El TC prohibeix manifestacions de cotxes l'1 de Maig per por a "una resposta massiva"

Aquest primer de maig pràcticament no hi ha hagut manifestacions sindicals als carrers degut al coronavirus, malgrat hi ha hagut la intenció de fer-ne unes quantes, no a peu, sinó en vehicles.

Les havien demanades sindicats gallecs i andalusos, els tribunals superiors d'aquelles comunitats els havien prohibit, i el Tribunal Constitucional aquest dijous ha avalat les prohibicions.

Ho ha fet amb una interlocutòria que afirma que la limitació en el dret de reunió i de manifestació en aquesta crisi té molta base a la mateixa Constitució, en concret als articles 15 i al 43.

"No és impossible imaginar..."

L'article 15 garanteix la integritat física de les persones, i el 43 la protecció de la salut, "ambdós tan intensament connectats que és difícil imaginar-los per separat".

Segons aquesta interpretació, el dret de manifestació no és "il·limitat" i, en el cas de la ciutat de Vigo, on se n'havia de fer una, ha retret als convocants que no haguessin previst prou mesures:

"No és impossible imaginar una concentració de persones en el moment previ a la convocatòria i en els moments successius, de retorn als llocs d'origen, que contribuís a activar l'escalada exponencial de contagis que sabem possible i que només es pot evitar amb la limitació de l'exercici del dret en les condicions demanades pels convocants".

Què passa si hi ha "una resposta massiva"?

En aquest sentit, assegura que les mesures proposades pels organitzadors no preveien què podia passar si "hi hagués una resposta massiva a la convocatòria".

En l'argumentació, el TC fa servir dades oficials de la Xunta que afirmen que Vigo és la segona població de Galícia més afectada pel coronavirus, just després de la Corunya.

"Per això ens trobem en un escenari en el que els límits a l'exercici dels drets, que indubtablement es donen, s'imposen per la necessita d'evitar que un exercici extralimitat del dret pugui entra en col·lisió amb altres valors constitucionals".

La manifestació de Saragossa: 30 cotxes

Només hi ha hagut una manifestació aquest 1 de maig: la convocada per la Intersindical d'Aragó, que ha recorregut en cotxe els carrers de Saragossa aquest divendres al migdia.

La delegació del govern l'havia prohibida, però el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó, el TSJA, l'ha autoritzada, tot i que amb moltes restriccions: un màxim de 60 cotxes, i una persona per cotxe.

El coordinador general de la Intersindical, David Ubico, ha dit que han complert de sobres els requisits imposats pel TSJA:

"Mascareta, guants i dins del cotxe: aquestes són les condicions que ens han marcat i que no feia falta que ens posessin, perquè ja ens les havíem posat nosaltres".

Al final, a la manifestació només hi han participat una trentena de cotxes.

"Tot és postureig"

El lema de la manifestació ha estat "que aquesta nova crisi no la paguem la classe obrera", i Ubico s'ha queixat que hi ha motius més que sobrats per protestar:

"Molts treballadors els estan obligant a treballar en condicions força pitjors que la celebració d'aquesta manifestació."

"No hi ha ni una sola mesura gran, tot és «postureig» i petites mesures. No afecten per a res a les grans empreses i multinacionals, però sí que és una tragèdia per a l'autònom, el petit empresari i la classe obrera."

Precisament els defensors dels drets civils consideren que les mesures excepcionals preses per la crisi del coronavirus estan comportant vulneracions de drets fonamentals».

"La mobilització serà important"

És el que sosté l'advocada Anaïs Franquesa, portaveu de "Defensar Qui Defensa", que alerta que les mobilitzacions tenen un paper social i polític insubstituïble:

"A ningú se li escapa que en la crisi social i econòmica en la que estem submergits, la mobilització de la ciutadania serà un element important. Preocupa i probablement és un missatge de: no volem mobilització al carrer."

També Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC, està plenament d'acord amb Franquesa:

"Aquesta absència pública penso que és un dels grans dèficits que s'han vist en tota aquesta crisi, i seguim veient encara."

La uniformitat dels criteris

I no només pel que fa a la prohibició de mobilitzacions: també amb els criteris utilitzats en les mesures de confinament, que sovint no pensen en la diversitat de casuístiques.

Tamarit posa com a exemple el que passa en pobles de la província de Barcelona als quals, malgrat no tenir cap cas de Covid-19, s'apliquen els mateixos criteris de desescalada que a Barcelona ciutat:

"Aquí han pensat només en una part del problema."

La incògnita de les aplicacions per controlar la Covid-19

I hi ha més elements i mesures per solucionar la crisi que xoquen amb drets fonamentals. Franquesa destaca la vulneració de la privacitat que poden suposar les aplicacions oficials de mòbil:

"El fet que acceptem amb tanta facilitat que hi hagi aplicacions que ens puguin geolocalitzar, que puguin determinar si som aptes o no per sortir al carrer, una sèrie de mesures que són preocupants i que poden ser molt limitadores i fer un control social molt fort."