El tercer (i definitiu?) adeu de la "lideressa"
Després de més de 30 anys de trajectòria política, Esperanza Aguirre ja no ocupa cap càrrec
El cas Lezo ha estat el detonant de la dimissió d'Esperanza Aguirre dels seus últims càrrecs com a dirigent del PP, tres dies després que el jutge decretés presó per a la seva mà dreta i successor al govern autonòmic, Ignacio González. La "lideressa" Aguirre, que a Madrid ha estat de tot menys alcaldessa, plega dies després de declarar davant del jutge del cas Gürtel, amb González detingut i el seu antic número dos al PP madrileny, Francisco Granados, a la presó des de fa més de dos anys.
Després de més de 30 anys de trajectòria política, Aguirre ja no ocupa cap càrrec, a diferència del seu primer comiat, el setembre de 2012, quan va deixar la presidència autonòmica però no la del partit. Aleshores faltaven encara dos anys perquè esclatés el cas Púnica, que acabaria portant Granados a la presó. Aguirre presumia que Granados, processat per la Púnica, i Alberto López-Viejo, implicat en el cas Gürtel, eren els dos únics càrrecs que li havien sortit "rana" després d'haver-ne nomenat més de 500. Amb el temps, però, aquesta xifra ha anat augmentant.
El segon adeu d'Aguirre va ser el febrer de l'any passat, quan va dimitir com a presidenta del PP de Madrid per la seva "responsabilitat política" per la trama Púnica. La "lideressa" va passar a ser només regidora i portaveu del PP a l'Ajuntament madrileny, després d'admetre la seva responsabilitat per no haver vigilat i descobert els presumptes casos de corrupció que afectaven el partit.
Quatre dècades de compromís polític
Aguirre es va afiliar al Partit Liberal a finals dels anys setanta. Després va militar a Aliança Popular, abans d'entrar al PP. Va començar la seva carrera política l'any 1983, com a regidora a l'Ajuntament de Madrid. Des d'aleshores ha estat ministra d'Educació i Cultura, presidenta del Senat i presidenta de la Comunitat de Madrid.
♦ Esperanza Aguirre: tres dècades dedicades a la política
A la cambra alta es va convertir en la primera dona que presidia el Senat. Va renunciar-hi per encapçalar la llista del PP a la Comunitat de Madrid l'any 2003. Tot i que no va aconseguir la majoria absoluta, l'aparició de dos trànsfugues a les files socialistes va obligar a repetir les eleccions i, aleshores, va aconseguir una majoria absoluta que va revalidar el 2007 i el 2011. No ha estat, però, l'única polèmica que ha protagonitzat: els seus enfrontaments amb Alberto Ruiz-Gallardón i Mariano Rajoy.
El principi de la fi de la carrera política d'Aguirre va ser en les eleccions municipals de 2015. La seva victòria per la mínima va permetre que Ahora Madrid i el PSOE fessin Manuela Carmena alcaldessa i ella quedés com a cap de l'oposició de l'Ajuntament de Madrid. Aquells resultats van portar-la a demanar un congrés extraordinari del PP de Madrid, en el qual ella deixaria de ser presidenta.
La dimissió d'aquest dilluns marca el punt final de la trajectòria de tota una supervivent: va sortir il·lesa d'un accident d'helicòpter, va escapar-se d'un atemptat a Bombai i va superar un càncer de mama.
