La Fiscalia demana que s'amnistiï Puigdemont i qüestiona el criteri del Suprem: "És sorprenent"
Llarena no perdona la malversació perquè creu que hi va haver enriquiment personal, però la Fiscalia i la defensa ho neguen
La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que s'apliqui l'amnistia a l'expresident Carles Puigdemont perquè no hi va haver enriquiment personal en l'1-O, com sosté el jutge Pablo Llarena.
Ho ha fet en la vista pública que s'ha celebrat aquest dilluns al Suprem per revisar els recursos que Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig van presentar contra la decisió de Llarena de no aplicar-los l'amnistia.
L'Advocacia de l'Estat també s'ha sumat a la petició de la Fiscalia en una vista a la sala d'apel·lacions del Suprem en què la defensa de Puigdemont ha dit que és el TSJC qui s'hauria de pronunciar sobre l'amnistia.
A aquest pas s'hi ha arribat després que el juliol de l'any passat Llarena va rebutjar perdonar el delicte de malversació a Puigdemont, Comín i Puig i va acordar mantenir vigents les ordres nacionals de detenció.
El jutge ho va justificar perquè diu que hi va haver un enriquiment personal dels tres polítics amb l'1-O i que una teòrica independència de Catalunya hauria afectat els interessos financers de la Unió Europea.
Les defenses van recórrer la decisió, però el jutge els va tombar els recursos al setembre, com també va fer amb els recursos de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. El pas següent va ser portar l'assumpte a la sala d'apel·lacions.
"És si més no sorprenent"
La fiscal María Ángeles Sánchez Conde ha demanat estimar els recursos de les defenses i ha posat en dubte el criteri de Llarena per no aplicar l'amnistia:
"Assenyalar que els actes es van fer per obtenir un benefici personal patrimonial és si més no sorprenent, perquè mai s'ha assenyalat per l'instructor, ni per l'acusació pública, ni la particular, ni la popular. I no s'ha apreciat pels diferents òrgans judicials."
A més, en contra del criteri del jutge, la Fiscalia sosté que no es van gastar fons de la UE i que no hi ha haver cap minva en el pressupost europeu perquè "està acreditat" que els fons eren de la Generalitat.
Per la seva banda, Vox, com a acusació popular, s'ha mostrat contrari a amnistiar Puigdemont, Comín i Puig.
Els arguments de la defensa
Per la seva banda, la defensa ha insistit que el Tribunal Suprem no és l'òrgan competent per aplicar la llei d'amnistia i considera que la decisió hauria de recaure en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que Puigdemont és diputat al Parlament.
Així ho ha defensat l'advocat Gonzalo Boye, que porta la defensa de Puigdemont. "No hi ha discussió possible, hi ha dos diputats [Puigdemont i Puig] i correspon la inhabilitació [del Suprem]", ha dit Boye a la sortida.
El recurs d'apel·lació que s'ha presentat considera que Llarena fa una "interpretació arbitrària" del concepte "propòsit d'enriquiment" que recull la llei d'amnistia per no personar la malversació.
Pel jutge, l'enriquiment aconsegueix qualsevol benefici que hagués exigit el pagament d'una contraprestació dinerària, encara que no augmentés materialment el nivell de riquesa de l'acusat.
La defensa diu que aquest terme s'ha d'interpretar "en el seu sentit literal" i creu que en el seu escrit, Llarena "l'estén fins a l'absurd amb el propòsit indissimulat" de no aplicar l'amnistia a Puigdemont.
També es veu "extravagant" l'argument d'una afectació a la UE, que creuen que "es basa en una especulació sense que s'hagi demostrat un impacte directe i concret".
A més, en el recurs es destaca el vot particular de la magistrada Ana Ferrer que va discrepar de la decisió dels altres 5 jutges i va defensar que la malversació sí que és amnistiable.
Del Suprem al Constitucional
En el cas que la sala d'apel·lacions, formada pels magistrats Eduardo de Porres, Vicente Magre i Susana Polo, rebutgi els recursos, Puigdemont podrà recórrer al Tribunal Constitucional.
El primer de presentar recurs d'empara al Constitucional va ser l'exconseller Jordi Turull, l'octubre de l'any passat, després que el Suprem també rebutgés amnistiar-li la malversació.
El van seguir els recursos d'empara d'altres condemnats per l'1-O com l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa.
El Constitucional ha dit que es pronunciarà sobre l'amnistia abans de l'octubre, gairebé un any i mig després de l'aprovació de la llei, el maig del 2024.
El tribunal té sobre la taula moltes qüestions relacionades amb l'amnistia, com ara recursos presentats contra la llei, recusacions contra magistrats del TC i els recursos d'empara.
