
El temible tiranosaure no era una sola espècie, sinó tres: rei, reina i emperador
Investigadors nord-americans afirmen que d'aquest dinosaure no hi havia només el T. rex, sinó dues espècies més que proposen anomenar T. imperator i T. regina
Els impressionants tiranosaures, un dels dinosaures més populars i més temibles, no pertanyien a una sola espècie, sinó a tres de diferents. Així ho afirma un equip de paleontòlegs que, a més, proposa els dos noms que s'adiuen molt bé amb la noble nissaga del tiranosaure rex: tiranosaure imperator i tiranosaure regina.
La proposta es basa en noves anàlisis de restes de Tyrannosaurus rex. L'estudi l'han fet Gregory S. Paul, de Baltimore, i W. Scott Persons IV i Jay Van Raalte, del Departament de Geologia i Geociències Ambientals del College de Charleston. S'ha publicat a la revista Evolutionary Biology.
Els autors han observat diferències en el fèmur, en altres ossos i en l'estructura dental que suggereixen aquesta reestructuració en tres espècies diferents.
El temible tiranosaure va ser un dels últims que va existir abans de l'extinció de tot el grup fa 65 milions d'anys. El seu nom significa llangardaix tirà rei. I molt probablement ho va ser, perquè és un dels carnívors terrestres més grossos de tots els temps. El més gros que s'ha trobat fa 12,8 metres de longitud.
Les seves potes davanteres eren petites, però el que devia fer por, a part de la seva velocitat, era el seu cap. El crani de tiranosaure més gros conegut fa més de metre i mig de longitud. I aquests animals devien pesar entre 5,4 i 6,8 tones.

Gregory Paul i els seus dos col·legues van analitzar les restes de 37 exemplars. Comparat la fortalesa del fèmur i les dents, entre altres coses, van observar que hi havia diferències. Algunes restes tenien fèmurs més robusts i d'altres de més gràcils. Uns tenien dos incisius i d'altres només un. I, pel que van deduir, no era una diferència deguda al sexe.
Tampoc no tenia a veure amb l'edat, perquè en individus joves també s'observaven aquestes diferències. I van veure, finalment, que certes estructures dentals corresponien a un tipus de fèmur determinat.
Tot això els ha fet pensar que aquestes característiques són suficients per suggerir que no hi havia una sola espècie de tiranosaure, sinó tres, com explica l'investigador principal Gregory Paul:
"Hem trobat que els canvis en els fèmurs no estan relacionats, probablement, amb el sexe ni amb l'edat. Proposem que aquests canvis s'han generat a partir d'un ancestre comú que tenia fèmurs més robusts, que es tornarien més gràcils en espècies posteriors".
En honor al rei, els autors han proposat que les dues espècies siguin l'emperador i la reina. El Tyrannosaurus imperator tenia els fèmurs més forts i dues dents incisives. Seria el més antic, perquè se'l trobava en capes de sediments mitjanes o baixes.
Per la seva banda, el Tyrannosaurus regina seria posterior i tenia fèmurs més prims i només un incisiu. En comparació, el ja conegut Tyrannosaurus rex també seria de la mateixa època, tenia un sol incisiu però un fèmur més fort. Seria, per tant, una espècie que va conservar només una de les característiques de l'ancestre.
Els autors reconeixen que potser les diferències es deuen a variacions extremes en individus que, en realitat, eren d'una sola espècie. O bé que es tractés d'un dimorfisme sexual atípic. També admeten que no se sap ben bé en quins sediments es van trobar alguns dels exemplars.
Tot i així, conclouen que les variacions físiques i els estrats on es van trobar, combinats, donen lloc a aquestes tres espècies diferents. Si s'accepten les seves tesis, el tiranosaure seguiria sent el rei, però ara aniria acompanyat d'un emperador, anterior a ell, i d'una reina coetània.
- ARXIVAT A:
- CiènciaRecerca científica