El tomàquet és una fruita i el cacauet un llegum: aliments que no són el que es diu

Quan mengem un plat de patata i mongeta tendra ens hem plantejat que potser no estem menjant verdura? O no del tot? De fet, si ens cenyim a la classificació botànica dels aliments, es tracta de tubercles, la patata, i el que serien les beines d'un llegum, la mongeta tendra. Però no patiu, des del punt de vista dietètic estem menjant verdura.

Com més ens preocupem pel que mengem hi ha conceptes sobre la naturalesa de certs aliments que ens sorprenen i, de vegades, ens fan dubtar a l'hora de posar-los a plat.

Per exemple, si el tomàquet no és una verdura i resulta que és una fruita, compta com una de les tres peces de fruita, com a mínim, que hauríem de menjar al dia, segons les recomanacions de l'OMS?

Hem consultat amb el dietista nutricionista, Àlex Blasco, del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya, CoDiNuCat, per respondre aquesta i altres preguntes sobre els aliments que no són el que sempre hem pensat, quines són les seves propietats i com els hem de valorar per seguir una dieta saludable.

El midó que té la patata fa que no sigui exactament una verdura?

Àlex Blasco ens aclareix que la patata és un tubercle com el moniato, i botànicament s'inclou dintre del grup de verdures i hortalisses. Però nutricionalment s'inclou en el grup de cereals i fècules pel seu contingut en hidrats de carboni que aporta el midó. Així que, "dietèticament és considerat més com un cereal", diu Blasco.

A l'hora de menjar-ne, Blasco assegura que si és bullida, al vapor o al forn no hi ha cap problema. "No engreixa de cap manera, és un aliment complet i necessari".

El midó que tenen és un sucre, natural no afegit, que s'absorbeix lentament --i no causa pics glucèmics--, és saciant i, per tant, és interessant en les dietes d'aprimament.

Si refredem les patates a la nevera, no engreixen?

Refredar els aliments amb midó com la patata i altres tubercles, l'arròs o la pasta, un cop cuita, el que fa és que es trenqui la cadena del midó de manera que, "es converteix en un midó resistent que actua com a prebiòtica, un aliment per a la microbiota intestinal", explica Blasco, molt necessari per a la salut digestiva.

El dietista insisteix que el que fa aquests aliments no saludables són els fregits i els processats, i això inclou les patates congelades encara que es cuinin en una fregidora d'aire o al forn, perquè és un aliment processat, que ja s'ha tallat i precuinat amb oli.

Passa el mateix amb la pastanaga i la carbassa?

Blasco distingeix aquests dos aliments que sovint es posen al mateix sac que els moniatos: la pastanaga és una arrel i la carbassa una hortalissa.

"La pastanaga és una arrel com el gingebre, la xirivia, el nap o el rave. És una hortalissa amb menys midó que la patata i es compara més a la verdura."

A diferència de les verdures de fulla, la pastanaga és una verdura d'arrel. Té més aigua que la patata, i és rica en vitamines com carotens, la vitamina A, el que li dona el característic color taronja, com a la carbassa i al moniato. Entre altres minerals també conté silici que intervé en el metabolisme del calci.

Sobre la carbassa, el nutricionista destaca que, com la pastanaga, és rica en vitamina A i potassi i és una hortalissa interessant per endolcir brioixeria i pastissos sense afegir-hi sucres.

Però continuem amb el nostre plat de verdura...

La mongeta tendra és més verdura o llegum?

"Si és tendra és verdura perquè té més aigua que el llegum i, de fet, ens mengem la beina, i actua com a verdura", concreta Blasco.

El que passa és que quan s'asseca i perd l'aigua els nutrients es concentren en el fruit de l'interior, el que es considera el llegum, amb més proteïna i hidrats de carboni.  

I els pèsols, malgrat ser verds, no són verdura, sinó llegum?

"Botànicament són llegum. Però, per les seves propietats nutricionalment es considera més com una verdura", aclareix Blasco.

A la cuina, gastronòmicament, els pèsols també s'utilitzen com a verdura i a la dieta es valoren com una verdura amb extra de proteïna. Formen part de les verdures lleguminoses.

Tenen menys proteïnes que altres llegums perquè els consumim quan tenen més aigua. Si el pèsol s'asseca, com és el cas dels pèsols negres del Berguedà, funcionen com qualsevol altre llegum.

El tomàquet, compta com una de les tres peces de fruita al dia?

No. Blasco és clar. Diu que s'ha de diferenciar entre fruit i fruita. La fruita com l'entenem --peres, pomes, taronges...-- també són fruits, però nutricionalment i dietèticament no són el mateix.

"També és un fruit l'alvocat o l'oliva, i si has de prendre tres peces de fruita al dia el tomàquet no compta, i l'alvocat o l'oliva, tampoc."

Botànicament, el tomàquet és una fruita, o un fruit, però es considera una hortalissa i el fem servir com a verdura, diu Blasco.

L'alvocat i l'oliva, pel seu alt contingut en greixos --molt saludables--, però, no es consideren verdures, sinó que dietèticament es valoren pels seus greixos vegetals.

Així que quan fem una amanida no tot és tant "verd" com sembla. Hem vist que la pastanaga és una arrel, el tomàquet una fruita que funciona com a hortalissa i l'alvocat o les olives són fruits que compten com a greixos, però dietèticament és un plat molt saludable, ric també en fibra, vitamines i una proporció de carbohidrats. Si hi posem una mica de proteïna, quedarà un plat rodó.

El cacauet, ara resulta que és un llegum i no un fruit sec?

Ens recomanen el consum de fruits secs, i al supermercat trobem bosses amb una barreja de fruits secs, on no n'hi ha cap, ens fa notar Blasco.

"Als mix de fruits secs hi ha 'quicos', que és blat de moro, pipes, que són llavors, cigronets secs i faves planes que són llegums, i cacauets que també són llegums. No hi ha fruits secs, ni ametlles, ni avellanes, ni nous. Hi ha panses que són fruita assecada."

El cacauet no és un fruit sec, botànicament és un llegum que creix dins d'una beina, com les mongetes.

"Dietèticament es valora com un fruit sec perquè té un contingut en greix molt alt de bona qualitat, però és molt calòric", diu Blasco. Per menjar-lo l'ideal, afegeix, és "torrat i sense sal, ni salat, ni amb mel o cobert de xocolata", puntualitza.

El cacauet té més proteïnes que les llenties?

Si ho comparem entre un mateix pes de cacauets i llenties potser sí que el cacauet té més proteïna, però en nutrició i dietètica, "no només mirem el pes, sinó la ració de consum", alerta Blasco.

"No és igual la ració de llenties que és d'uns 200 grams, que la de cacauets que seria d'uns 30 grams com la dels fruits secs. Si mengen 200 grams de cacauets ens farien mal, però amb la ració de llenties cobrim les proteïnes que ens puguin proporcionar de més els cacauets."

Que els greixos del cacauet siguin saludables no vol dir que se n'hagi d'abusar "fins a l'infinit", diu Blasco, perquè són molt calòrics, adverteix.

I les castanyes, són més aviat un cereal o un fruit sec més light?

Hi ha qui considera que la castanya es podria assimilar més a un cereal que a un fruit sec per tenir un alt contingut en carbohidrats i aigua. Segons Blasco també serien un fruit, com el tomàquet o l'alvocat, però es consideren i es tracten dietèticament com un fruit sec.

"No ho compararia als cereals, que la gent no pensi a fer-se castanyes a la bolonyesa. Aporta molta més fibra en comparació amb la pasta o arròs blanc, per exemple", explica.

Comparat amb altres fruits secs, la castanya perquè té més aigua, concentra menys nutrients i menys greixos, i per tant és menys calòrica. Per exemple 100 grams de castanya aporten unes 200 kcal, mentre que 100 grams de nous gairebé 600 kcal. Sense aportar massa calories, aporta fibra i és saciant.

Les panses tampoc són fruits secs?

Cal diferenciar entre fruits secs i fruita dessecada. El fruit sec és la llavor de l'arbre, ametlles, avellanes, nous o festucs... i, d'altra banda, ens explica Blasco, hi ha la fruita dessecada com les panses, els orellons o les prunes que "no tenen res a veure amb els fruits secs", diu.

És fruita que ha perdut l'aigua, però que manté, concentrat, els nutrients que són sobretot sucre i fibra. "Un sucre intrínsec a la fruita, diferent d'un sucre afegit com el dels processats", puntualitza.
 

Què són els pseudocereals, un cereal amb propietats de llegum?

La quinoa o el blat sarraí, per exemple, són el que s'anomenen pseudocereals. No són com l'arròs, el blat de moro, la civada o l'ordi, que són gramínies, sinó que formen un grup a part. Comparat amb els altres, se'ls valora a la dieta com a cereals perquè són rics en carbohidrats d'absorció lenta i tenen un alt contingut en proteïna i fibra.

Són uns dels considerats superaliments, però per Blasco hi ha aliments dels de tota la vida que són tant o millors nutricionalment que l'exòtica quinoa.

"Uns cigrons tenen més proteïna i fibra, i de més qualitat, que la quinoa. I són, a més, un producte de proximitat i més sostenible."

Pel nutricionista es tracta de modes que alaven les propietats de productes exòtics, però, a més del valor dietètic dels aliments, creu que també és important mirar que siguin sostenibles.

I com és que han canviat tants conceptes?

"No crec que hagin canviat, -- opina Blasco--, el cacauet sempre ha estat un llegum, però la gent s'interessa més per l'alimentació. Es pregunta d'on venen els aliments, les propietats... i hi ha més conscienciació del que mengem".

"Són curiositats", diu Blasco, perquè el que compta és que tots són aliments saludables.

"M'és igual com se'ls digui, el fet és que són aliments que poden formar part d'una alimentació saludable."

En resum, l'important és que aquests conceptes no portin confusió, i que quan l'OMS parla de consumir 5 racions al dia, com a mínim, de fruita i verdura sapiguem que el tomàquet no compta com a fruita -- com sempre havíem pensat --, i que quan mengem verdura tinguem en compte que la patata és una fècula, --com hem sabut sempre.

L'OMS exceptua en la seva recomanació "les patates o altres tubercles amb midó". Segurament, un avís per als Estats Units, on es debat si han de deixar de considerar la patata una verdura. Allí ho plantegen per un problema de salut alimentària pública, com recull el Washington Post, perquè les patates són per una gran part de la població l'única verdura que consumeixen, sobretot fregida o processada.

Aquesta és una qüestió que, a les nostres latituds, no ens ha de preocupar, de moment. Podem continuar menjant el plat de mongeta tendra i patata amb tota tranquil·litat d'estar seguint una dieta saludable.