Junqueras, Puigdemont i Romeva a Madrid el 2017
Junqueras, Puigdemont i Romeva a Madrid el 2017 (Europa Press / Marta Fernández)

El Tribunal de Comptes rebutja la pròrroga a poques hores del termini per a les fiances

Una trentena de treballadors públics i exalts càrrecs hauran de dipositar fiances per valor de 5,4 milions d'euros per l'acció exterior de la Generalitat

RedaccióActualitzat

No hi ha pròrroga; el Tribunal de Comptes s'hi ha negat. Dimecres, com a màxim, un grup de polítics i funcionaris hauran de dipositar fiances per valor de 5,4 milions d'euros per l'acció exterior de la Generalitat. El tribunal no ha acceptat ampliar el termini per pagar-les, com havien demanat algunes defenses.
 

Els encausats són una trentena de treballadors públics i exalts càrrecs dels governs Mas i Puigdemont. A 48 hores que passi, no se sap quin banc es farà càrrec de l'aval. Si no paguen, se'ls embargaran béns personals.

Façana del tribunal de comptes
Façana del Tribunal de Comptes


"És una caverna de caspa franquista"

Carles Puigdemont és un altre dels encausats i ha criticat la decisió del Tribunal de Comptes des dels Banys d'Arles i Palaldà, a la Catalunya del Nord, on aquest dilluns ha signat un conveni de col·laboració entre JxCat i Unitat Catalana.

"És un òrgan clarament manipulat per la dreta i la ultradreta franquista espanyola. És una caverna de caspa franquista, no en podem esperar res de bo. És una operació per buscar la nostra mort civil per terra, mar i aire."

 

Albert Royo va ser secretari general del Diplocat entre el 2013 i el 2017 i el tribunal el responsabilitza de 3,6 milions en despeses per fer difusió internacional del procés. Royo ho titlla d'abús:

"El que busca és un escarment i que els treballadors públics s'autocensurin i deixin de fer coses tan naturals com promoure el diàleg, promoure activitats acadèmiques o promoure la cerca de bones pràctiques a nivell internacional."


El mecanisme de la Generalitat

Royo ha recorregut al mecanisme de la Generalitat per fer-hi front: un fons de 10 milions d'euros habilitat a través de l'Institut Català de Finances. Serà una entitat bancària la que donarà l'aval per a les fiances, però tindrà la garantia de la Generalitat.

En cas que els acusats acabessin sent condemnats, amb una sentència ferma, la Generalitat els reclamaria els diners compromesos prèviament. El decret l'ha d'aprovar el Parlament. PSC i Comuns exigeixen que s'ajusti a la llei, mentre que Ciutadans i el PP recorreran la mesura.

Un altre dels encausats, Manuel Manonelles, exdelegat de la Generalitat a Ginebra, també ha fet servir el fons impulsat pel govern, però no confia que funcioni.

 "Per la informació que tenim dels nostres advocats, no està clar que això acabi funcionant o que fins i tot acabi funcionant a curt termini."


"Una solució momentània"

Tant Royo com Manonelles recorden, però, que encara que funcioni serà una solució momentània. Per això, afegeix Manonelles: "Fem una crida a la solidaritat per poder pagar el cop i veure després com ho gestionem."

De moment, la caixa de solidaritat ha aconseguit reunir 1 milió d'euros en pocs dies, lluny encara dels 5,4 totals que es demanen als excàrrecs.

 

Una denúncia del 2017

Aquest procediment es va engegar el desembre del 2017 amb una denúncia de dues associacions antiindependentistes, Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución.

Aquell mateix mes, la comissió mixta del Congrés i el Senat de relacions amb el Tribunal de Comptes va impulsar la investigació i es van posar a treballar. El 2019, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van considerar que hi havia indicis de responsabilitat comptable.

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OProcés català
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut