El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a Espanya si s'aplica l'amnistia

El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) sembla determinat a arribar fins al final, fins a la sentència. Una sentència en què haurà de determinar si dona la raó als 9 líders independentistes condemnats a penes de presó al judici del procés i que hi han presentat una demanda per vulneració de drets fonamentals.

El nou pas del TEDH va en aquesta línia. En un escrit que ha avançat El Nacional i al qual també ha tingut accés TV3, el Tribunal d'Estrasburg demana a l'estat espanyol i a les altres parts en el procediment que informin sobre l'aplicació de la llei d'amnistia. Els dona de termini fins al 15 de novembre.

Això, quan un Suprem dividit i amb una magistrada en contra ha confirmat que no pot amnistiar la malversació de l'1 d'octubre a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa perquè hi veu enriquiment. En concret, el tribunal considera provat que tots quatre van obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial. I amb aquest argument, els manté inhabilitats fins al 2030 i al 2031.

Per què el TEDH ha fet ara aquest moviment?

Al setembre, l'Advocacia de l'Estat, en representació d'Espanya, va presentar les seves al·legacions al TEDH. Defensava que la sentència del judici del procés, amb penes de presó d'entre 9 i 13 anys per sedició i malversació, havia estat proporcional. També recordava que les penes de presó havien estat indultades i que, al juny, havia entrat en vigor una llei d'amnistia per esborrar aquests delictes. No esmentava, però, que aquesta llei no s'havia aplicat a un dels delictes: la malversació.

Davant d'això, la defensa de Jordi Turull va enviar un nou escrit al TEDH, el 14 de setembre. Li explicava que el Suprem havia decidit no amnistiar la malversació de l'1 d'octubre. 

En aquest context, ara el Tribunal d'Estrasburg demana a les parts que expliquin què està passant exactament amb l'amnistia: si s'està aplicant o no.

Quines conseqüències pot tenir el nou moviment del TEDH?

Aviat, el Tribunal d'Estrasburg tindrà més informació i més dubtes sobre tot el procediment. Li arribarà que s'ha aprovat una llei d'amnistia, amb interpretacions judicials diferents. Per exemple, que el Suprem ha decidit no amnistiar la malversació de l'1 d'octubre perquè hi veu enriquiment personal. Però també que una magistrada del mateix tribunal hi està en contra i creu que aquest delicte sí que s'hauria d'amnistiar. Davant d'informacions contradictòries, el tribunal tindrà més elements per anar fins al final i dictar sentència. 

És la tesi de Josep Casadevall. Va ser jutge a Estrasburg 19 anys. I va arribar a ocupar la vicepresidència del TEDH.

"Tot plegat planteja més qüestions al TEDH. Per tant, li dona més arguments per arribar fins al fons, per saber què ha passat exactament i dictar una sentència."

L'aprovació de l'amnistia no aturava la causa d'Estrasburg. El TEDH acostuma a reclamar algun tipus de compensació econòmica, moral o simbòlica si considera que s'han vulnerat drets fonamentals, com reclamen els 9 líders independentistes condemnats a penes de presó al judici del procés. La llei d'amnistia no contempla cap compensació i, per tant, la causa a Estrasburg seguia tenint recorregut.

Però la no aplicació de l'amnistia afegeix encara més arguments per estudiar a fons la qüestió.

Què al·leguen els 9 líders independentistes davant el TEDH?

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al·leguen vulneració de fins a 7 drets fonamentals del Conveni Europeu. Per exemple, del dret a ser jutjat per un delicte ben definit, cosa que creuen que no complia la sedició. O els drets a la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació o el dret a tenir un judici just.