El teatre català triomfa a Grècia: "Al Pau, li dius Iannis i és com si fos grec"

La literatura catalana s'està fent lloc a Grècia, o, com a mínim, als seus teatres: aquesta temporada, una desena de textos teatrals d'autors catalans s'han estrenat en diverses sales hel·lenes.

Tots ells han estat traduïts per Maria Chatziemmanouil, una traductora grega que es va començar a interessar pel teatre català fa més de dues dècades a través de l'obra de Josep Maria Benet i Jornet, amb qui també la unia una relació d'amistat.

Gràcies a aquesta relació entre tots dos, Chatziemmanouil es va convertir en una gran experta en la dramatúrgia del nostre país que ara és reconeguda pel públic i la crítica grega. Un interès que la traductora justifica per la proximitat cultural entre tots dos territoris.

"És com si fóssim nosaltres sobre l'escena. Si canvies els noms i en comptes de dir-los Pau o Josep Maria i els anomenes Iorgos o Iannis és com si fossin grecs."

La seva tasca compta, a més a més, amb les subvencions a les traduccions de l'Institut Ramon Llull. També amb la feina que fa l'agència gironina Marta Fluvià, que gestiona internacionalment els drets dels autors catalans. En pocs anys, totes dues han aconseguit que el teatre català compti amb un gran prestigi a Grècia.

El pròxim autor català que veurà una de les seves obres representar-se als escenaris grecs serà Sergi Pompermayer, que aquesta setmana estrena a Atenes "New order", una obra que es va fer a la Flyhard fa deu anys.

Altres muntatges, com el monòleg "El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc", de Josep Maria Miró, ha fet guanyar un bon grapat de premis a l'actor que l'interpreta a Grècia: Argyris Xafis.