El Tribunal Penal Internacional emet una ordre d'arrest contra Putin per crims de guerra
L'acusen de deportar a la força nens ucraïnesos a Rússia i la resposta del seu govern ha estat que l'ordre del TPI "no té sentit"
El Tribunal Penal Internacional ha emès aquest divendres una ordre internacional de detenció contra el president de Rússia, Vladímir Putin, a qui acusa de crims de guerra a Ucraïna.
Els càrrecs del TPI contra Putin es centren en les sospites de ser el màxim responsable de la deportació a la força de nens des dels territoris ocupats d'Ucraïna cap a Rússia, cosa que es pot arribar a considerar un genocidi:
"Hi ha motius raonables per creure que el senyor Putin té responsabilitat penal individual en els crims (...) per la seva falta de control sobre els subordinats civils i militars que van cometre els actes o van permetre la seva comissió i que es trobaven sota la seva autoritat i control efectius."
En aquest sentit, també s'ha emès una ordre de detenció amb els mateixos càrrecs contra Maria Alekseievna Lvova-Belova, la comissionada de Rússia per als Drets dels Infants.
El president del TPI, el polonès Piotr Hofmanski, ha recordat que és il·legal deportar civils d'allà on viuen a altres territoris, sobretot si són nens, i ha apel·lat a la "cooperació internacional" per detenir Putin:
"El TPI ha fet la seva part de la feina com a tribunal, els jutges han emès ordres de detenció, l'execució depèn de la cooperació internacional."
Malgrat la crida de Hofmanski, la possibilitat que Putin o Lvova-Belova siguin efectivament portats a la Haia, on hi ha la seu del TPI, i jutjats per crims de guerra és molt remota.
Rússia diu que l'ordre "no té sentit"
El govern rus no ha trigat a respondre a l'ordre del TPI: la portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Maria Zakhàrova, ha dit a Telegram que "no té sentit":
"Les decisions del TPI no tenen cap sentit per al nostre país, ni des del punt de vista legal. Rússia no és part de l'Estatut de Roma del TPI i no té cap obligació en virtut d'aquest."
Rússia sí que va signar l'Estatut de Roma l'any 2000, però no va arribar a ratificar el tractat, i el 2016 va retirar la signatura, després que el TPI qualifiqués l'annexió de Crimea d'"ocupació".
No és el cas només de Rússia: els Estats Units tampoc no han ratificat aquest estatut, ni Ucraïna, que sí que ha permès, però, que el TPI entrés al seu territori per investigar els crims de guerra.
Durant el mandat de Donald Trump els Estats Units fins i tot van arribar a amenaçar de sancionar els jutges del TPI perquè van voler jutjar els responsables de la invasió de l'Afganistan.
El TPI fa un any que investiga la invasió d'Ucraïna
Aquest dilluns alguns mitjans ja van avançar que el fiscal del TPI, Karim Khan, estava a punt d'emetre ordres de detenció contra dirigents russos per crims de guerra.
Khan investiga des de fa gairebé un any les accions de Rússia en la invasió d'Ucraïna després que una quarantena d'estats ho demanés al TPI.
Es calcula que Rússia s'ha endut milers d'infants d'orfenats i institucions ucraïneses i els ha traslladat al seu territori, on els han internat en camps de "reeducació" o els han repartit en famílies d'acollida.
La deportació de nens ucraïnesos al seu territori Rússia no l'amaga pas, al contrari: ho publicita com un gest humanitari envers la població civil.
Les possibilitats de detenció de Putin per l'ordre del TPI són remotes, però poden reforçar el seu aïllament internacional, perquè si anés a algun dels 123 països membres podria ser detingut.
L'altra possibilitat seria que hi hagués un canvi de règim polític a Rússia, i li passés com a l'expresident de Sèrbia, Slobodan Milosevic, que va ser entregat al TPI després de perdre el poder.
