El tiranosaure rex tenia tantes neurones com alguns primats: eren igual d'intel·ligents?

Un article de recerca publicat a la revista científica Journal of Comparative Neurology ha plantejat una hipòtesi sobre la intel·ligència d'algunes espècies de dinosaures --el tiranosaure Rex i altres teròpodes-- que ha obert un debat a la comunitat científica.

L'estudi, fet per la neurocientífica nord-americana Suzana Herculano-Houzel, defensa que els teròpodes podien haver estat "els primats del seu temps". Segons les seves investigacions --basades en la comparació amb els seus descendents moderns, els ocells-- aquests animals tenien tantes neurones al cervell com els micos actuals. Concretament, l'autora de l'estudi afirma que el T-Rex tenia les mateixes neurones --uns 3.000 milions-- que un babuí.

Herculano-Houzel exposa la seva teoria en aquest vídeo que ha penjat a les xarxes:

It's officially news: T. rex had baboon-like numbers of brain neurons, which means it had what it takes to build tools, solve problems, and live up to 40 years, enough to build a culture! Paper is just out in J Comp Neurol. Reality was actually MORE terrifying than the movies! pic.twitter.com/6HafJVHQlk

— Suzana Herculano-Houzel (@suzanahh) January 5, 2023

El que fa l'estudi és una estimació de la mida del cervell de diversos dinosaures carnívors ("Tyranosaurus" i "Allosaurus") i alguns pterosaures a partir de la mida del crani. Aquí hi arriben amb la literatura publicada a partir de les restes fòssils, ja que no hi ha cervells fossilitzats que es puguin estudiar perquè els teixits tous normalment no es conserven en el registre fòssil.

Un cop obtingudes les dades de capacitat dels diferents cranis, el treball fa una estimació del nombre de neurones que tenien els seus cervells (el telencèfal, la part del sistema nerviós més relacionada amb les capacitats cognitives superiors) a partir del nombre de neurones que tenen alguns grups actuals amb els quals els dinosaures estan emparentats (aus, tortugues i llangardaixos). Després ho ponderen segons la mida corporal.

L'article ha causat certa polèmica en el sector, una controvèrsia que s'ha traslladat a Twitter amb fils com el d'aquest especialista en mamífers, que hi aporta alguns arguments en contra:

I really want to abandon Twitter altogether but since someone has to respond adequately and visibly to the Herculano-Houzel (HH) paper on dinosaur brains/cognition, I'm going to stay for a little while longer and share my initial thoughts on it. A (very) long ?.

— Kai Caspar | @nomascus@ecoevo.social (@KR_Caspar) January 7, 2023

També, des de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), opinen que l'estudi és molt vàlid des del punt de vista metodològic, ja que "fa un plantejament interessant per estudiar l'evolució del cervell". Concreten, però, que s'ha d'entendre "des de la perspectiva de l'endotèrmia d'algunes espècies, no tant des de la seva intel·ligència".

Així, consultats pel 324.cat, els paleontòlegs catalans troben "agosarat" afirmar que un animal amb les mateixes neurones que un primat hagi estat potencialment capaç de tenir els mateixos tipus de comportaments. I això, perquè seria assumir que les capacitats cognitives estan directament relacionades amb la quantitat de neurones, no amb la distribució d'aquestes neurones en les diferents àrees del cervell.

I posats a especular --afegeixen-- "també podria ser que tinguessin moltes neurones a l'àrea olfactiva del cervell perquè tenien un sentit de l'olfacte molt desenvolupat per poder detectar les preses a grans distàncies". Això els faria més sensibles, però no necessàriament més intel·ligents --apunten des de l'Institut.