El tresor romà en un vaixell enfonsat a Palma: 300 àmfores "excepcionals" del segle IV

L'adjectiu "excepcional" és el que més es repeteix quan es parla del vaixell de l'època romana naufragat a tocar de la platja de Palma, descobert fa cinc anys per un banyista, l'anomenat derelicte de Ses Fontanelles.

És excepcional el seu estat de conservació, gairebé íntegre, uns 1.650 anys després d'enfonsar-se. I també ho és la càrrega que transportava, de gairebé 300 àmfores de transport de salses de peix, oli i vi o most fermentat per a la conservació de fruita. Moltes, completes i amb un contingut que pot recuperar-se.

Una càrrega que permetrà estudiar com era un carregament complet de l'epoca.

Són excepcionals, a més, l'origen geogràfic de la nau, Carthago Spartaria, l'actual Cartagena, i la data del naufragi, que recentment ha pogut confirmar-se que va passar al segle IV. 

La datació, a partir d'una moneda romana

La troballa que ha permès datar l'enfonsament és una moneda romana localitzada a la carlinga, la base del pal major, on s'hauria col·locat durant la construcció de la nau com a part d'un ritual per atraure la bona sort.

Encunyada l'any 320 dC a la ciutat de Síscia, l'actual Sisak, a Croàcia, podria pertànyer a l'emperador Constantí (307-337 dC) o a l'emperador Licini I (307-324 dC), que van coincidir en el temps en una època marcada per l'existència simultània de diversos mandataris i per les disputes sobre la legitimitat de cadascun. 

El descobriment de la moneda confirma les hipòtesis que ja situaven el naufragi a mitjans del segle IV, a partir de les característiques de les àmfores i de la comparació amb altres jaciments.

Més enllà d'aquest vaixell, la datació del naufragi servirà per datar objectes similars trobats en altres jaciments del Mediterrani.

Aquesta data, a més, situa en vaixell en la fase inicial de l'antiguitat tardana, un moment en el qual hi havia poques embarcacions conegudes al Mediterrani, i menys encara amb carregament procedent d'Hispània. 

Pel que fa a l'estat de conservació, la fusta està molt ben preservada, gràcies al fet que la nau va quedar enterrada sota la sorra en un ambient anòxic, sense oxigen o gairebé sense oxigen.

D'aquesta manera, i malgrat el pas dels segles, manté elements estructurals com les mampares de fusta de separació de la càrrega o la sentina, la part inferior de l'interior del vaixell.

Un centenar de "tituli picti"

La importància de les àmfores que transportava el vaixell resideix en el fet que estan completes i també en què un centenar tenen inscripcions pintades, anomenades "tituli picti". 

Això les converteix en la col·lecció "tituli picti" més gran d'Espanya i una de les més importants de tot el món romà. 

A banda de la càrrega, en el vaixell també s'hi han trobat objectes excepcionals, com un trepant d'arc utilitzat pel mestre d'aixa per fer reparacions, el primer que s'ha trobat a Espanya i un dels pocs que es conserven arreu el món.

També dues sabates, una d'espart i una de pell, cordam de la nau i restes orgàniques de diversa naturalesa.

Preparatius per a l'extracció de la nau

L'excavació del carregament del vaixell va començar el novembre de 2021 i va acabar el febrer de 2022. Els investigadors del projecte Arqueomallornauta ja treballen en l'estudi i la catalogació dels materials arqueològics, que seran exposats. 

També serà exposat el vaixell que els transportava, perquè ja han començat les tasques de preparació per a l'extracció del derelicte, prevista per als pròxims mesos. 

Quan l'extreguin, serà traslladat al castell de Sant Carles i quedarà submergit en un tanc construït expressament, on es farà el procés de dessalinització, que durarà almenys 18 mesos, temps durant el qual ja podrà visitar-se.

Risc de destrucció de les restes

L'última fase de les excavacions de l'estructura del vaixell per comprovar-ne l'estat de conservació va acabar a l'abril. 

A més, s'ha constatat el risc que nous temporals de mar, com el que va deixar una part de les restes al descobert i en va permetre el descobriment, acabin destruint la nau, un factor al qual s'afegeix la proximitat amb una de les platges més concorregudes de Palma.

Enrique García, coordinador del projecte Arqueomallornauta, remarca que l'estudi del derelicte de ses Fontanelles i dels materials que contenia "aportarà novetats de primer ordre per al coneixement de la història antiga de l'arxipèlag balear". D'una manera més concreta, s'espera poder extreure conclusions noves sobre el paper de l'arxipèlag balear en la connectivitat mediterrània durant l'època romana. 

Participació de la Universitat de Barcelona

Presentat el desembre de 2021, el projecte Arqueomallornauta és un projecte conjunt del Consell de Mallorca i les universitats de les Illes Balears (UIB), de Barcelona (UB) i de Cadis (UCA), que té com a objectiu desenvolupar accions estratègiques per analitzar el trànsit marítim a Mallorca durant l'antiguitat tardana a través de les restes subaquàtiques.