El true crime, a debat: quin límit hi ha d'haver en els documentals sobre assassinats

En alguns documentals, el dret a la llibertat d'expressió topa amb el dret a l'honor i a la intimitat de la víctima i la seva família

RedaccióActualitzat

El debat sobre els límits del gènere true crime ha revifat arran de la compareixença al Senat de la mare de Gabriel Cruz, assassinat fa sis anys a Almeria. Patricia Ramírez ha aconseguit aturar la producció d'un documental sobre el crim. Apel·la a l'ètica i la moral, i demana un pacte d'estat per blindar la memòria del seu fill i la d'altres víctimes. 

"El consum de la violència no pot ser morbo i espectacle. A l'únic que ens porta és a generar més violència." 

És el crit desesperat de la mare de Gabriel Cruz per aturar qualsevol producció audiovisual sobre el crim del seu fill, després de saber que una productora estava entrevistant l'assassina des de la presó.

Patricia Ramírez apel·la a la moral i a l'ètica, perquè a legalment el nen ha quedat desprotegit.

Segons Eduard Blasi, professor d'Estudis de Dret de la UOC i divulgador del canal Techandlaw, el dret a la protecció de dades "és un dret intervivos. És a dir, el tenim des que naixem fins que morim".  En aquest cas, en què es tracta d'un nen que ja ha mort "compta amb menys eines jurídiques que si la persona fos viva".

 

Elena Neira, professora d'estudis de comunicació i informació de la UOC es pregunta com pot ser "que una productora vulgui donar veu a una assassina confessa, i que inclús pugui arribar a cobrar per això".

És el que han fet sèries documentals com "El Rey del Cachopo" i "Les cintes de Rosa Peral". Han utilitzat les trucades reservades a familiars i amics per, des de la presó, gravar entrevistes que han centrat el discurs del film.

"En el moment en què el documental es converteix en una excusa, en un vehicle per a vendre una versió, crec que es converteix en una altra cosa", diu Elena Neira. 

En aquests casos, el dret a la llibertat d'expressió xoca amb el dret a l'honor i a la intimitat de la víctima i la seva família, que es podria veure vulnerat un cop emès el contingut audiovisual. 

 


Per a Eduard Blasi tot està en funció de la informació que es difongui. Per a Blasi, la qüestió està "en sobrepassar aquesta esfera personal o íntima" i diu que, en aquest cas "probablement s'hauria d'analitzar quin és realment el tipus de producció i si realment hi ha vulnerats determinats drets". 

"No tot s'hi val per aconseguir audiència, no tot s'hi val per aconseguir que la gent se subscrigui a una plataforma", afirma Elena Neira


Cristian Trepat, director de continguts, programació i cultura de TV3 assegura que "inexorablement nosaltres hem d'abordar les històries amb aquest punt de cura en la tria de les imatges, sense truculència". I afegeix que qualsevol capítol que es vegin als true crime de 3Cat "és perquè compta amb l'autorització i específicament la complicitat dels familiars de les víctimes"

També n'hi ha que han contribuït a la investigació del cas, com el capítol de Crims sobre "La noia de Portbou"; o la sèrie documental "Donde está Marta", sobre l'assassinat de Marta del Castillo.

"Exposar investigacions matusseres, comentar irregularitats de procediment, al final tot es recondueix a una qüestió de quina és la teva ètica professional i, sobretot de quin és el to, de quin és el valor que aporta" resumeix la professora Elena Neira, que afegeix que "és important ser responsable a l'hora d'explicar els fets". 

 

ARXIVAT A:
PolicialTelevisió
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut