El "Titanic" es va enfonsar per un malentès en el viratge per esquivar l'iceberg
Fa gairebé un segle de l'enfonsament del transatlàntic i ara ha sortit a la llum la veritat de l'accident naval més famós de la història. La néta del segon oficial de l'embarcació, l'escriptora Louise Patten, explica ara el secret més ben guardat del "Titanic" en la seva última novel·la, "Good as gold". L'iceberg no els va sorprendre: la tripulació el va veure a temps, però l'oficial i el timoner no es van entendre a l'hora d'esquivar-lo. El govern d'un vaixell de vapor implica que quan es gira el timó a estribord, el vaixell vira a estribord, a l'inrevés del que passa amb el govern dels velers. Heus aquí l'origen del malentès.
L'abril del 1912, el món sencer va quedar captivat pel "Titanic", el primer vaixell transatlàntic que permetia als viatgers més aventurers travessar l'oceà per via marítima per anar a fer les Amèriques. La captivació va durar poc: en el seu viatge inaugural des de Southampton, a Anglaterra, fins a Nova York, als Estats Units, el vaixell va topar contra un iceberg i es va enfonsar. Més de 1.500 persones hi van perdre la vida.
Però la història del "Titanic" que James Cameron va portar a la pantalla gran l'any 1997, amb una història d'amor inclosa, té ara una nova versió, la de debò. L'escriptora Louise Patten, la néta del segon oficial del transatlàntic, Charles Lightoller, l'únic oficial que va sobreviure a la tragèdia, acaba de publicar una novel·la on relata la veritat de l'accident.
En una entrevista al diari britànic "Telegraph", Patten explica que, segons li va confessar la seva àvia, l'accident es va produir per un malentès entre el timoner i el primer oficial. L'any 1912 era una època de transició entre la navegació a vela i la navegació a vapor, i tripulants, navegants i timoners estaven acostumats a donar i rebre ordres segons la navegació a vela. Però el "Titanic" era un vaixell de vapor, i encara que s'hi havien incorporat les dues formes de comandament, les ordres s'havien de donar segons la navegació a vapor, que són oposades a les de navegació a vela.
A vela, quan un vaixell ha de girar cap a babord, cap a l'esquerra, s'ha de girar el timó cap a estribord, a la dreta; mentre que portar un vaixell de vapor era com conduir un cotxe, és a dir, que el vaixell virarà en el mateix sentit cap on es giri el timó. Així, i segons explica Patten, quan el primer oficial del vaixell va veure l'iceberg a l'horitzó, va donar l'ordre al timoner perquè anés "fort a estribord" segons la navegació a vela. És a dir, que tirés el timó cap a estribord, cap a la dreta, per anar en direcció a babord, cap a l'esquerra. Però el timoner, que havia estat entrenat per portar un vaixell a vapor, va aplicar l'ordre de l'oficial segons la navegació a vapor, i va tirar el timó cap a estribord per anar a estribord. Així, el vaixell va dirigir-se cap a la dreta enlloc de cap a l'esquerra, que és cap on havia d'anar. No es van entendre.
Tot i que llavors l'oficial va avisar de seguida el timoner perquè corregís la direcció del vaixell, ja era massa tard. Van topar contra l'iceberg.
Ligtholler va mantenir sempre l'error en secret perquè l'empresa naval no s'enfonsés amb el "Titanic". La seva família tampoc havia volgut revelar mai la veritat per por d'arruïnar la reputació de qui un dia va ser considerat un heroi de la Segona Guerra Mundial.
Però la història del "Titanic" que James Cameron va portar a la pantalla gran l'any 1997, amb una història d'amor inclosa, té ara una nova versió, la de debò. L'escriptora Louise Patten, la néta del segon oficial del transatlàntic, Charles Lightoller, l'únic oficial que va sobreviure a la tragèdia, acaba de publicar una novel·la on relata la veritat de l'accident.
En una entrevista al diari britànic "Telegraph", Patten explica que, segons li va confessar la seva àvia, l'accident es va produir per un malentès entre el timoner i el primer oficial. L'any 1912 era una època de transició entre la navegació a vela i la navegació a vapor, i tripulants, navegants i timoners estaven acostumats a donar i rebre ordres segons la navegació a vela. Però el "Titanic" era un vaixell de vapor, i encara que s'hi havien incorporat les dues formes de comandament, les ordres s'havien de donar segons la navegació a vapor, que són oposades a les de navegació a vela.
A vela, quan un vaixell ha de girar cap a babord, cap a l'esquerra, s'ha de girar el timó cap a estribord, a la dreta; mentre que portar un vaixell de vapor era com conduir un cotxe, és a dir, que el vaixell virarà en el mateix sentit cap on es giri el timó. Així, i segons explica Patten, quan el primer oficial del vaixell va veure l'iceberg a l'horitzó, va donar l'ordre al timoner perquè anés "fort a estribord" segons la navegació a vela. És a dir, que tirés el timó cap a estribord, cap a la dreta, per anar en direcció a babord, cap a l'esquerra. Però el timoner, que havia estat entrenat per portar un vaixell a vapor, va aplicar l'ordre de l'oficial segons la navegació a vapor, i va tirar el timó cap a estribord per anar a estribord. Així, el vaixell va dirigir-se cap a la dreta enlloc de cap a l'esquerra, que és cap on havia d'anar. No es van entendre.
Tot i que llavors l'oficial va avisar de seguida el timoner perquè corregís la direcció del vaixell, ja era massa tard. Van topar contra l'iceberg.
Ligtholler va mantenir sempre l'error en secret perquè l'empresa naval no s'enfonsés amb el "Titanic". La seva família tampoc havia volgut revelar mai la veritat per por d'arruïnar la reputació de qui un dia va ser considerat un heroi de la Segona Guerra Mundial.
