El TDAH, encara amb molts estigmes: "Ens hem d'acostumar que no tots funcionem igual"

En el Trastorn de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, el TDAH, es dona la paradoxa que, mentre que part de la població creu que es diagnostiquen massa nens amb aquesta patologia -només pel fet de ser moguts-, els especialistes asseguren que encara està infradiagnosticada. I sense diagnòstic no es pot tractar, cosa que pot perjudicar molt les persones que en tenen i el seu entorn.

El TDAH és un dels trastorns on hi ha més desinformació i mites. Per això, la Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Afectats de TDAH ha posat en marxa una exposició itinerant -començaran aquest dissabte a Vic i aniran per poblacions de tot el país- per mostrar l'evidència científica que hi ha sobre aquest trastorn del neurodesenvolupament.

Una recopilació d'estudis a nivell internacional avalat per 79 autors de 27 països.

El seu cervell funciona diferent

El cervell funciona amb un entramat de neurones que es transmeten la informació les unes a les altres. Però les neurones no es toquen entre si; són els neurotransmissors els que passen la informació. En les persones amb TDAH, aquests neurotransmissors no fan prou bé la seva funció. 

Quan el neurotransmissor surt de la neurona per enviar la informació, sovint tornen a l'origen sense haver transmès el missatge. I això els fa tenir problemes per mantenir l'atenció o per controlar els impulsos, com explica Maria Carme Echevarria, neuropsicòloga experta en TDAH, directora de la unitat Diagnòstica i Coordinadora del Màster en Aprenentatges Específics, Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns de Neurodesenvolupament de la UB.

"És aquella persona que actua sense pensar, per instint. Tal com sent diu les coses, tal com sent actua i després raona. I això afecta el comportament, la regulació de les emocions, la inquietud motora, totes les àrees."

Abocats a la sanitat privada

Com passa amb altres trastorns, encara no hi ha una prova biològica per detectar el TDAH. Per fer-ne un diagnòstic acurat calen diverses sessions de proves i entrevistes per un equip especialitzat que poden fàcilment tenir un cost de 1.000 euros.

I, habitualment, les famílies es veuen abocades a la privada per fer-les, explica Maite de Miquel Balmes, presidenta de la Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Afectats de TDAH:

"Malauradament, s'ha de fer des de la sanitat privada. Tu has de pagar uns psicòlegs i uns tractaments privats per poder arribar a aquest diagnòstic."

Una vida amb més riscos

Les persones amb TDAH tenen més risc de fracàs escolar, abús de drogues i alcohol, accidents, i tenen més possibilitats d'ingressar a la presó o de morir per suïcidi. Però el risc es redueix dràsticament si es fan els tractaments psicològics i farmacològics, quan calen.

Cada cas és diferent i cal fer un abordatge molt personalitzat, però els fàrmacs han demostrat bons resultats en la millora de l'atenció i la reducció de la impulsivitat i la hiperactivitat. Cal trobar la dosi i el fàrmac més òptim, i els efectes adversos acostumen a ser lleus, admet Maria Carme Echevarria:

"Un TDAH diagnosticat de petit, l'adolescència serà una adolescència com la dels altres adolescents, potser una mica més intensa, amb els seus ets i uts, igual que una altra persona. I, si no, pot ser que sí o pot ser que no."

Maite de Miquel Balmes, presidenta de la Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Afectats de TDAH, parla també en primera persona i com a mare d'una persona amb TDAH:

"Realment, la medicina el que fa és que siguin ells mateixos, perquè la hiperactivitat s'ha de parar d'alguna manera."

Un bon acompanyament és imprescindible

La realitat del dia a dia de les famílies amb alguna persona amb TDAH és que mai no saben si es trobaran l'acompanyament necessari, especialment en la infantesa, per part de l'escola o al centre sanitari. És aleatori, diu Maite de Miquel Balmes, segons les creences de la persona que es troben al davant, perquè falta un coneixement general d'aquesta realitat.

"Si et toca un professor que realment té coneixement de l'educació especial, que en sap i sap donar les eines a aquell nen, aquell curs estàs tranquil."

Hi ha més casos de TDAH?

Tot i que encara no tenia el nom de TDAH, ja el 1775 un metge alemany, Melchior Adam Weikard, va descriure un trastorn amb aquestes característiques. Ara se sap que el TDAH és present a tot el món, tant en països desenvolupats com en els que no ho estan, i que és més comú en homes que en dones.

Segons els estudis, no hi ha més casos de TDAH. Se'n diagnostiquen més perquè es coneix millor, però encara és una patologia envoltada d'estigma, alerta la presidenta de la Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Afectats de TDAH:

"Sí que cada cop, en ple segle XXI, estem més conscienciats de la salut mental, però encara queda molta, molta feina."

Maria Carme Echevarria, neuropsicòloga experta en TDAH alerta que "ens hem d'acostumar a aquesta neurodiversitat que tenim i  no pretendre que tots funcionem igual".