Com queda l'aritmètica al Congrés amb la incorporació d'Ábalos al grup Mixt

Pedro Sánchez va sortir vencedor del ple d'investidura amb un cert marge per a la tranquil·litat; 179 vots a favor i 171 en contra. Era el 16 de novembre i els socialistes havien hagut de negociar vot a vot amb set forces polítiques per aconseguir mantenir-se al poder.

Les converses havien estat maratonianes i ningú comptava que la que s'iniciava aquell dia fos una legislatura fàcil, però pocs podien imaginar-se com s'haurien arribat a complicar les coses tot just tres mesos després.

I és que l'aritmètica s'ha embolicat, primer amb el trencament entre Sumar i Podem, i ara amb el pas de l'exministre José Luis Ábalos al Grup Mixt. L'home que va ser de màxima confiança de Sánchez assegura que seguirà les directrius del que --oficialment-- és encara el seu partit, però qui sap què pot passar, ja que algunes votacions poden anar d'un vot.

La mostra més clara va ser el 10 de gener, en la votació de diversos decrets promoguts pel govern espanyol que no comptaven amb l'aval previ de Junts o de Podem.

El vot en contra del grup de Ione Belarra va tombar un dels textos, mentre que els altres dos es van aprovar pels pèls, amb un sol vot de diferència, perquè Junts, en temps de descompte, s'hi va abstenir, en un cas, i no va votar, en l'altre.

El marcador amb 172 vots a favor i 171 en contra va evidenciar que els independentistes catalans no havien entrat a l'equació de la governabilitat per posar les coses fàcils als socialistes, però també va ser la primera mostra que Podem, després de quedar fora de l'executiu, se sentia lliure per votar, negociar i esgarrapar el que més li convingués.

I ara, quan tot just fa un mes i mig de tot plegat, Ábalos desafia els socialistes i se situa com a nou element de desequilibri. El PSOE es queda amb 120 diputats i el seu exnúmero dos passa a un grup mixt que va començar la legislatura amb només tres diputats --els d'UPN, BNG i CC--, i ara ja en té vuit.

D'aquesta manera, una desavinença d'Ábalos amb el PSOE, sumada a un "no" de Junts, podria acabar tombant qualsevol iniciativa dels socialistes.

Ha d'obeir el PSOE?

Davant del nou escenari, el PSOE s'ha encarregat d'exigir a l'exministre que mantingui la disciplina de vot al Congrés dels Diputats, tot i que se li hagi suspès cautelarment la militància al partit.

La direcció del PSOE sosté que, tot i passar a seure al conegut com a galliner, Ábalos ha de votar en el mateix sentit que els seus excompanys de bancada, i ha de seguir abonant les quotes del partit fins que la decisió sobre la seva expulsió sigui definitiva.

Així ho recull el document signat per l'actual secretari d'Organització, Santos Cerdán, que detalla que l'expedientat ha de "respectar les decisions polítiques dels òrgans de direcció del partit".

En cas de votar en sentit diferent, Ábalos s'enfrontaria a una multa econòmica i, a més, podria tenir conseqüències en la resolució del seu expedient, si decideix recórrer l'expulsió.

L'últim precedent d'indisciplina és el de Carmen Calvo, que va haver de pagar 600 euros, la multa màxima que preveu el reglament intern, per trencar la disciplina de vot i abstenir-se davant la Llei Trans.

Les conseqüències econòmiques

La incorporació d'Ábalos al grup mixt ha agafat els seus nous companys amb el peu canviat. De fet, s'haurà de repartir els temps d'intervenció amb ells i ja l'han advertit que gairebé no hi ha espai.

Això sí, el grup disposarà ara de més diners, ja que cada grup parlamentari té una subvenció fixa de 30.346,72 euros mensuals i una subvenció variable de 1.746,16 euros mensuals per cada diputat.

El que també variarà serà el sou de l'exministre, que deixarà de cobrar el plus que tenia com a president de la Comissió d'Interior, i rebrà el salari com a diputat ras, fixat el 2023 en 3.142,14 euros, i 2.018,41 euros més per ser diputat d'una circumscripció diferent de la de Madrid.