El testimoni d'una víctima d'abusos sexuals del seu avi: "Fer-ho públic m'ha canviat la vida"

Coincidint amb el Dia Internacional contra l'Abús Sexual Infantil, ara fa un any, la Clàudia Muñoz va publicar un vídeo a Instagram en què explicava que dels 7 als 19 anys va patir abusos sexuals per part del seu avi.

"Sento que m'has arruïnat la vida i soc un cos ferit que no es curarà mai, però, alhora, ets el meu avi i t'estimo", deia en aquell missatge. Ara, amb la perspectiva de tots aquests mesos, la Clàudia explica a TV3 que la seva vida ha fet un gir:

"Des que ho vaig fer públic, m'ha canviat la vida. Explico el meu relat, explico la meva història per poder ajudar, i he vist que hi ha un problema molt gran: per què hi ha molta gent que segueix vivint en el silenci i no està sent atesa?"

Explicar la seva vivència va fer que rebés una allau de suports i ajudes, i gràcies a això va poder operar-se al Japó dels espasmes que li paralitzaven la cara:

"Soc un cos ferit i ho seré tota la vida, però veure-ho cada dia al mirall és recordar-te que ets una persona ferida."

Ella és educadora social, però el que voldria és dedicar-se plenament a prevenir i detectar casos. Per exemple, amb un joc que ha dissenyat, "La Caixa Innocent".

En un peluix, l'infant enganxa un gomet verd a les parts que es poden tocar, com les mans, els peus i el cap, i un gomet taronja a les que no. Al final, s'agafa una carta que diu "soc feliç", o bé la que diu "tinc un secret", un senyal inequívoc que cal abordar el cas.

Tot i això, la Clàudia és conscient que moltes víctimes triguen anys a poder verbalitzar que ho són.

Ella l'hi va explicar a la seva germana gran, la Cristina, que reconeix que en aquell moment no tenia eines per ajudar-la, i cap de les dues sabien què necessitava la Clàudia.

Ara, juntes, organitzen retirs i teràpies per a dones que han viscut situacions semblants. Ho fan a través d'una nova associació i els ofereixen un entorn segur. Tot plegat forma part del seu camí de lluita, explica la Clàudia:

"Que de la situació més traumàtica estigui traient el meu projecte vital de vida és molt curiós, però alhora em fa molt feliç, perquè he pogut treure molts beneficis. I ara mateix soc feliç en el camí de la lluita."

Només hi ha una qüestió que li impedeix deixar enrere l'abús sexual que va patir: no va denunciar el seu avi perquè llavors no estava preparada, i ara ja és mort.

"No s'ha pogut fer justícia. La gent em reconeix com a víctima, però el sistema, no. Això em continua fent molt de mal i és una lluita que encara tinc pendent", reconeix.