El toreig a Catalunya, una tradició històrica que ha anat a la baixa
Les Canàries ja van prohibir les corrides fa dinou anys. Allà, però, feia temps que no se n'hi celebrava cap. No és un cas comparable amb el de Catalunya, perquè aquí encara se'n fan i la tradició històrica és molt més llarga. Barcelona, per exemple, va arribar a tenir tres places de toros tot i que actualment només La Monumental continua funcionant.
Actualitzat
Manuel Laureano Rodríguez, conegut com a "Manolete", va ser una de les grans figures del toreig. A Barcelona, cap als anys 40, Manolete aixecava passions i omplia places com La Monumental. Cap aficionat no se'l volia perdre. Però els inicis de l'afició a Catalunya vénen de lluny.
Ja a l'edat mitjana, al passeig del Born hi ha cròniques medievals a l'arxiu de la corona d'Aragó on s'explica exactament que es van fer corrides de toros. Fins i tot es conserven els "estadillos", les factures dels toreros que expliquen què van cobrar, d'on van venir, etc.
La primera plaça fixa que es va inaugurar a tot Catalunya va ser la d'El Torín, a la Barceloneta, el 1834. A finals del segle XIX era tan intensa l'activitat taurina que Barcelona era on es publicaven més revistes especialitzades.
Barcelona, l'única al món amb tres places
Alguns veïns de la Ribera, com Joan Gasulla, encara recorden la plaça, que van enderrocar el 1946. Gasulla subratlla que Barcelona, abans que es tirés a terra la plaça de toros d'El Torín, "era l'única ciutat del món que tenia tres places de toros".
Després d'El Torín, amb l'inici del segle XX, es va inaugurar les Arenes, d'inspiració mudèjar. I el 1914 va obrir les seves portes La Monumental. Les tres places tenien capacitat per a prop de 50.000 espectadors. L'empresari Pere Balañà va aprofitar aquest fenomen de masses per convertir-lo amb un negoci, programant corrides en diverses sessions.
D'espectacle de masses a tradició en declivi
"A Barcelona moltes vegades es feien toros els dijous i els diumenges. Girona, Figueres, Olot o Lloret eren també places importants", explica Jaume Josa, expert en tauromàquia i biòleg, que recorda noms de toreros catalans com Joaquim Bernadó, "el 'Quimet', a qui també li deien 'El Noi de la Riereta', que durant moltes tardes va torejar a Barcelona amb el Chamaco".
Però també indica el moment en què va començar a entrar en declivi. "En la dècada dels seixanta, els turistes venien atrets per la festa, però també va ser a partir de llavors que aquests espais van començar a perdre públic".
Segons aquest expert en tauromàquia i biòleg, quan a Espanya va entrar el 600 "van canviar els temps i la facilitat de dedicació a l'oci, amb les televisions, les sortides i les segones residències, van fer minvar l'afició".
Actualment, l'afició al toreig ja no omplia el "tendido" ni a l'inici de la temporada taurina.
Ja a l'edat mitjana, al passeig del Born hi ha cròniques medievals a l'arxiu de la corona d'Aragó on s'explica exactament que es van fer corrides de toros. Fins i tot es conserven els "estadillos", les factures dels toreros que expliquen què van cobrar, d'on van venir, etc.
La primera plaça fixa que es va inaugurar a tot Catalunya va ser la d'El Torín, a la Barceloneta, el 1834. A finals del segle XIX era tan intensa l'activitat taurina que Barcelona era on es publicaven més revistes especialitzades.
Barcelona, l'única al món amb tres places
Alguns veïns de la Ribera, com Joan Gasulla, encara recorden la plaça, que van enderrocar el 1946. Gasulla subratlla que Barcelona, abans que es tirés a terra la plaça de toros d'El Torín, "era l'única ciutat del món que tenia tres places de toros".
Després d'El Torín, amb l'inici del segle XX, es va inaugurar les Arenes, d'inspiració mudèjar. I el 1914 va obrir les seves portes La Monumental. Les tres places tenien capacitat per a prop de 50.000 espectadors. L'empresari Pere Balañà va aprofitar aquest fenomen de masses per convertir-lo amb un negoci, programant corrides en diverses sessions.
D'espectacle de masses a tradició en declivi
"A Barcelona moltes vegades es feien toros els dijous i els diumenges. Girona, Figueres, Olot o Lloret eren també places importants", explica Jaume Josa, expert en tauromàquia i biòleg, que recorda noms de toreros catalans com Joaquim Bernadó, "el 'Quimet', a qui també li deien 'El Noi de la Riereta', que durant moltes tardes va torejar a Barcelona amb el Chamaco".
Però també indica el moment en què va començar a entrar en declivi. "En la dècada dels seixanta, els turistes venien atrets per la festa, però també va ser a partir de llavors que aquests espais van començar a perdre públic".
Segons aquest expert en tauromàquia i biòleg, quan a Espanya va entrar el 600 "van canviar els temps i la facilitat de dedicació a l'oci, amb les televisions, les sortides i les segones residències, van fer minvar l'afició".
Actualment, l'afició al toreig ja no omplia el "tendido" ni a l'inici de la temporada taurina.