El Tribunal Suprem rebutja retirar la Creu de les Víctimes del Terrorisme a Melitón Manzanas
Les proves de la trajectòria repressora de Melitón Manzanas no són suficients per retirar-li la Creu de les Víctimes del Terrorisme. Aquest és l'argument que esgrimeix el Tribunal Suprem que ha rebutjat un recurs contra la seva concessió. Addueix que el mèrit no se li pot retirar perquè el cap de la brigada politicosocial franquista de Guipúscoa compleix tots els requisits. Manzanas, a qui tots els seus presos han acusat de torturador brutal, va rebre aquesta distinció de mans del govern del PP, al 2001, com a primera víctima política d'una acció terrorista d'ETA.
La sala contenciosa administrativa del Suprem ha rebutjat el recurs presentat per l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans contra la concessió de la Gran Creu de les Víctimes del Terrorisme al comissari Melitón Manzanas.
La sentència argumenta que Manzanas reuneix les condicions que justifiquen el reconeixement que li va concedir el govern el 2001. El recurs al·legava que la figura del comissari, mort a Irun en un atemptat terrorista el 2 d'agost de 1968, "dista molt dels valors i el model que preveu la norma a l'empara de la qual se li atorga la distinció".
L'associació catalana afegia que el març de 2003 es va modificar un punt de la llei 32/1999 en el sentit que les creus "en cap cas podran ser concedides a qui en la seva trajectòria personal o professional hagi mostrat comportaments contraris als valors representats a la Constitució i en la present llei i als drets humans". L'alt tribunal admet les raons, però assegura que la modificació no té caràcter retroactiu i, per tant, no li pot retirar la medalla a Melitón Manzanas. Només la magistrada Margarita Robles hi ha votat en contra.
És la tercera vegada que tomben un recurs contra la Creu al comissari. A l'abril de 2004 el Suprem ja va rebutjar una petició d'Esquerra Unida i el març de 2003 en una altra sentència va desestimar les raons del PNB.
Icona de la repressió franquista
El comissari cap de la brigada politicosocial de Guipúscoa, Meliton Manzanas, és un referent de la lluita antifranquista. Empresonat pels republicans durant la Guerra Civil, col·laborador de la Gestapo durant la II Guerra Mundial i finalment principal exponent de la repressió franquista al País Basc. Tots els detinguts polítics que van passar per les seves mans l'han assenyalat com un torturador brutal.
Aquests dubtosos mèrits el van posar en el punt de mira de l'oposició i, més concretament, de la jove banda terrorista ETA. Es tracta de la primera víctima política del grup en una operació anomenada "sagarra" (poma en euskera). El 2 d'agost de 1968 tres etarres el van esperar davant de casa seva i li van disparar set trets. L'atemptat va ser reivindicat en una intervenció davant la televisió belga.
La sentència argumenta que Manzanas reuneix les condicions que justifiquen el reconeixement que li va concedir el govern el 2001. El recurs al·legava que la figura del comissari, mort a Irun en un atemptat terrorista el 2 d'agost de 1968, "dista molt dels valors i el model que preveu la norma a l'empara de la qual se li atorga la distinció".
L'associació catalana afegia que el març de 2003 es va modificar un punt de la llei 32/1999 en el sentit que les creus "en cap cas podran ser concedides a qui en la seva trajectòria personal o professional hagi mostrat comportaments contraris als valors representats a la Constitució i en la present llei i als drets humans". L'alt tribunal admet les raons, però assegura que la modificació no té caràcter retroactiu i, per tant, no li pot retirar la medalla a Melitón Manzanas. Només la magistrada Margarita Robles hi ha votat en contra.
És la tercera vegada que tomben un recurs contra la Creu al comissari. A l'abril de 2004 el Suprem ja va rebutjar una petició d'Esquerra Unida i el març de 2003 en una altra sentència va desestimar les raons del PNB.
Icona de la repressió franquista
El comissari cap de la brigada politicosocial de Guipúscoa, Meliton Manzanas, és un referent de la lluita antifranquista. Empresonat pels republicans durant la Guerra Civil, col·laborador de la Gestapo durant la II Guerra Mundial i finalment principal exponent de la repressió franquista al País Basc. Tots els detinguts polítics que van passar per les seves mans l'han assenyalat com un torturador brutal.
Aquests dubtosos mèrits el van posar en el punt de mira de l'oposició i, més concretament, de la jove banda terrorista ETA. Es tracta de la primera víctima política del grup en una operació anomenada "sagarra" (poma en euskera). El 2 d'agost de 1968 tres etarres el van esperar davant de casa seva i li van disparar set trets. L'atemptat va ser reivindicat en una intervenció davant la televisió belga.
