El TPI exigeix a Mongòlia que detingui Putin en la visita de la setmana que ve

Dimarts 3 de setembre el president de Rússia, Vladímir Putin, visitarà per primera vegada un dels 124 països que tenen l'encàrrec de detenir-lo per ordre del Tribunal Penal Internacional, el TPI.

Serà a Mongòlia, i tant el TPI com el govern d'Ucraïna s'han afanyat a demanar als dirigents del país que executin l'ordre i l'extradeixin a la Haia perquè sigui jutjat per crims de guerra.

Aquest divendres ho ha demanat el TPI en un comunicat, en la que ha recordat al govern de Mongòlia que "té l'obligació de cooperar" i detenir el dirigent rus:

"Els estats membres de l'Estatut de Roma del TPI tenen l'obligació de cooperar, de conformitat amb el capítol XI de l'Estatut, mentre que els Estats no Parts poden decidir cooperar de manera voluntària."

En el comunicat s'alerta Mongòlia que si no coopera, "els jutges del TPI poden emetre una constatació" i informar els altres estats membres perquè prenguin "les mesures que considerin adequades".

En el mateix sentit s'ha expressat el govern ucraïnès, que ha exhortat a "les autoritats mongoles que compleixin l'ordre de detenció internacional obligatòria i portin Putin al TPI de la Haia".

"No estem preocupats"

Tot plegat no ha preocupat gaire a govern de Rússia: ho ha dit a preguntes dels periodistes el portaveu de Putin, Dmitri Peskov, que ha afegit que els preparatius de la visita s'han fet "de manera minuciosa":

"No, no estem preocupats, tenim un magnífic diàleg amb els nostres amics de Mongòlia, i tots els aspectes de la visita han estat preparats de manera minuciosa."

Segons Peskov, la previsió és que la visita comenci el dimarts dia 3 i que Putin es reuneixi amb el president mongol, Ukhnaa Khürelsükh, per "intercanviar opinions sobre les relacions bilaterals".

Els dos presidents també assistiran a un acte commemoratiu pel 85è aniversari d'una batalla en la qual els exèrcits soviètic i mongol van derrotar les tropes japoneses, el 1939.

Acusat de deportar nens ucraïnesos a Rússia

Va ser el març de l'any passat que el TPI va emetre una ordre internacional de detenció contra Putin, tot acusant-lo de crims de guerra, per la deportació de centenars de nens ucraïnesos cap a Rússia.

El tribunal va considerar que hi havia "motius raonables" per pensar que el president rus tenia "responsabilitat penal individual", i va apel·lar a la "cooperació internacional" per detenir-lo.

El govern de Putin va dir que l'ordre "no tenia sentit", i va recordar que Rússia va signar l'Estatut de Roma l'any 2000, però no va arribar a ratificar el tractat, i va retirar la signatura el 2016, després que el TPI qualifiqués l'annexió de Crimea d'"ocupació".

Putin és el tercer dirigent en exercici del poder que ha estat reclamat pel TPI, després del líder de Líbia, Muammar al-Gaddafi, i el del Sudan, Omar al-Bashir.

La resta han estat polítics que havien perdut el poder, i en els 20 anys que fa que funciona només ha emès 7 condemnes, totes amb exdirigents africans com a condemnats.

Pressió sobre Mongòlia

Mongòlia és membre del TPI des del 2002 i ara es troba en una situació en què difícilment optarà per ser fidel al compromís adquirit amb la justícia internacional.

Amb la visita a Mongòlia, Putin sembla buscar un cop d'efecte, demostrant que pot visitar sense problemes països que tenen l'encàrrec teòric de detenir-lo, i portant una mica més enllà el seu enfrontament amb les institucions internacionals.

De tota manera, Rússia no és l'única gran potència que desafia el TPI: durant el mandat de Donald Trump, els Estats Units van amenaçar de sancionar els seus jutges per voler processar els responsables de la invasió de l'Afganistan.