El TC anteposa les competències estatals i multilaterals en matèria de finançament
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) anteposa les competències estatals i multilaterals a les que estableix l'Estatut a favor de la Generalitat en matèria de finançament, des de la participació en el rendiment dels tributs estatals fins als mecanismes d'anivellament i solidaritat, passant per la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. Així, el TC fixa aquesta preeminència de l'Estat i dels organismes multilaterals entre l'executiu central i les comunitats autònomes com a interpretació per considerar constitucionals els articles 206 i 210, així com les disposicions addicionals vuitena, novena i desena.
A més, la sentència justifica l'eliminació d'una part de l'article 206 (denominat "Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d'anivellament i solidaritat") per inconstitucional, ja que correspon a l'Estat decidir l'esforç fiscal que ha de fer cada autonomia, en coordinació amb totes elles. Concretament, considera que l'incís sobre que Catalunya contribuirà a la solidaritat entre autonomies "sempre que -els diferents governs autonòmics- duguin a terme un esforç fiscal també similar" és inconstitucional, perquè "la determinació de quin sigui l'esforç fiscal que hagin de fer les comunitats autònomes és qüestió que només correspon regular al mateix Estat, després de les actuacions corresponents en el si del sistema multilateral de cooperació i coordinació constitucionalment previst". Afegeix que es tracta d'una qüestió que "en cap cas" pot imposar l'Estatut a les altres comunitats autònomes.
Pel que fa als articles interpretables per considerar que compleixen amb la Carta Magna de 1978, el primer relacionat amb el finançament autonòmic -en l'àmbit de la solidaritat- és l'apartat 5 de l'article 206, que regula que Catalunya no surti perjudicada després de l'aplicació de la solidaritat entre autonomies. Concretament, diu: "L'Estat garantirà que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament". El TC argumenta que aquest apartat no vol dir que es modifiquin els mecanismes generals d'anivellament, tot i que reconeix el "principi inherent al model de solidaritat interterritorial" segons el qual l'Estat està "constitucionalment obligat a procurar equilibri econòmic adequat i just entre les comunitats autònomes que no perjudiqui les més pròsperes més enllà del raonablement necessari". Així, la sentència recull que la garantia de l'Estat a què es refereix l'article 206.5 només fa referència a l'aportació específica de Catalunya: "Només operaria quan l'alteració de la posició de la comunitat autònoma de Catalunya es degués no a l'aplicació general dels mecanismes d'anivellament, sinó exclusivament a l'aportació que fes Catalunya com a conseqüència de la seva possible participació en aquests mecanismes".
El Tribunal incideix també en la preponderància de les competències estatals i multilaterals en l'argumentació de les competències de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat -article 210 (en els apartats 1 i 2 (lletres a, bid), referent a la comissió mixta que ha de concretar, aplicar, actualitzar i fer seguiment del sistema de finançament). Argumenta que "les decisions que afecten la suficiència financera de totes les comunitats autònomes han de ser adoptades en el marc d'òrgans multilaterals, encara que això no impedeix l'actuació específica i complementària dels òrgans bilaterals de cooperació". Amb tot, afegeix que "de cap manera pot admetre que la determinació del percentatge de participació en els ingressos de l'Estat pugui dependre de la voluntat d'una determinada comunitat autònoma". Així, assenyala que l'article 210 "no és inconstitucional sempre que s'interpreti en el sentit que no exclou ni limita la capacitat dels mecanismes multilaterals en matèria de finançament autonòmic ni trenca la reserva de llei orgànica que preveu l'article 157.3 de la Constitució i les consegüents competències estatals". Afegeix que allò pactat en la comissió bilateral "no exclou les decisions corresponents de l'òrgan multilateral (el Consell de Política Fiscal i Financera)".
Pel que fa a les disposicions addicionals vuitena, novena i desena, que fixen el 50% de cessió a la Generalitat de la recaptació de l'IRPF i l'IVA, i el 58% dels impostos sobre hidrocarburs, l'alcohol, el tabac i sobre productes intermedis, el TC condiciona els pactes de la comissió mixta a que s'acordin seguint el marc multilateral, i recorda que l'Estatut en preveu l'aplicació mitjançant un projecte de llei, de manera que hi ha "plena llibertat de les Corts Generals".
Pel que fa als articles interpretables per considerar que compleixen amb la Carta Magna de 1978, el primer relacionat amb el finançament autonòmic -en l'àmbit de la solidaritat- és l'apartat 5 de l'article 206, que regula que Catalunya no surti perjudicada després de l'aplicació de la solidaritat entre autonomies. Concretament, diu: "L'Estat garantirà que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament". El TC argumenta que aquest apartat no vol dir que es modifiquin els mecanismes generals d'anivellament, tot i que reconeix el "principi inherent al model de solidaritat interterritorial" segons el qual l'Estat està "constitucionalment obligat a procurar equilibri econòmic adequat i just entre les comunitats autònomes que no perjudiqui les més pròsperes més enllà del raonablement necessari". Així, la sentència recull que la garantia de l'Estat a què es refereix l'article 206.5 només fa referència a l'aportació específica de Catalunya: "Només operaria quan l'alteració de la posició de la comunitat autònoma de Catalunya es degués no a l'aplicació general dels mecanismes d'anivellament, sinó exclusivament a l'aportació que fes Catalunya com a conseqüència de la seva possible participació en aquests mecanismes".
El Tribunal incideix també en la preponderància de les competències estatals i multilaterals en l'argumentació de les competències de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat -article 210 (en els apartats 1 i 2 (lletres a, bid), referent a la comissió mixta que ha de concretar, aplicar, actualitzar i fer seguiment del sistema de finançament). Argumenta que "les decisions que afecten la suficiència financera de totes les comunitats autònomes han de ser adoptades en el marc d'òrgans multilaterals, encara que això no impedeix l'actuació específica i complementària dels òrgans bilaterals de cooperació". Amb tot, afegeix que "de cap manera pot admetre que la determinació del percentatge de participació en els ingressos de l'Estat pugui dependre de la voluntat d'una determinada comunitat autònoma". Així, assenyala que l'article 210 "no és inconstitucional sempre que s'interpreti en el sentit que no exclou ni limita la capacitat dels mecanismes multilaterals en matèria de finançament autonòmic ni trenca la reserva de llei orgànica que preveu l'article 157.3 de la Constitució i les consegüents competències estatals". Afegeix que allò pactat en la comissió bilateral "no exclou les decisions corresponents de l'òrgan multilateral (el Consell de Política Fiscal i Financera)".
Pel que fa a les disposicions addicionals vuitena, novena i desena, que fixen el 50% de cessió a la Generalitat de la recaptació de l'IRPF i l'IVA, i el 58% dels impostos sobre hidrocarburs, l'alcohol, el tabac i sobre productes intermedis, el TC condiciona els pactes de la comissió mixta a que s'acordin seguint el marc multilateral, i recorda que l'Estatut en preveu l'aplicació mitjançant un projecte de llei, de manera que hi ha "plena llibertat de les Corts Generals".
