El toreig d'Albert Serra revoluciona el festival de Sant Sebastià

Ja era, segurament, la pel·lícula esdeveniment d'aquesta edició del festival de Sant Sebastià. La més esperada. Entre altres coses, perquè cap periodista l'havia pogut veure amb anterioritat, la còpia va arribar tot just el dia abans al festival i hi havia molta curiositat per saber com seria el debut d'Albert Serra com a documentalista.

I encara més, tothom volia saber com hauria tractat un tema tan espinós com el món del toreig, amb els seus acèrrims defensors i els antitaurins militants.

L'enigma ja ha estat resolt i no només ha complert les expectatives sinó que ha acabat revolucionant la jornada i el festival. El seu nom i el de la pel·lícula, "Tardes de soledad", és a tots els titulars i converses a Sant Sebastià. I ha generat un intens debat en múltiples direccions.

Ell sembla passejar sempre per la controvèrsia amb comoditat i certa indiferència. Com aquest dilluns, en el seu doble debut, al Festival de Sant Sebastià i com a documentalista.

La seva mirada del món dels toreros ha generat tertúlies, polèmica, malestar físic en molts espectadors, alguns plors i unanimitat que la proposta formal és artísticament i estèticament brillant. Molts el situen com a ferm candidat a la Concha d'Or. A la projecció matinal per a la premsa els aplaudiments han estat sonats.

El fons ha generat més dubtes. Per alguns, "Tardes de soledad" defensa la tauromàquia. Per d'altres, és un al·legat antitaurí. Ell, diu, no hi pren partit:

"Hi ha un costat bastant heroic, fins i tot bastant èpic en aquesta lluita del torero i el valor. Em sembla molt interessant. Però a partir d'aquí ja és un tema sociològic i jo no hi entro. Ni jutjo ideològicament les imatges, no és el meu problema. La clau és no tenir prejudicis ni idees preconcebudes. Però la pel·lícula està programada a festivals d'arreu del món i no tenen aquest problema. Ho veuen com una cosa antropològica."

De què va "Tardes de soledad"?

Serra ha fet una immersió impactant, com no s'havia fet mai abans del món del toreig. Segueix el peruà de 28 anys Andrés Roca Rey, un dels matadors més aclamats, en tot el ritual, des que es vesteix fins que marxa de la plaça. Amb aires com de thriller, marcat pel duel torero-toro, de molta tensió. I amb alguns moments, indirectament, de comèdia.

Gràcies a un so espectacular, amb micròfons com el que porta el mateix torero sempre, podem sentir fins i tot la respiració i patiment del brau, els diàlegs del matador i la seva quadrilla. Converses, expressions, algun insult i imatges que sempre havien restat amagats del públic i que ara es fan tan públics que els deixen retratats. I en alguns moments, fins i tot arriben a ser ridículs.

I per a qui pensi que Serra podia edulcorar "l'espectacle" taurí, la veritat és que no s'estalvia ni un bri del patiment, la crueltat i l'agonia de l'animal.

Entitats animalistes com PACMA van demanar fa dies la retirada de la pel·lícula del festival i s'han manifestat a tocar de la mateixa catifa vermella. Eren pocs, i el director del festival s'ha acostat a parlar amb ells. Els ha dit que mirarà d'aconseguir-los entrades i que un cop vegin la pel·lícula podran analitzar-ho junts tot plegat. S'han saludat amb molta correcció i ha marxat a acompanyar l'equip de "Tardes de soledad" a la catifa i cerimònia de presentació.

Aquest dilluns, a Sant Sebastià, tothom hi ha dit la seva i d'interpretacions n'hi ha hagut per a tots els gustos. Segurament, això deu voler dir que, com bé deia el mateix Albert Serra, un dels més llestos de la classe, sense prendre partit i jugant el seu equilibri perfecte, ha acabat acontentant gairebé a tothom. Veurem si també el jurat i el palmarès.