El Tribunal de la Haia dictamina que la declaració d'independència de Kosovo no viola les lleis internacionals
El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia acaba de llegir la sentència sobre la independència de Kosovo i ha dictaminat que "la declaració d'independència del 17 de febrer del 2008 no va violar el dret internacional general". El tribunal ha pres aquesta decisió arran de la denúncia que va presentar Sèrbia a l'ONU contra la declaració unilateral d'independència de Kosovo. Una decisió favorable a Kosovo del Tribunal que estableix precedent i podria obrir les portes perquè altres territoris amb aspiracions sobiranistes puguin seguir el mateix camí. La independència de Kosovo ha estat reconeguda per 69 estats, entre els quals no hi ha l'espanyol.
La tasca dels magistrats del Tribunal Internacional de Justícia era respondre a la pregunta formuladada per l'Assemblea General de les Nacions Unides: "S'ajusta la declaració unilateral d'independència de Kosovo per les institucions de govern provisional al dret internacional?". La resposta del Tribunal, la primera en la seva història sobre l'autodeterminació, ha estat: sí.
El ministre serbi d'Afers Estrangers, Vuk Jeremic, havia dit poc abans de saber-se la resolució que si la sentència era favorable a Kosovo, cap frontera de la regió o del món podria ser considerada segura. Jermic havia dit també que l"'última paraula, però, la té l'Assemblea General de l'ONU, que haurà d'emetre una conclusió política sobre el camí a seguir".
Fins avui, 69 països, entre els quals els Estats Units i 22 dels 27 països de la UE, han reconegut la independència de Kosovo, que té una població de dos milions d'habitants, el 90% albanesos. Espanya i Rússia no l'han reconegut.
Sèrbia va perdre el control sobre Kosovo el 1999 quan l'OTAN va bombardejar el país com a mesura de pressió per aturar les matances d'albanesos. Després de nou anys sota un mandat internacional, el 17 de febrer del 2008 el parlament de Kosvo, amb el suport dels EUA, va declarar unilateralment la seva independència.
Els serbis, que consideren que la independència de Kosovo va ser un acte de secessió amb motivacions ètniques, han insistit que no reconeixeran mai Kosovo com a Estat independent "ni implícitament ni explícitament". Pristina, pel contrari, sosté que la seva independència no està en dubte i que només hi pot haver converses amb Sèrbia sobre assumptes pràctics i tècnics "entre dos països sobirans".
El ministre serbi d'Afers Estrangers, Vuk Jeremic, havia dit poc abans de saber-se la resolució que si la sentència era favorable a Kosovo, cap frontera de la regió o del món podria ser considerada segura. Jermic havia dit també que l"'última paraula, però, la té l'Assemblea General de l'ONU, que haurà d'emetre una conclusió política sobre el camí a seguir".
Fins avui, 69 països, entre els quals els Estats Units i 22 dels 27 països de la UE, han reconegut la independència de Kosovo, que té una població de dos milions d'habitants, el 90% albanesos. Espanya i Rússia no l'han reconegut.
Sèrbia va perdre el control sobre Kosovo el 1999 quan l'OTAN va bombardejar el país com a mesura de pressió per aturar les matances d'albanesos. Després de nou anys sota un mandat internacional, el 17 de febrer del 2008 el parlament de Kosvo, amb el suport dels EUA, va declarar unilateralment la seva independència.
Els serbis, que consideren que la independència de Kosovo va ser un acte de secessió amb motivacions ètniques, han insistit que no reconeixeran mai Kosovo com a Estat independent "ni implícitament ni explícitament". Pristina, pel contrari, sosté que la seva independència no està en dubte i que només hi pot haver converses amb Sèrbia sobre assumptes pràctics i tècnics "entre dos països sobirans".
