El TGUE tomba el recurs de Puigdemont i Comín i avala el veto inicial de l'Eurocambra

El Tribunal General de la Unió Europea, el TGUE, ha rebutjat el recurs dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín contra l'Eurocambra per la negativa inicial a donar-los l'escó.

El recurs el van presentar el juny del 2019 contra la decisió de la cambra, aleshores presidida per Antonio Tajani, de no reconeixe'ls com a eurodiputats a l'espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia perquè no havien jurat la Constitució, tal com exigia la legislació espanyola.

El tribunal el rebutja argumentant que el Parlament Europeu es va "limitar a prendre nota de la situació jurídica" notificada per les autoritats espanyoles. Així, considera que la "impossibilitat" de prendre l'escó i assumir el mandat d'eurodiputats "no deriva de la negativa" d'Antonio Tajani, sinó "de l'aplicació del dret espanyol".

Puigdemont i Comín demanaven al tribunal que anul·lés les decisions de l'Eurocambra que van portar a negar-los l'escó. També reclamaven una indemnització per les retribucions mensuals que reben els eurodiputats i que no van cobrar.

La sentència del tribunal de primera instància de Luxemburg encara es podrà recórrer en última instància al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Un procés ple d'entrebancs

El cas es remunta al maig del 2019, quan la llista de Junts, de la qual formaven part Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí, va guanyar les eleccions europees a Catalunya. En aquell moment, a la formació li pertocaven dos escons.

La Junta Electoral Central (JEC) va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec.

Ni l'un ni l'altre ho va fer, de manera que en la llista definitiva no apareixien ni Puigdemont ni Comín. Tampoc hi havia Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.

D'aquesta manera, Tajani no els va reconèixer com a eurodiputats a l'espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia. Puigdemont i Comín van accedir a l'escó finalment al desembre del 2019, quan l'aleshores president de l'Eurocambra, David Sassoli, els va admetre arran de la sentència sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d'eurodiputat s'obté únicament per l'elecció a les urnes.

Una "situació difícil", segons el Parlament Europeu

En la vista celebrada al gener, el lletrat de l'Eurocambra, Niklas Göerlitz, va admetre que la cambra es va trobar en "una situació difícil" després que els candidats de Junts guanyessin les eleccions europees.

Göerlitz va defensar que en aquell moment no els podien admetre com a membres perquè no apareixien a la llista enviada per Espanya. En la sessió, el lletrat va apuntar que l'Eurocambra no té poder per qüestionar la llista que remeten els estats membre, tot i que després va admetre que es van desviar posteriorment d'aquest principi "pel caràcter obligatori" de les decisions judicials de la justícia europea sobre Junqueras.

En la sessió, l'advocat de Puigdemont i Comín, Gonzalo Boye, també va denunciar possibles irregularitats de Tajani a l'hora d'atorgar les acreditacions. "Hi havia una intenció política", va assenyalar l'advocat, tot remarcat que ambdós eurodiputats van patir "discriminació" pel veto inicial a donar-los l'escó.

Al seu torn, l'advocada de l'estat espanyol davant la Unió Europea, Andrea Gavela, va defensar la desestimació del recurs en considerar que "ja s'han reparat els danys" causats a Puigdemont i Comín. Gavela va afirmar que el jurament de la Constitució és un procediment "perfectament legítim i raonable", però va admetre que el text de la llei electoral espanyola "no és gaire afortunat en vista de les dificultats que està generant".