El trencament de Vox amb el PP: cop d'efecte a la desesperada en ple declivi

Només enfilar el carrer Bambú de Madrid ja es pot veure un cartell gegant que adverteix que entre desenes d'edificis residencials i d'oficines grisos, n'hi ha un de ben diferent. "Quina Europa vols?", clama el cartell amb la imatge de dues dones: una tapada amb un burca islàmic i l'altra en tirants, cara pigada i cabells rinxolats, amb la sentència "nosaltres sí que ho tenim clar".

És un dels reclams de Vox de les passades eleccions europees en una imatge que agita la bandera de la xenofòbia i l'alarmisme seguint el manual d'instruccions de l'extrema dreta. Alarmisme d'una pretesa invasió islàmica, quan, paradoxalment, la imatge està creada amb intel·ligència artificial. Però deixa clar quina bandera, o cartell, vol aixecar: el de la immigració, si cal, amb imatges que no són reals.

La batalla de Vox: la immigració

Justament és per això que Vox trenca amb el PP després que acceptés el repartiment de menors no acompanyats. És el seu cavall de batalla i va trencar després d'una reunió de gairebé tres hores, on els mitjans no van poder gravar cap imatge ni fer cap pregunta perquè directament no hi van poder entrar.

Amb una posada en escena molt calculada, molts somriures i un missatge controlat i retransmès únicament per Vox, Santiago Abascal va anunciar el trencament de totes totes amb el PP.

L'escena era de pretesa unitat. Amb la plana major del partit s'acabava el missatge i començaven les salutacions. Algunes de fredes, com amb Barrera, vicepresident del País Valencià, molt crític a la reunió. Però la cortineta de Vox impedia veure res més. Avui, cascada de dimissions a tots els governs autonòmics, a excepció del conseller d'Extremadura i un dels de Castella i Lleó. Tot i que a la reunió, les veus crítiques van ser nombroses.

Cop d'efecte arriscat

És un cop d'efecte molt arriscat i, de fet, pot suposar una bomba de rellotgeria en un partit que acumula moltes tensions, entre un cert estancament electoral (catalanes i basques) i fins i tot alguna patacada (generals i gallegues). Fins i tot, en un resultat dolç com a les europees van patir el sorgiment d'un rival com Alvise Pérez que cada dia pica pedra contra el que va ser el seu espai natural. El partit també ha tingut fugues de personatges com Macarena Olona i, sobretot, Iván Espinosa de los Monteros, a més de crisis internes com a les Balears o Catalunya, amb el cas Garriga denunciat per una exdiputada.

Tot plegat, en un partit en què ara molta gent, vicepresidents, consellers, assessors, es quedaran sense feina i poden acabar estripant les costures d'un partit poc acostumat a la democràcia interna i en què la cúpula a Madrid ho decideix tot.

Per què ara?

És la gran pregunta, per què Abascal ha escollit aquest moment per fer aquest gir de guió tan particular si no hi ha eleccions a la vista, i a més, totes les autonomies on governaven tenen els pressupostos aprovats per mantenir-se al poder.

Vox ja s'ha empassat gripaus i situacions similars en el passat, però el creixement que li auguraven les enquestes feia que amb gesticulació i alguna veu més alta que l'altra ho solucionessin.  Ara han donat un cop sobre la taula, amb un gir de guió dient prou en el que és la seva essència i línia vermella: el debat migratori. De fet, de la migració i el conflicte català és d'on s'ha alimentat principalment el partit d'extrema dreta, i amb l'independentisme a la baixa, volen treure rèdit de futurs debats amb les persones migrades.

Llei per llei

Ara diuen que negociaran llei per llei, una de les raons és que volen evitar el desgast de ser soci minoritari de governs regionals on no s'apliquin les polítiques tal com ells volen. Això fa que de cara a l'electorat puguin semblar més "tous", mentre més a la dreta encara sorgeix un rival com Alvise Pérez, que també aixeca la bandera de la xenofòbia i la lluita contra la immigració.

Tot i que Alvise ja ha explicat que, per ara, no es presentarà a les autonòmiques, el CIS evidencia com la seva irrupció ja és una realitat, en detriment de Vox, absolutament estancat.

A l'espera de Trump i Le Pen

El manual d'instruccions de l'extrema dreta, ideat en gran part per Steve Bannon, té unes regles clares, i Abascal vol seguir-les esperant l'èxit dels seus homòlegs europeus a altres països on el debat migratori ha centrat els processos electorals.

L'estratègia és a mitjà termini confiant que el debat migratori a Espanya vagi a més, i comptin amb el vent de cua a la Unió Europea amb l'auge de Le Pen i Orbán, on ara van plegats en un mateix grup al Parlament Europeu. A més també, d'una possible victòria de Donald Trump a les eleccions americanes de finals d'any.