El titanosaure: un dinosaure català que va deixar petjada
- TEMA:
- Arqueologia
Al Berguedà, a Fígols, hi ha un dels jaciments més importants del món de petjades fòssils de dinosaure, a més d'altres restes trobades que expliquen com era el paisatge d'aquest territori a les portes de l'extinció d'aquests animals. El jaciment ja té un centre d'interpretació, però ara es vol engegar un projecte fer més visible als visitants el seu principal tresor: les petjades.
En aquestes parets s'han documentat 3.500 petjades de dinosaure. És el jaciment de Fumanya, un dels més importants del món del cretaci superior i el més important d'Europa en petjades fòssils de titanosaure, distribuïdes al llarg de 5 quilòmetres.
Es tracta d'unes petjades arrodonides d'uns 60 cm de llargada que es van descobrir el 1985, quan el que havia estat una explotació minera de carbó a cel obert va tancar.
Les va fer un titanosaure, un herbívor del cretaci superior que habitava el que ara és el Prepirineu català fa 66 milions d'anys. Grans dinosaures herbívors, alguns de fins a 15 metres de llargada i que podien arribar a pesar 20 tones.
Les seves petjades van quedar fossilitzades i ara, tal com explica Alba Boixader, directora del Museu de les Mines de Cercs, ens permeten saber com era la zona:
"Les restes ens parlen de l'extinció dels últims dinosaures d'Europa, fa 66 milions d'anys. Era una zona plana amb aigua dolça i salada. Una mostra d'això són els fòssils que hem anat trobant, i el clima totalment tropical."
Ara projecten un itinerari exterior per veure les petjades de ben a prop. De moment no ho permeten perquè en aquestes fràgils parets hi ha petits despreniments i això també ha anat erosionant les petjades, malgrat els múltiples intents per evitar-ho.
L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, explica que, al ser tan verticals, resulta complicat trobar el sistema per poder protegir les restes. A més, saben que hi ha més petjades sota la terra, però "no les traiem perquè no sabem com protegir-les".
De moment, des de fa dos anys, al mateix jaciment, el centre d'interpretació ens explica el paisatge i els animals que hi van viure, dromeosaures, cocodrils... i sobretot, aquest enorme herbívor de més de 15 metres, que vivia formant grans ramats.
De restes seves se n'han trobat moltes, com, per exemple, un niu amb 8 ous. Per saber la magnitud del dinosaure, només cal veure una de les seves vèrtebres o els fòssils de fèmur i húmer que s'han trobat.
S'hi exposen restes d'altres exemplars i també de plantes i arbres del que havia estat un bosc molt exuberant, com una fulla de palmera trobada quan explotaven el carbó.
Un jaciment excepcional que ens explica una història de fa gairebé 70 milions d'anys. I creuen que futures excavacions podrien escriure encara més història.
- ARXIVAT A:
- Arqueologia