El TJUE avala les macrodemandes contra el sector de la banca arran de les clàusules terra
La justícia europea respon així als dubtes del Suprem sobre una demanda d'Adicae en representació de 820 afectats contra 101 entitats bancàries
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala la demanda col·lectiva que va fer Adicae fa catorze anys contra gairebé tots els bancs i entitats financeres que van incloure la clàusula terra en els contractes de les hipoteques.
En aquest cas, Adicae, organització de consumidors de banca, representa 820 afectats, que tenien hipoteques contractades en una quarantena d'entitats financeres --que, abans de les fusions bancàries, eren un centenar--.
La sentència deixa clar que es pot utilitzar una macrodemanda d'aquestes característiques quan vagin dirigides a professionals del mateix sector econòmic que utilitzin "les mateixes clàusules contractuals generals o similars".
Al mateix temps, però, el TJUE assenyala que, tot i que les clàusules terra en qüestió "semblen similars", li correspon a un jutge espanyol determinar si són iguals en cada cas. També si són ajustades al que el consumidor més o menys informat va poder entendre de la publicitat, de les explicacions i de la redacció de les mateixes en el seu contracte.
Adicae celebra la sentència i demana al Tribunal Suprem que dicti sentència com més aviat millor. A més, insta les entitats a retornar els diners i interessos.
De tota manera, el seu president, Manuel Pardos, creu que el seu efecte no serà immediat i que la banca no col·laborarà. En declaracions aquest dijous, Pardos ha celebrat la decisió del TJUE perquè considera que dona la raó "a milions de consumidors espanyols".
Per a alguns experts aquesta sentència deixa clar que les demandes col·lectives són legítimes i obre la porta al fet que es repeteixi una macrodemanda contra la banca en general per altres pràctiques abusives. La banca sempre havia recorregut aquest tipus de demandes.
L'opinió de l'advocada general europea
Al gener, l'advocada general europea ja es va pronunciar a favor d'aquest tipus d'accions. Al·legava que no hi ha cap motiu pel qual no es pugui fer una demanda col·lectiva de casos així. Deia que és cosa del Tribunal Suprem decidir si hi ha similitud entre els casos, però que ha de tenir en compte que tots són casos contra els bancs i que l'objecte de demanda són les clàusules terra incloses en contractes hipotecaris. Segons l'advocada, això pot ser un indici clar que els casos són semblants.
Una clàusula del boom immobiliari
Les clàusules terra es van incorporar durant el boom immobiliari a uns quatre milions d'hipoteques, segons dades de l'Institut d'Estadística recollides per Adicae, més de 750.000 a Catalunya. I, quan va esclatar la bombolla, impedien que les quotes es reduïssin encara que l'euríbor continués baixant.
El 2013, el Tribunal Suprem va sentenciar que les clàusules terra podien ser abusives si es demostrava que, a l'hora de vendre la hipoteca al client, les entitats financeres no les havien explicat amb transparència. I si s'havien de tornar els diners, es faria des de la publicació de la sentència, el 2013, no pas des del dia que es va firmar la hipoteca.
- ARXIVAT A:
- Tribunal Suprem BancaTJUEHipoteques