El Suprem rebutja la llibertat provisional dels presos fins a la sentència del judici

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest divendres deixar en llibertat provisional els acusats en el judici del procés, mesura sol·licitada per la majoria de les defenses.

El tribunal "no veu motius" per aixecar aquesta mesura una vegada acabat el judici, per la "necessitat de salvaguardar les finalitats del procés, que ja està en l'últim tram i amb la deliberació que definirà el seu desenllaç ja iniciada".

La "legitimitat constitucional" de la restricció de llibertat

Segons els set jutges presidits per Manuel Marchena, el seu deure és assegurar "les finalitats del procés" en un moment de "significat especial" que "condiciona la resposta a qualsevol sol·licitud" que els facin:

"Aquesta necessitat de salvaguardar les finalitats del procés, unida a la inviabilitat d'altres mesures cautelars menys perjudicials, confereix legitimitat constitucional a la restricció de llibertat que afecta els acusats."

"La seva procedència es fa més evident al constatar que el desenvolupament del judici oral no ha eliminat el risc de fuga ni la concurrència dels altres supòsits, que fan aconsellable el manteniment de la mesura cautelar, malgrat el temps que ha passat des de la seva adopció."

El tribunal fa cas a la Fiscalia

Amb aquesta decisió, el tribunal fa cas a la Fiscalia, que aquest dilluns li va demanar que no concedís la llibertat amb l'argument que, en els al·legats finals, els acusats van "rebutjar la restauració de l'ordre jurídic" i van assegurar que "hi tornarien".

Aquesta decisió afecta Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Joaquim Forn, però no Oriol Junqueras ni Raül Romeva, que no van demanar aquesta mesura al tribunal.

Els set jutges del tribunal que jutja els líders independentistes al Suprem

"L'activitat probatòria" del judici i l'ONU

El tribunal, que ha respost conjuntament a les set peticions diferents en una resolució de 13 folis, dedica el gruix de l'argumentació a rebatre les conclusions del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries –WGAD-, de l'ONU.

Segons asseguren, aquest grup, que va reclamar la "llibertat immediata" de Junqueras, Sànchez i Cuixart, arriba a conclusions a les quals no poden arribar sense tenir en compte el judici que han dirigit ells:

"Aquesta valoració no es pot obtenir d'esquenes a l'activitat probatòria desenvolupada aquests últims quatre mesos davant la sala segona del Tribunal Suprem."

El tribunal afegeix que el grup de l'ONU demana al govern espanyol que actuï perquè s'alliberin els acusats, i que això no ho pot fer el poder executiu.

El WGAD i la violència

Pel que fa a la negació que fa el WGAD que hi hagi hagut violència en els fets de què s'acusa els líders independentistes, el Suprem afirma que aquest grup ha fet una "valoració a cegues".

Segons afirma el text del Suprem, la "veritable realitat" dels "elements probatoris" d'aquesta violència "no ha pogut ser apreciada pels redactors de l'informe":

"El dictamen del WGAD conté també valoracions probatòries no assumibles sobre la concurrència de violència com a element típic del principal delicte pel qual s'ha formulat acusació."

La "informació convincent" de Joaquim Forn

El tribunal també rebat l'afirmació que fa el dictamen del WGAD, en què s'afirma que van rebre "informació convincent" que a Joaquim Forn li van prometre la llibertat si deixava la política.

Els set jutges consideren això una "afirmació extravagant sense cap mena de lògica":

"La simple insinuació d'un hipotètic pacte entre l'acusat Sr. Forn i un desconegut tercer que li hauria suggerit que la llibertat tenia com a contrapartida l'abandonament de la seva activitat política, suposa una insídia que només pot ser subscrita a partir d'un groller desconeixement dels principis que defineixen el procediment penal en el nostre sistema constitucional."