El Tribunal Suprem permet el reingrés de Santi Vidal a la carrera judicial

El Tribunal Suprem ha fet públic aquest dimarts que el jutge Santi Vidal podrà tornar a la carrera judicial, després que la sala administrativa ha sentenciat a favor d'ell.

La motivació és que aquest desembre el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional l'article de la Llei Orgànica del Poder Judicial que havia fet servir el CGPJ per denegar-li el reingrés:

"La Sala reconeix el dret del recorrent a reingressar a la carrera, perquè ja no és exigible la prèvia declaració d'aptitud després del pronunciament del Tribunal Constitucional, però ho haurà de fer en els termes establerts en la llei, que estableix que queda obligat a participar en el primer concurs en què s'anunciïn places de la seva categoria després de la notificació de la sentència."

La sentència, el ponent de la qual ha estat el magistrat Nicolás Maurandi, reconeix a Vidal els seus drets professionals, econòmics i administratius des de la data d'extinció de la responsabilitat disciplinària per la qual va ser sancionat i "sempre que reingressi en el servei actiu en els termes que han estat exposats".

Es dona la circumstància que Santi Vidal està citat aquest dijous a la tarda a declarar com a testimoni en el judici contra el procés independentista que s'està fent al Tribunal Suprem.

"Sensació agredolça" de Vidal

L'associació Drets, que ha defensat Santi Vidal en aquest cas, ha celebrat la decisió del Tribunal Suprem amb un comunicat, i ha assegurat que el jutge s'ha mostrat "molt satisfet":

"Vidal, però, matisa que "la decisió del TS li genera una sensació agredolça, atès que s'ha assolit l'objectiu de reparació jurídica d'una decisió arbitrària i injusta."

Asseguren que també se sent "molt incòmode per haver de tornar a exercir de jutge dins l'estat espanyol":

"M'hauria agradat poder-ho fer en el sistema judicial de la república de Catalunya."

Marc Marsal, advocat de Santi Vidal

La "purga ideològica arbitrària" del "suposat test d'aptitud constitucional"

L'advocat Marc Marsal, membre de Drets que s'ha encarregat de la defensa de Santi Vidal, ha admès que el CGPJ pot destinar-lo a exercir a qualsevol lloc d'Espanya:

"Gran satisfacció per haver contribuït que el CGPJ deixi d'aplicar un suposat test d'aptitud constitucional a mode de purga ideològica arbitrària per impedir el reingrés dels jutges."

"Ell anirà a parar a una plaça similar a la que tenia, el que passa és que geogràficament aquesta plaça pot estar a qualsevol banda de l'estat espanyol i, per tant, al que caldrà estar atents és a quines places convoquen el CGPJ ara que saben que han de reingressar el senyor Santi Vidal."

Suspès per redactar una constitució catalana

El Consell General del Poder Judicial, el CGPJ, va suspendre Vidal com a jutge durant 3 anys el febrer de 2015 per haver participat en la redacció d'un esborrany de constitució de Catalunya.

Vidal va demanar el reingrés un cop va passar aquest temps, just fa un any, però el CGPJ l'hi va denegar perquè va considerar que tenia "falta d'aptitud" per ser jutge, degut a "les seves manifestacions i intervencions públiques fetes durant el període de suspensió de funcions".

Càrrec a la Generalitat i senador per ERC

Després de la seva suspensió com a jutge, Vidal va entrar al govern de la Generalitat, concretament a la Conselleria de Justícia, com a responsable encarregat de dissenyar el sistema judicial d'una Catalunya independent.

El desembre del 2015 va deixar aquesta tasca per convertir-se en senador per ERC, càrrec que va revalidar en les eleccions del juny del 2016.

L'escàndol que va investigar el jutjat núm. 13 de Barcelona

Vidal, però, va dimitir com a senador el gener del 2017 quan es va saber que, en diverses xerrades sobiranistes, havia afirmat que la Generalitat havia aconseguit il·legalment les dades fiscals de tots els catalans.

Aquest escàndol va ser l'inici de les accions judicials contra el procés independentista: les denúncies de particulars i de Vox contra Vidal van ser recollides pel jutjat  número 13 de Barcelona, que va començar a investigar en secret els líders independentistes, amb la Guàrdia Civil com a policia judicial.