforma del Codi Penal va fer que el delicte de sedició quedés substituït per desobediència i aldarulls en el cas del Cuixart i Sànchez.
La pugna dins la Fiscalia per l'amnistia
Fa gairebé 15 dies, el 19 de juny, i després d'un llarg estira-i-arronsa entre el fiscal general de l'Estat i els fiscals del judici del procés, la Fiscalia del Suprem va reclamar que s'apliqués l'amnistia als condemnats en el judici del procés.
L'informe el van signar els caps de la Fiscalia del tribunal, i van demanar que s'aixequés la pena d'inhabilitació encara vigent sobre Junqueras, Romeva, Turull i Bassa.
També demanaven l'arxivament de la causa contra Puigdemont, Comín, Rovira, Puig i Ponsatí, i la suspensió de les mesures cautelars que hi ha vigents contra ells.
L'informe fiscal argumentava que en el delicte de malversació que els van aplicar no hi va haver enriquiment personal i que, per tant, no es pot considerar una excepció a la llei d'amnistia.
- ARXIVAT A:
- Judici procésAmnistiaTribunal Suprem