El trifàsic xinès, la nova moda de joves urbans i amb poder adquisitiu al país del te

La història del cafè a la Xina, el país del te, és encara relativament curta. Es pot parlar de poc més de vint anys. Però en els últims temps va a més entre els joves --i no tan joves-- urbans, que tenen un notable poder adquisitiu.

I en aquesta conjuntura acaba de saltar a l'actualitat l'èxit d'una beguda nova, el cafè Moutai. Es tracta d'un cafè amb llet que incorpora una petita dosi de baijiu, l'aiguardent xinès. Només porta un 0,5% d'alcohol, infusionat en la llet. Amb tot, l'empresa recomana no beure'n si s'ha de conduir.

Però qui s'ha inventat aquesta mena de trifàsic xinès? És fruit de la cooperació entre dues grans empreses. Una, la que posa el cafè, és de recent creació: Luckin Coffee. L'altra és la marca més prestigiosa i apreciada de baijiu, Moutai.

Què és Luckin Coffee?

Des del 2017, Luckin ha expandit les seves cafeteries per tota la Xina. És una empresa local qualificada sovint com l'Starbucks xinès. De fet, és la gran competència del gegant nord-americà a la República Popular.

Al principi només es podia comprar el cafè de Luckin via app, que havies de baixar obligatòriament al mòbil perquè no es podia pagar amb diners. Es demanava per l'app i es recollia a mini punts de distribució que eren un simple taulell.

Però a poc a poc, després d'alguns dubtes de futur pel frau comès pels seus gestors, Luckin ha multiplicat massivament el nombre de locals amb taules que competeixen més directament amb el negoci de Starbucks, Costa Coffee, Pacific Coffee i tants d'altres.

Si el gegant nord-americà té ara uns 6.500 establiments a tota la Xina, Luckin Coffee en té gairebé 11.000.

Per què Moutai?  

Per què resulta atractiu afegir licor al cafè amb llet en un país com la Xina on encara no fa 30 anys tothom bevia te i no cafè, i encara menys cigaló o trifàsic?

El Moutai no és un alcohol qualsevol. La sanefa vermella que recorre l'ampolla en diagonal diu Moutai: és una transliteració antiga, cosa que ens dona una idea de l'origen llunyà en el passat d'aquesta beguda de més de 50 graus que notes com crema a mesura que va baixant.

És un dels baijiu --literalment licor blanc-- més cars i prestigiosos, amb ampolles que poden sobrepassar fàcilment els 1.000 euros.

Prestigi i història: sense anar més lluny, és el baijiu amb què brindava Mao Tse-tung en les grans ocasions. Un exemple més concret encara és el que va oferir Zhou Enlai, l'històric primer ministre xinès, al president nord-americà Richard Nixon a principis dels anys 70 del segle XX quan Washington i el Pequín comunista van establir relacions.

I no ha deixat mai de ser el signe de distinció dels rics i les elits. També ha estat una arma poderosa per lubricar la corrupció en els últims 30 anys de desenvolupament exponencial de la Xina.

Phoenix Yan, al voltant dels 25, de Pequín, no té hàbit de beure Moutai perquè, senzillament, diu, "és car". Però explica molt bé per què té èxit la combinació del licor amb cafè amb llet.

"Que s'ajuntin marques com Moutai i Luckin ofereix una oportunitat a tots els xinesos d'accedir, per un preu molt barat, a tastar-lo. Potser és una oportunitat i una bona idea," assegura.

És a dir, pel preu, joves com el Phoenix no podien accedir-hi, ni al prestigi social que comporta aquest aiguardent tradicional de les generacions més grans.  Ara sí, gràcies a l'aliança amb Luckin Coffee, que és un producte adreçat al jovent urbà, que es compra en el 99,9% per l'app.

Alhora, la combinació amb aquest licor pot representar el primer cafè per a la població de mitjana edat i més amunt acostumada al te i al baijiu, al licor fort, que no ha entrat mai en un Starbucks o similar.

La Lisa --no vol donar el cognom, fet habitual quan parlen a un mitjà estranger— s'acosta als 50 i treballa en un dels districtes diplomàtics, al nord-est de la ciutat. Surt del Luckin Coffee més proper amb el nou producte.

"N'he comprat un parell de vegades, es ven molt. És molt bo –diu-- amb aquest puntet de baijiu."

"Al públic xinès, el cafè Moutai ens desperta curiositat; és la primera vegada que s'afegeix aiguardent al cafè, crec que és molt bo, m'agrada molt," afegeix, abans de continuar cap a l'oficina a primera hora del matí.

El dia del llançament, a principis de setembre, es van vendre gairebé 5 milions i mig de cafès amb Moutai. Després s'ha anat moderant, però són molts els que quan són al metro, a un parell de parades de la feina, obren l'app de Luckin i fan l'encàrrec. En el camí des de la boca del metro fins a l'oficina passen per les cafeteries de Luckin a recollir el seu cafè amb llet i un toc de baijiu del matí.

Cafè al país del te

Starbucks va veure clar a partir del canvi de segle que per la gran transformació econòmica de la Xina havia arribat el moment d'entrar al gegant asiàtic. Va jugar fort. A principis dels 2000 va obrir una petita botiga dins de la Ciutat Prohibida, al final del llarg recorregut pel recinte imperial.

Vint anys més tard, es diu que Moutai va trucar primer a la porta de Starbucks i que la multinacional nord-americana el va refusar.  

L'estratègia de Moutai no semblava oferir dubtes, l'anomenat poder tou. Starbucks hauria representat una veritable projecció al món per a un licor enormement apreciat a la Xina, però que no acaba d'arrencar a fora, difícil encara per a les goles occidentals.

En col·laboració amb Luckin, Moutai es popularitza, almenys a la Xina, on l'afició al cafè va guanyant adeptes associada a la joventut urbana. És la que marca tendències, asseguda durant hores en cafeteries de disseny davant d'un ordinador, sense presses per anar a treballar, probablement perquè el patrimoni familiar acumulat en els anys de bonança li ho estalvia.

Ja es veurà si aquesta mena de "trifàsic xinès" s'incorpora a l'encara jove cultura del cafè a la Xina o queda en una moda efímera. Però el que sí que demostra són les ganes del públic xinès de provar coses i la necessitat d'innovar comercialment en temps de dificultats econòmiques.