El terratrèmol colpeja 20 milions de persones a Myanmar, un país en guerra, crisi i desabastiment

El terratrèmol de 7,7 graus que hi va haver a Myanmar, l'antiga Birmània, divendres, ha sacsejat un país que ja tenia els fonaments tocats des del cop d'estat militar del 2021.

Quatre anys de guerra civil que enfronten la junta militar amb grups ètnics armats i prodemocràtics, que ja havien enfonsat el país en una crisi econòmica i on les infraestructures, el sistema sanitari i la xarxa elèctrica ja eren precaris.

El sisme, que de moment ha deixat més de 1.700 morts, agreuja encara més la situació, i l'ajuda humanitària no arriba a les zones més afectades pels danys de les infraestructures, com ponts i carreteres. Segons l'ONU hi ha 20 milions de persones a la zona afectada pel terratrèmol. Al país hi viuen uns 54 milions de persones.

El coordinador humanitari de les Nacions Unides, Marcoluigi Corsi, assegura que "calculem que 19,9 milions de persones ja necessitaven ajuda humanitària abans del sisme. Ara, la situació s'ha agreujat molt".

També el Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU adverteix que, ja abans del sisme, 15 milions de persones no podien cobrir les seves necessitats alimentàries diàries.

Es dona el cas que, a mitjans de març el PMA havia anunciat que reduïa l'ajuda a més d'un milió de persones a Myanmar per la manca de fons arran de les retallades anunciades pel president dels EUA, Donald Trump.

Ara, després del terratrèmol, tant els Estats Units com molts altres països han anunciat que enviaran ajuda humanitària. La Creu Roja ha fet una crida a recaptar 100 milions de dòlars.

Es podria arribar a 10.000 morts

Les últimes xifres oficials parlen de 1.700 morts i 3.400 ferits, però la junta militar que governa el país ofereix molt poca informació i triga a actualitzar les xifres. Algunes anàlisis de patrons dels danys que causen els terratrèmols indiquen que podrien rondar els 10.000 morts.

En una entrevista a Catalunya Informació la cooperant catalana Maria Àngels Viladecàs, de Colabora Birmania, ha explicat que Myanmar és un país molt hermètic: "Tenim contacte amb persones que estan treballant a l'epicentre, i tenim informació gràcies a això".

"Ens diuen que fa falta molta ajuda, que calen molts recursos, que hi ha molta gent sepultada entre runes i que comença a fer molta calor. Els cal menjar, sobretot arròs, aigua potable, medicaments fins i tot coses d'higiene personal, mosquiteres..."

Continuen els bombardejos, malgrat la catàstrofe

Myanmar està controlat per un mosaic de forces en disputa: la junta militar controla el centre, com la ciutat de Mandalay i els seus voltants, a prop de l'epicentre del terratrèmol, i els grups ètnics armats i prodemocràcia dominen les zones més perifèriques.

Els rebels de les Forces de Defensa del Poble de Birmània (PDF) han declarat un alto al foc de dues setmanes arran del terratrèmol per facilitar les operacions de rescat. El grup ha assegurat que "no atacarà l'exèrcit, però es defensarà si és necessari".

Els rebels afirmen que "treballaran amb l'ONU i les ONG per garantir la seguretat, el transport i l'establiment de campaments mèdics temporals" a les zones que estan sota el seu control.

Tot i això, la junta militar que governa el país sí que ha bombardejat hospitals que estan en zones controlades pels rebels, i ha causat almenys 7 morts i 7 ferits.

El relator de les Nacions Unides per Birmània, Tom Andrews, ha advertit que el règim "utilitza l'ajuda militar com a arma" i ha fet una crida a la comunitat internacional:

"Que la canalitzi a través de l'oposició democràtica, encapçalada per l'autodenominat Govern d'Unitat Nacional (NUG) i els grups ètnics contraris a l'exèrcit".

Tot plegat fa témer també que comenci una lluita pel control de l'ajuda humanitària que arribi al país.

Quatre anys i dos mesos des del cop d'estat

L'1 de febrer del 2021 ja junta militar birmana va prendre el poder, just després de les eleccions que revalidaven la victòria de la Lliga Nacional per la Democràcia. Els militars van declarar l'estat d'emergència i van detenir diversos membres del govern per frau electoral, entre ells la Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, clara guanyadora de les eleccions.

En 4 anys la junta militar ha matat més de 6.000 persones i n'ha detingut prop de 30.000 de forma arbitrària. Desenes d'organitzacions de drets humans han denunciat tortures i maltractaments.

Olatz Cacho, d'Amnistia Internacional, afirmava a Catalunya Ràdio que "la situació dels drets humans a Myanmar és horrorosa, i és responsabilitat directa de la junta militar".

Assegura també que "la persecució contra la minoria rohingya està tan institucionalitzada que la considerem apartheid". Justament, la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre de detenció l'octubre del 2024 contra l'autor del cop d'estat, Min Aung Hlaing, per la persecució contra aquesta la minoria.