El Tribunal Suprem decideix per unanimitat mantenir Junqueras a la presó

El Tribunal Suprem ha decidit per unanimitat mantenir Oriol Junqueras a la presó. Els tres magistrats de la sala d'apel·lacions del Tribunal consideren que hi ha indicis de delictes de rebel·lió, sedició i malversació, i risc de reiteració delictiva. En aquest sentit, el Suprem al·lega que Junqueras podria reincidir en aquest delicte "ara com a candidat a la presidència de la Generalitat".

Els magistrats Miguel Colmenero -que és el ponent- Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde han dictat una interlocutòria on, per unanimitat, argumenten que hi ha "risc rellevant" de reiteració delictiva perquè no hi ha "cap element" que permeti a la sala entendre que Junqueras "té la intenció d'abandonar la via seguida fins ara".

El Suprem, per tant, tomba el recurs d'apel·lació de la defensa i atén la petició de la fiscalia i de l'acusació popular, exercida per VOX, i deixa el vicepresident destituït en presó provisional. D'aquesta manera, l'alt tribunal desestima per segon cop la petició de Junqueras de deixar-lo en llibertat. L'altra vegada va ser el 4 de desembre, quan el jutge instructor, Pablo Llarena, va optar per alliberar sis dels consellers i deixar a presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart perquè considerava que podien tornar a delinquir.

El Suprem nega que hi hagi presos polítics

Els magistrats remarquen que a l'estat espanyol "no hi ha presos polítics" i, a més, defensen que la causa "no persegueix la dissidència política i tampoc la defensa de la independència de Catalunya".

Els arguments per mantenir la presó provisional per a Junqueras es basen en el fet que "amb altres membres del govern de la Generalitat, han intentat fer un referèndum que el TC ha declarat fora de la Constitució i de la llei, han proclamat els resultats de les votacions que s'han pogut portar a terme, i han arribat a proclamar la independència de Catalunya". El Suprem afegeix que "el recurrent i els altres partícips, executant el seu pla, s'han alçat contra l'estat espanyol, contra la Constitució, contra l'Estatut d'Autonomia d'aquella comunitat i contra la resta de l'ordenament jurídic".

En el text però, el fa responsable dels fets que considera violents malgrat que no haver-hi indicis de la seva participació. (pàg.13).

"És cert que no consta que el recurrent hagi participat personalment en actes violents concrets. Tampoc consta que donés ordres directes en tal sentit. Però mitjançant la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent a l'Estat del qual Catalunya forma part, mitjançant la incitació als ciutadans a desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional, amb la intenció de fer executives les resolucions que aquest declarava nul·les, i mitjançant la invocació de la defensa del dret a vot encara que sigui extramurs de la llei, ha impulsat als partidaris de la seva posició a mobilitzar-se públicament, ocupant espais públics, amb la finalitat de fer efectiva la declaració unilateral d'independència. és clar que tant el recurrent com els altres sabien que l'Estat no podia, ni pot, consentir aquesta classe d'actes, que desconeixen i impedeixen l'aplicació de les lleis que regeixen a l'Estat democràtic de Dret, i que actuaria a través dels mitjans a la seva disposiciò, entre els quals l'ús legítim, i com a tal, proporcionat i justificat, de la força. Era previsible, en aquesta situació, que, amb una alta probabilitat, es produïssin enfrontaments en els que aparegués la violència."

Per tot plegat, els tres magistrats assenyalen en relació a Junqueras que "aquest comportament constitueix un fet il·legítim, gravíssim en un estat democràtic de dret". I qualifiquen aquests fets com a "delictes de desobediència", si bé admeten que "encara no es pot dir, tot i que sigui provisionalment, que constitueixin els delictes de rebel·lió o de sedició que li han estat imputats".

La resolució del Suprem a la petició de Junqueras by Moderador Noticies Web on Scribd

Aquest dijous, Junqueras va demanar al Suprem que el deixés en llibertat perquè és un home de pau i que aposta per la via del diàleg. Els arguments del líder d'Esquerra, en presó preventiva des de fa dos mesos, no van convèncer la fiscalia que va demanar que el mantinguessin empresonat perquè hi ha risc de reincidència en el delicte.