El tribunal diu que "el rebuig social" fa "impensable" que La Manada torni a actuar

L'Audiència de Navarra no veu risc de fuga o de reiteració delictiva en els cinc membres de La Manada, per qui ha acordat llibertat provisional sota fiança. La sala segona d'aquest tribunal, que anteriorment havia evitat deixar-los lliures, creu que ara les circumstàncies han canviat.

En la interlocutòria, amb el vot en contra del president del tribunal, es precisa que el risc de fuga vinculat en el seu dia a les altes penes sol·licitades pels cinc sevillans "ha perdut notablement força" amb les condemnes a 9 anys de presó per a cadascun d'ells per abús sexual i no per violació.

Notícia relacionada: Per què abús sexual i no violació? La violència, clau en la sentència de La Manada

L'escrit també cita la "insolvència" dels processats per "procurar-se una fuga eficaç", així com la falta d'amistats o relacions que puguin ajudar-los a aconseguir-la i el "fet notori que han perdut tota capacitat d'anonimat".

"Impensable" que tornin a actuar

Pel que fa a la reiteració delictiva, la sala creu que la "repercussió que ha tingut aquest cas i la pressió que ha desencadenat ha alimentat un rebuig social de tal magnitud"  que "permet qüestionar fonamentadament aquest hipotètic risc".

I afegeix: "Fa poc menys que impensable l'esmentat risc de reiteració delictiva."

Notícia relacionada: El nombre de violacions puja un 28% en el primer trimestre del 2018

Un altre dels arguments que sosté el tribunal és la distància de més de 500 quilòmetres que separen els domicilis dels membres de La Manada del de la víctima, a la Comunitat de Madrid.

Creu que això permet garantir, amb l'adopció de mesures "menys dures" que la presó provisional, "la tranquil·litat i assossec de la jove".

Tres cops per setmana al jutjat

La sala també creu que una condemna greu no és prou motiu per estar en presó provisional: "I sobretot si considerem que l'estatus de pres preventiu és encara més penós que el que correspon al penat que inicia el compliment de la sanció ferma."

Els cinc membres de La Manada hauran de presentar-se tres cops per setmana al jutjat, no podran entrar a la Comunitat autònoma de Madrid i també se'ls ha retirat el passaport. Només a Madrid la víctima podrà moure's lliurement sense trobar-se els agressors, sempre que aquests compleixin.

Sense antecedents penals

Un altre dels motius per la llibertat provisional de La Manada és que cap dels processats té antecedents penals per uns fets similars als dels sanfermines del 2016.

En relació amb el fet que a quatre dels cinc condemnats se'ls estigui investigant per una altra possible agressió sexual a Pozoblanco, els magistrats afirmen que no tenen clar en quin punt està aquesta instrucció.

Un vot particular

La decisió judicial ha comptat amb el vot particular d'un dels tres magistrats del tribunal, que considera que els fets són prou greus com perquè es mantinguin internats.

José Francisco Cobo Sáenz considera "indiscutible la gravetat del delicte" i que les condicions previstes per la llibertat provisional "poden resultar ineficaces" per a la protecció de la víctima.

És per això que veu "raonable i proporcional" la pròrroga de la presó provisional. Tot i que el límit legal de presó preventiva està marcat en dos anys, en determinats casos es pot allargar dos anys més.

L'advocada penalista Laia Serra, en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", creu que sí que poden tornar a delinquir.

"L'anatomia d'aquest modus operandi, a més no hi ha hagut un penediment, fa preveure que aquestes persones continuaran perpetrant fets iguals perquè el model sexual, el model de relació que tenen envers les dones és aquest model de cultura de violació, aquest model depredador, que a més han afirmat i reivindicat."

Ja han abonat la fiança

Els cinc integrants de La Manada han abonat els 6.000 euros de fiança per poder sortir en llibertat, cosa que podria passar en les properes hores.

Tres dels condemnats són a la presó de Pamplona, mentre que els altres dos són a Madrid, al centre penitenciari d'Alcalá Meco. Quedaran en llibertat gairebé dos anys després d'haver estat detinguts, el 7 de juliol del 2016.

Hi recorreran

L'Ajuntament de Pamplona, el govern de Navarra i la Fiscalia de Navarra han anunciat que recorreran la llibertat provisional dels cinc condemnats. L'alcalde de la capital navarresa diu que la decisió els provoca un "profund desagrat" i que seguiran "fins al final".

Pel que fa a la fiscalia, presentarà un recurs de súplica davant de la mateixa sala que els va condemnar. Recorda que els cinc processats estan inclosos en un altre procediment per uns fets semblants als dels sanfermines, en referència a Pozoblanco. Un fet que considera que demostra la possibilitat d'una reiteració delictiva.

Més de mig milió de persones han signat en menys de 24 hores una petició oberta a la plataforma Change.org perquè tots cinc segueixin en presó preventiva mentre el Suprem resol el recurs per la seva condemna de 9 anys.

La decisió de deixar-los en llibertat provisional ha tornat a provocar la convocatòria de concentracions de protesta per a aquest divendres al vespre, sobretot a Andalusia.

Aquest matí també n'hi ha hagut a diverses ciutats, com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Barcelona, Madrid o Terol, convocades per organitzacions de dones que creuen que cal sortir al carrer per denunciar l'abús d'una justícia patriarcal.

El govern espanyol, "sorprès"

Des del govern espanyol, la portaveu, Isabel Celaá, ha assegurat que tot i respectar les decisions judicials es fan ressò de l'alarma social que ha generat una decisió que, diu, els ha sorprès.

Celaá ha assegurat després del Consell de Ministres que els fets provats i condemnats en aquest cas són "molt greus". També ha destacat que s'ha trencat una regla d'or.

"La regla d'or és que un condemnat que està en presó provisional se'l manté, sobretot quan es té una condemna de 9 anys, almenys fins que ha complert la meitat de la pena. Per això ens ha sorprès."

Ha recordat, a més, que impulsaran una formació per als jutges en matèria de gènere i que volen estudiar una reforma de la tipificació dels delictes sexuals al Codi Penal.