El Suprem tindrà l'última paraula si els jutges tomben les restriccions a les autonomies

En última instància, serà el Tribunal Suprem qui decidirà sobre les mesures anti-Covid que afectin drets fonamentals.

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts, en el Consell de Ministres, un decret que permetrà a les comunitats autònomes recórrer davant del Tribunal Suprem les decisions dels tribunals superiors de justícia sobre les mesures per combatre la pandèmia.

Fins ara, aquests tribunals tenien l'última paraula sobre les restriccions de drets fonamentals aprovades pels governs autonòmics, com els tancaments perimetrals o les restriccions horàries de la mobilitat, com ara el toc de queda.

Aquest fet havia provocat, l'estiu passat, quan no hi havia cap estat d'alarma vigent, respostes diferents sobre mesures similars.

La voluntat del govern presidit per Pedro Sánchez és unificar criteris i evitar, a partir del 9 de maig --quan decau l'estat d'alarma-- que determinades restriccions estiguin en vigor en unes comunitats i no en altres amb una situació similar.

Ho ha explicat la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, en la roda de premsa del Consell de Ministres. Calvo ha assegurat que, després de molt de temps d'estat d'alarma, "cal seguir treballant" contra la pandèmia "amb altres condicions" i per això, amb aquest decret, es "dota les comunitats d'instruments per afrontar la casuística que calgui en qualsevol moment".

"Es podran seguir prenent moltes mesures de protecció, fins i tot les que afecten els drets fonamentals", ha explicat, a través d'un recurs de cassació davant del Suprem, que resoldrà "en temps rècord".

En concret, la Sala Tercera del Suprem s'hi haurà de pronunciar en cinc dies.

L'objectiu d'aquesta mesura és, segons la vicepresidenta Carmen Calvo, "dotar de seguretat jurídica i d'igualtat" totes les administracions, per poder protegir la ciutadania de la mateixa manera independentment del territori en què visquin.

A Catalunya, el govern ha decidit, per ara, no aprovar cap modificació legal que permeti promulgar mesures contra la pandèmia que suposin limitacions dels drets fonamentals.

Coordinació entre 9 ministeris

El reial decret llei aprovat aquest dimarts dona suport legal a la pròrroga de 3 mesos, anunciada per Pedro Sánchez al Congrés, d'algunes de les mesures de protecció excepcionals en matèria socioeconòmica aprovades durant la pandèmia i que es mantindran fins al 9 d'agost.

Entre aquestes mesures, Calvo ha destacat les de protecció del dret a l'habitatge (que impedeix apujar lloguers o fer desnonaments per impagament a famílies vulnerables); les que permetin disposar dels recursos econòmics del pacte d'estat contra la violència de gènere per protegir les víctimes de violència masclista i les dones i menors víctimes de tracte i explotació sexual; i també la possibilitat de seguir comptant amb els metges i metgesses jubilats mobilitzats per les comunitats autònomes, que podran continuar treballant en la lluita contra la pandèmia sense perdre la pensió.

La vicepresidenta també ha destacat que aquest canvi normatiu és fruit de la feina coordinada de 9 ministeris, que han posat sobre la taula totes les situacions que necessitaran suport legal quan decaigui l'estat d'alarma.

Una coordinació que permetrà, per exemple, mantenir controls, restriccions o prohibicions d'entrada en ports i aeroports a ciutadans procedents, per exemple, de països com l'Índia, Sud-Àfrica o el Brasil.

"Hem preparat la sortida de l'alarma amb responsabilitat, prevenció, ponderació i eficàcia en la coordinació amb altres administracions públiques."

Pel que fa a la coordinació amb les comunitats autònomes, Calvo ha recordat l'obligatorietat, decretada pel Suprem, de les decisions aprovades pel Consell Interterritorial de Salut.

Calvo nega invasió de competències

Carmen Calvo ha assegurat que aquesta és una eina de suport a les decisions de les comunitats autònomes que no envaeix les seves competències i no s'ha pronunciat sobre què passarà si el Suprem tomba una mesura demanada per un govern autonòmic o en cas de peticions contradictòries, com podria ser que una comunitat demanés el tancament perimetral i una altra, amb qui té frontera, no el vulgués. "No prejutgem les decisions de la justícia i respectem els seus criteris de decisió", ha dit Calvo, preguntada sobre aquests supòsits.

Calvo ha reconegut que hi ha comunitats autònomes amb dades sanitàries molt diferents i que, per tant, no seria "raonable" aplicar a tot arreu les mateixes restriccions.

Què fan la resta de comunitats?

El govern basc prepara una llei que ja ha superat el primer tràmit parlamentari i que es podria aprovar al juny. Tindrà diversos nivells d'alerta: en el més baix, el toc de queda seria de les 23.00 a les 6.00 h. L'oposició ha criticat que la llei arriba tard, i és que el PNB va demanar al govern espanyol ampliar l'estat d'alarma més enllà del 9 de maig, sense cap resposta.

El País Valencià no ha preparat cap llei específica, però el president Ximo Puig va plantejar aixecar el confinament perimetral de la comunitat i endarrerir l'horari del toc de queda a les dotze de la nit.  Per tant, el govern valencià és partidari d'aprovar restriccions puntuals amb la posterior aprovació del TSJCV.

A les Illes Balears també es vol mantenir el toc de queda i demanaran ratificació judicial per a les mesures que prenguin. El govern balear va demanar allargar l'estat d'alarma pensant en els ERTO del sector turístic.

A Madrid, on aquest dimarts se celebren eleccions autonòmiques, mantindran les restriccions fins al 9 de maig, amb la fi de l'estat d'alarma. El govern d'Ayuso no ha decidit què passarà a partir del dia 10.