El temps extra que les dones dediquen a la família i la casa: "Equival a 5 llicenciatures"

Les dones són les responsables principals de les tasques de la llar i les cures domèstiques. Passada la pandèmia, aquesta bretxa de gènere a la llar s'ha reduït comparat amb el que passava abans del confinament, però les dones continuen sent les que dediquen més hores a aquestes feines no remunerades, una situació que es viu a moltes llars, com explica Montse Écija, mare de dos fills, de 7 i 10 anys. Ella té una feina, estudia oposicions i s'ha hagut de fer càrrec dels seus pares amb problemes de salut i que han estat ingressats diverses vegades.

"És com que voldries dividir-te. Estar a dos llocs a la vegada. Molta càrrega psicològica, molta càrrega emocional, perquè en el meu cas són molts anys que vas intentant viure amb la situació a nivell logístic, a nivell psicològic. I realment genera molt esgotament."

El biaix de les cures, en dades

El que explica la Montse ve avalat per les xifres. La doctora en Sociologia i professora d'Investigació del CSIC María Ángeles Durán ho explica així:

"Jo he estimat que el temps extra que les dones dediquen a cuidar és l'equivalent a fer 5 llicenciatures. Són 1 o 2 hores diàries, però durant tota la vida."

El treball no remunerat de les llars equival a un 30% més que tot el treball remunerat que es fa al mercat laboral, segons dades de la doctora Durán, que afegeix que implica l'equivalent a milions de llocs de treball:

"S'assumeix com a normal, però és una mena d'expropiació social del seu temps de vida. Cal un canvi cultural i un esforç col·lectiu."

La Montse, que és filla única, ha notat com aquest pes en el seu cas encara s'accentua més. Ella va tenir el suport d'un treballador social que va ser clau per orientar-la, però denuncia que les ajudes són poques i insuficients.